Art

Una tardor artística surrealista, dissident i santificada

Giacometti, Warhol i Lee Miller seran alguns dels protagonistes de les exposicions d’aquesta tardor

La nova temporada d’exposicions nacionals i internacionals està plena de grans noms, de Picasso a Plensa passant per Giacometti o Bruce Nauman, i de tesis suggerents, com les obres subversives dels fons dels museus o la relació de l’art català amb el pop art. Repassem amb deu claus i noms les exposicions d’aquesta tardor.

El surrealisme britànic

La Fundació Joan Miró mostra el llegat de la fotògrafa Lee Miller

Marko Daniel comença a deixar el seu segell en la programació de la Miró. L’exposició Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya, que obrirà les portes el 31 d’octubre després que s’ha pogut veure a la Hepworth Wakefield, inclourà més de 200 obres d’artistes com Pablo Picasso, Leonora Carrington, Man Ray, Yves Tanguy, Henry Moore i Max Ernst. Però el centre català l’enriqueix amb una part sobre la relació de Miller i Miró, amb treballs dels dos artistes seleccionats per Martina Millà i Sònia Villegas.

El surrealisme també serà el tema d’una altra mostra, aquest cop a Dallas, on el Museu Meadows explorarà a partir del dia 9 les vicissituds creatives de les obres de petit format de Salvador Dalí.

Objectes polititzats

El British Museum exposa objectes crítics del seus fons

Les campanyes polítiques contra Marc Antoni i Cleòpatra es van colar fins als llocs més insospitats: el British Museum exposa a partir del dia 6 una llàntia romana amb una dona asseguda sobre la cua d’un cocodril amb forma de fal·lus, que és un símbol d’Egipte. Com aquest, l’exposició I object: Ian Hislop’s search for dissent reunirà un centenar d’objectes tant històrics com recents amb un contingut crític i satíric que pertanyen a la col·lecció del museu, que afirma que vol donar veu així als “oprimits, els oblidats i els opositors”. Entre les peces més recents hi ha una gorra de llana rosa que es va fer servir durant les manifestacions pels drets de les dones el 2017.

Noves mirades de Picasso

La Mapfre fa dialogar la seva obra amb la de Picabia

Les exposicions dedicades a l’artista malagueny aquesta temporada són especialment sucoses: el seu museu a París analitza a partir de demà la noció que tenia d’obra mestra reunint algunes de les seves obres més destacades, com Ciència i caritat, del Museu Picasso de Barcelona, amb en el context mediàtic del moment. El dos museus, el de París i el de Barcelona, col·laboren també en la gran exposició sobre les èpoques blava i rosa de Picasso que el dia 18 inaugurarà el Museu d’Orsay, i gràcies a aquest intercanvi a Barcelona es podrà gaudir a partir del 21 de setembre de l’exposició  Picasso descobreix París, que inclou obres d’artistes com Delacroix, Manet, Toulouse-Lautrec, Capiello, Degas, Cézanne, Steinlen o Gauguin que provenen dels fons dels dos museus parisencs.

També a Barcelona, la Fundació Mapfre oferirà una visió més insòlita del malagueny, sorgida de posar en diàleg la seva obra amb la de Francis Picabia. Les 120 obres de Picasso-Picabia, exposició que obrirà les portes el dia 11 d’octubre, s’endinsaran en moments de la trajectòria dels dos artistes des del cubisme fins al final de les seves vides.

Tres mestres del segle XX

Grans exposicions de Giacometti, Warhol i Nauman

Aquesta tardor hi haurà retrospectives de tres dels artistes més icònics del segle XX. Per començar, el Guggenheim de Bilbao rebrà a partir del 19 d’octubre la retrospectiva d’Alberto Giacometti coorganitzada amb la fundació de l’artista i que es va poder veure a la Tate Modern. De fet, el Guggenheim i el museu londinenc són els dos únics llocs on s’exposa completa la sèrie d’escultures Les dones de Venècia. A més de recórrer tota la seva trajectòria, des del cubisme i el surrealisme inicials fins al final, l’exposició inclou nombrosos dibuixos.

