Sonia Vivas: "Dir a les víctimes de violació que no poden rentar-se és molt dur"

PalmaAmb 'Vivas nos queremos', Sonia Vivas convida les seves lectores a pensar què farien si fossin víctimes d'una agressió sexual: lluitar o deixar-te fer. Atès que els delictes d'aquest tipus han augmentat enguany un 36% només a Balears respecte del 2018, la regidora de Feminisme, Justícia Social i LGTBI de l'Ajuntament de Palma reconeix que la probabilitat que qualsevol dona pateixi una violació és molt elevada. Vivas treu a la venda aquest dijous el manual de defensa feminista amb el qual pretén combatre el patriarcat tant al carrer com a les institucions i que presentarà el proper 26 d'octubre a la llibreria Rata Corner de Palma.

Amb quina voluntat neix el llibre?

Neix amb la intenció que les dones trobin les eines per defensar-se del sistema patriarcal i de les institucions, que també ho són. A més, enseny estratègies de quins drets tens a l'hora de presentar denúncies i com defensar-te de les agressions masclistes violentes.

Com heu compaginat la producció del llibre amb el vostre càrrec de regidora?

Vaig començar a treballar-hi a l'hivern. Quan vaig començar a escriure no sabia si governaria o no. El que tenia clar és que no tornaria a ser policia. No perquè no tingui el valor, sinó perquè per sort no tenc aquesta necessitat.

Si no haguéssiu estat policia, aquest llibre no existiria?

Segurament. Pel fet de ser policia i dona, feminista i lesbiana visible, t'adones que hi ha moltes coses que no entens i quan et poses les ulleres de gènere ho comences a veure. Aquestes experiències parteixen de la visió policial, però hi ha moltes companyes que no tenen la mateixa perspectiva.

Considerau que heu estat una infiltrada d'alguna manera?

Les institucions uniformades són espais opacs a l'ull i control de la ciutadania. Hi ha molts companys que, fins i tot, pensen que el fet que les dones tinguin espais separats per presentar denúncies és un privilegi, o d'altres que diuen a xarxes socials que la Llei de violència de gènere és denigrant per a l'home. És una barbaritat que una persona uniformada digui això.

Per què heu escollit Leticia Dolera per al pròleg?

Leticia Dolera és una dona que obre el feminisme per a totes. Existeix un feminisme acadèmic i un altre que pot entendre qualsevol, i Leticia el representa. Això és el que pretenia amb el llibre. Si la gent ni tan sols entén que hi ha un sistema, com l'hi has de desmuntar.

El llibre conté relats que poden infondre por, en lloc d'empoderar. No us preocupa?

Només es denuncia entre un 40% i 50% dels casos. Llavors, quina xifra de l'horror seria real? Sense comptar les agressions grupals que han crescut i els abusos a nins i nines. S'ha de tenir en compte que ens pot passar. El llibre és una invitació a decidir què faries si et passàs.

En aquest sentit, costa menys denunciar delictes sexuals ara?

És més fàcil denunciar una violació perquè tens una xarxa de dones que, organitzades i juntes, estan posant a l'agenda política dels grans partits els errors del sistema. Les dones se senten empoderades precisament per moviments com el 'Jo sí que et crec'.

Estan les víctimes desproveïdes d'informació sobre els processos judicials i policials?

La majoria de les dones que han posat una denúncia per violència de gènere no han estat assistides per un advocat i tenen dret que se'ls faci aquest oferiment. La gent no ho sap i n'ha de ser informada.

Una de les afirmacions que més sobta és que "si has estat violada, no t'has de rentar".

El teu cos es converteix en un banc de proves. No t'has de rentar perquè les mostres són molt importants per al peritatge a l'hospital. És un error lògic i humà, però no es pot fer. Com a dona policia, haver de dir això a les víctimes és molt dur.

El manual dona claus per defensar-se davant d'una agressió. No suposa una responsabilitat això?

Jo convid que siguin responsables de la seva decisió. Hem de tenir consciència que ens pot passar a totes. Per això explic, per exemple, la tècnica per pegar una puntada genital. Però l'objectiu és sempre guanyar espai per córrer i fugir, no que quedin a la baralla.

Es pot interpretar això com que ens hem de prendre la justícia a la nostra manera?

No, defensar-te està estipulat pel Codi Penal. Si actues en defensa pròpia, ets innocent. Tot i això, si una dona actua en defensa pròpia, se la qüestiona més que a un home.

També diu que "la violència contra les dones no es combat amb lleis masclistes". Heu deixat de creure en la justícia?

Els homes legislen sobre el que ens fan a nosaltres des de la seva perspectiva. Si el jutge de la Manada entén que l'ambient en el qual es trobava la dona dins del portal era de gresca, significa que entenen que una violació pot ser plaent. Sembla que el sistema necessita que tot sigui explícit.

Les imatges de com defensar-se poden ser considerades violentes. Esperau crítiques respecte d'aquest tema?

No esper menys de la caverna. Esper que reaccioni durament contra mi. Ells són els que legitimen tot el que ens fan, el nostre dolor i patiment. El llibre qüestiona tot el que ells afirmen.

Però també explica totes les raons per les quals és feminista. N'hi ha que encara no tenen prou motius?

És clar. A mesura que avancen en la lluita per la igualtat, avancen les reticències contra nosaltres. El patriarcat es rearma per tornar a organitzar-se i continuar operant. Els homes no volen perdre els seus privilegis. Diuen que són solidaris amb nosaltres, però et solidaritzes amb una cosa que no et concerneix. Jo vull la seva implicació, que actuïn quan, per exemple, un amic seu assetja una al·lota i el reprimeixin.