'El talp' revela la cara més tèrbola de l'espionatge
El talpés l'antítesi dels films de James Bond. Tomas Alfredson adapta un dels millors llibres de Le Carré i serveix en safata a Gary Oldman un personatge que podria valer-li el seu primer Oscar.
BARCELONA.Anglaterra, 1973. Mentre Roger Moore reemplaçava Sean Connery en el paper de James Bond a Viu i deixa morir , la veritable guerra freda es lliurava en oficines grisoses de la City londinenca. D'això en sabia una mica John Le Carré, un dels millors escriptors de novel·les d'espionatge de la història, que es va inspirar en la seva pròpia experiència en el servei d'intel·ligència britànic durant l'apogeu de la Guerra Freda per escriure El talp , un complex i apassionant relat sobre la recerca d'un agent doble a la cúpula de l'espionatge britànic, protagonitzat per George Smiley, un espia que és l'antítesi de Bond: "Petit, grassonet i, en el millor dels casos, de mitjana edat", escrivia Le Carré.
Gairebé quatre dècades després s'estrena avui -amb 11 còpies en català- la primera versió cinematogràfica d' El talp , dirigida per Tomas Alfredson, el director suec que va saltar a la fama el 2008 reformulant el gènere vampíric a Deixa'm entrar . No és la primera adaptació de la novel·la: la BBC va produir el 1979 una sèrie de set episodis, i un total de quatre hores i mitja, amb Alec Guinness en el paper de Smiley, un gran èxit del moment. Le Carré recorda la versió televisiva com "una història d'amor cap a un sistema britànic en decadència, feta amb molta nostàlgia; la pel·lícula, en canvi, no té cap sentimentalisme, és més sexi, més descarnada i més cruel".
Alfredson aborda l'espionatge a El talp com un món tancat i lleig, envoltat d'una llefiscosa teranyina de sospites i roïndat, dominada per un sentiment paranoic permanent, un ambient laboral més perniciós que la sala de control de Fukushima. "El treball d'espia podia consistir a estar-se a una botiga de Viena durant un any apuntant qui entrava i sortia per una porta que hi havia a la vorera del davant. Com afecta això el teu ànim?", reflexiona el director.
L'espia perfecte
Alfredson descriu George Smiley: "És l'espia perfecte, algú a qui oblides de seguida només veure'l pel carrer. Mai expressa res, no es pot endevinar el que està pensant. No hauria de ser un personatge gaire cinematogràfic... però ho és!".
Gary Oldman ha sigut l'escollit per encarnar l'indesxifrable Smiley. Després d'una dècada allunyat dels papers protagonistes, El talp suposa el seu retorn a la primera línia de foc. Intensa i hipnòtica, la interpretació d'Oldman ha seduït el mateix Le Carré, amic íntim d'Alec Guinness. "Gary Oldman evoca la mateixa soledat, aflicció i intel·ligència que Alec Guinness... fins i tot l'elegància. Amb una diferència: si em creués de nit amb el Smiley d'Alec Guinness, el meu instint seria cercar la seva protecció; però si em creués amb el de Oldman, fugiria com si em perseguís el diable". Tot apunta que la seva primera nominació a l'Oscar no trigarà a arribar.
