NOVETATS DISCOGRÀFIQUES
Cultura 30/10/2011

Una tardor musical de luxe

La temporada arriba plena de propostes interessants de músics catalans, com els nous discos de Maria Coma i Els Surfing Sirles, el debut de La Iaia i la col·laboració entre Albert Pla i Pascal Comelade.

Marta Salicrú
3 min
Maria Coma i el seu Piano Compositora, cantant  i pianista, Coma va enregistrar les parts de piano de Magnòlia d'una tirada durant una nit.

Barcelona.De bolets potser no n'hi haurà, però la tardor del 2011 està sent d'allò més fèrtil pel que fa a la collita de discos. L'últim trimestre de l'any ha arrencat amb el llançament d'una desena de discos, tots interessants i diversos d'imprescindibles.

Els segons treballs de Maria Coma, Els Surfing Sirles i Nacho Umbert igualen o superen la qualitat dels seus debuts, i es confirmen com a ferms valors del pop que es fa a Barcelona. I el mateix es pot dir del primer disc del trio de Vic La Iaia respecte a la maqueta.

Al novembre veuran la llum la col·laboració discogràfica, fruit de l'espectacle Somiatruites, entre el cantautor Albert Pla i el personal Pascal Comelade -il·lustrador del disc de cobla i música electrònica de Raph Dumas- i el tercer treball de Manos de Topo, en què el so del quartet creix. Però n'hi ha més.

La Iaia

Les ratlles del banyador (Música Global)

El debut del trio de Vic és una inspiradíssima col·lecció de temes -amb himnes indies com Declaració de principis i, sobretot, una colla de joies de folk-pop com Explosió i La platja- que els confirmen com una de les propostes més interessants del pop català actual.

Esperit!

Endavant continu (Bankrobber)

L'aventura en solitari de Mau Boada, meitat del reputat projecte de música experimental barceloní Les Aus, s'estrena en disc, després de passejar-se en directe sol o amb Joan Pons, d'El Petit de Cal Eril, i Joan Colomo. Endavant continués un disc eclèctic, amb cançonetes psicodèl·liques i instrumentals tel·lúrics.

Glissando*

Ermites, cançons i com somiar en meteorits roses (Discmedi)

Glissando* celebra el desè aniversari amb un disc de versions que arriba dos anys després de Records del futur (2009). Antònia Font, Mishima i Sopa de Cabra, però també U2, The Killers i Depeche Mode, són versionats -i traduïts al català- en un disc gravat en una ermita.

El Gran Amant

El primer disc (Foehn)

Pep Toni Ferrer, d'Oliva Trencada, milita en aquest projecte de pop mallorquí al servei de les cançons de Gerard Armengol. Costumisme màgic balear, surrealisme mediterrani i referències a la cultura pop -de King Kong a Freddy Krueger passant per Twin Peaks- en unes cançons que grinyolen deliciosament.

Manos de Topo

Escapar con el anticiclón (Sones)

El quartet barceloní es reinventa -com Madonna- i es carrega elements identitaris del seu so com el Casio PT1 i el xilofon. La guitarra elèctrica substitueix l'acústica i els teclats ja no són de joguina, però la veu plorosa de Miguel Ángel Blanca continua cantant melodrames amb lletres agudes que fan riure i plorar.

Albert Pla - P. Comelade

Somiatruites (BOA)

Resultat de l'espectacle que l'heterodox cantautor de Sabadell i el director d'orquestres de joguina de Ceret van estrenar ara fa un any al Teatre Lliure. El 22 de novembre es publica en doble CD la col·lisió entre els seus universos, un àlbum que els lectors de l'ARA podran adquirir el 6 i 7 de novembre amb el diari.

Nacho Umbert

No os creáis ni la mitad (Acuarela)

El barceloní torna a comptar amb Refree per vestir amb elegància la seva cançó pop d'autor delicada i intel·ligent. Històries de la burgesia catalana, de la madam més famosa de Barcelona, un refrany valencià musicat i un autoretrat metatextual, cantats en català i en castellà.

Raph Dumas

Coblism (Discmedi)

El DJ i productor Raph Dumas publica aquest disc de dance creat a partir de música de cobla. Tible, tenora, fiscorn i flabiol -extrets de vinils dels anys 50 o de noves gravacions- són la matèria primera d'un disc de música de ball però no de sardanes. Diu Guillamino que és el disc que sempre ha volgut fer.

Maria Coma

Magnòlia (Amniòtic Records)

Tots els colors, primer senzill del segon disc de Coma, permet fer-se una idea del salt que significa Magnòlia respecte el debut Linòleum: melodies de piano properes a la música contemporània i producció de pop èpic i emocionant a càrrec de Pau Vallvé. Maria Coma ha trobat la veu, i té personalitat pròpia.

Els Surfing Sirles

Romaní, semen i sang (Bankrobber)

Per què canviar una cosa que funciona? El segon disc dels Sirles no sorprèn tant com el debut homònim del 2010, però manté tot el que el feia tan rodó: referències intertextuals a una cultura pop que abasta Verdaguer, Dona Summer i Casavella, punk gamberro i pop psicodèl·lic.

stats