A Nova York, el Whitney obrirà el 12 de novembre la primera gran retrospectiva d’Andy Warhol als Estats Units al segle XXI. Recorrerà cronològicament la trajectòria de l’artista, i un dels objectius dels comissaris és mostrar que la seva producció no va decaure després de l’intent d’assassinat del 1968. Inclourà més de 350 obres i serà la més gran organitzada fins ara a la nova seu del museu. El vaixell insígnia dels museus novaiorquesos, el MoMA, tant a la seu històrica com al PS1, rebrà a partir del 21 d’octubre la primera retrospectiva en més de dues dècades de Bruce Nauman, considerat un dels pioners del body art. Els dibuixos, fotografies, gravats, escultures, peces fetes amb neons i grans instal·lacions repassen la trajectòria de l’artista de forma cronològica.

Els espais de Tadao Ando

El Centre Pompidou dedica una retrospectiva al Pritzker japonès

Després de convertir l’antiga Cambra de Comerç de París en un museu que acollirà la col·lecció Pinault, l’arquitecte japonès Tadao Ando, guanyador del premi Pritzker el 2014, desembarca en un dels grans museus de la capital francesa: el Centre Georges Pompidou li dedica una retrospectiva on analitza el seu ús del formigó, els espais minimalistes i el diàleg constant amb la història i la natura a través d’una cinquantena d’obres amb 180 dibuixos i 70 maquetes.

Sobre el ‘pop art’ català

El MNAC analitza l’art català de la segona meitat dels 60

El Museu Nacional d’Art de Catalunya torna a endinsar-se en l’art de postguerra amb una exposició que per ara no té cap espai on mostrar-se de forma permanent. L’exposició Liberxina, pop i noves pràctiques artístiques, 1966-1971, a partir del 16 de novembre analitzarà aspectes de l’art català d’aquest moment com la militància política, l’hedonisme, la crítica al capitalisme i la relació amb els corrents internacionals.

Fer les paus amb Plensa

El Macba torna l’artista als museus barcelonins

L’èxit internacional de Jaume Plensa és inversament proporcional a la seva presència als museus barcelonins. El Macba li dedicarà a partir del 30 de novembre la primera gran exposició des de la retrospectiva a la Fundació Joan Miró de fa més de 20 anys. El comissari, el director del museu, Ferran Barenblit, farà dialogar obres dels anys 80 amb altres de més recents. La mostra barcelonina coincidirà amb el projecte específic per al Palacio de Cristal del Museu Reina Sofia que ha realitzat l’artista

Qui és Lorenza Böttner?

La Virreina organitza la primera monogràfica de l’artista

Lorenza Böttner va néixer el 1959 com a Ernst Lorenz Böttner en una família alemanya establerta a Xile i als 8 anys va perdre els dos braços en un accident. També va ser un dels nens del Contergan, per les malformacions que li havia produït aquest somnífer. Amb tot, pintava amb els peus i la boca, i l’exposició que es veurà a La Virreina, després que ha passat per la Documenta de Kassel, comissariada pel filòsof Paul B. Preciado, mostrarà a partir del 6 de novembre com va lluitar com a transgènere i com a persona amb diversitat funcional contra la institucionalització de casos com el seu.

Bermejo i Velázquez

Dos artistes del Prado entre Madrid i Barcelona

El Museu del Prado està involucrat en dues grans exposicions de mestres antics d’aquesta tardor: el 9 d’octubre obrirà la retrospectiva de Bartolomé Bermejo, que el 2019 vindrà al MNAC i després viatjarà a la National Gallery de Londres en una versió reduïda. Bartolomé Bermejo és considerat un dels grans pintors de la segona meitat del segle XV hispànic, i la mostra inclourà una de les seves obres mestres, la Pietat Desplà, que sortirà per primera vegada del Museu de la Catedral de Barcelona amb motiu d’aquesta mostra.

I fruit de l’acord del Prado amb la Fundació bancària La Caixa, el CaixaForum de Barcelona acollirà a partir del 16 de novembre Velázquez i el Segle d’Or, amb set obres de l’autor de Las Meninas i de pintors com Ticià, Zurbarán, Rubens, Murillo i Ribera.

La pionera del tèxtil

La Tate Modern es rendeix a l’artista alemanya Anni Albers

La Tate Modern segueix el camí de l’exposició que va fer el Guggenheim de Bilbao i aquesta tardor dedicarà una exposició a Anni Albers, l’artista pionera del tèxtil formada a la Bauhaus, a partir de l’11 d’octubre. Inclourà més de 350 peces, entre esbossos, tapissos, peces tèxtils pensades per a la producció industrialitzada i joies realitzades amb objectes quotidians, com clips i peces metàl·liques.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF