OBSERVATORI

La solució no és a les seves mans

En un temps rècord s’ha resolt el concurs per a la direcció del Museu de Mallorca. Una viada han fet des de la Conselleria de Cultura, si tenim en compte els temps que manegen les administracions públiques. Si les presses són males conselleres, o si no ho són, ho comprovarem els propers mesos. De moment, l’única cosa que una pot dir és que si per a un lloc de responsabilitat com aquest només s’ha pogut valorar una candidata, o és realment molt i molt bona -d’aquí que a la Conselleria no li plantegi cap dubte- o davant tan poc per triar més val deixar-ho córrer i plantejar-se les qüestions del museu que són importants de bon de veres.

Candidata única

La Conselleria de Cultura sap molt bé per què només hi ha hagut una candidata: Maria Gràcia Salvà, la ja propera directora, si no hi ha res de nou. No n’hi ha hagut més per dos motius, ambdós determinants. D’una banda, aquest no és un concurs públic, sinó la concurrència a una plaça de lliure designació (o sigui, a dit), a la qual només poden optar funcionaris -A1, que se’ls diu-. És cert que hi hauria pogut optar qualsevol funcionari de qualsevol àmbit, un de parcs i jardins -per posar-ne un exemple- o de la funerària, però la cosa hauria tingut un mal pronòstic. A la vegada, si tenim en compte que funcionaris que siguin del cos de tècnics superiors de museus a Mallorca n’hi deu haver tres a tot estirar, la concurrència per força havia de ser escassa.

Un parèntesi per dir que són mals de dur una cinquantena de museus públics, una cinquantena de vaixells amb només tres capitans. Per cert, ja que hi som, quants d’anys fa que el Govern no convoca places, ni una sola, dins l’àmbit de les humanitats? Ni es recorda. En tot cas, es fa mal d’entendre que la Conselleria de Cultura no hagi demanat al Govern que, en una de les freqüents modificacions dels llocs de treball, canviassin la plaça de director del Museu de Mallorca per un contracte laboral i així poder fer un concurs en condicions. Les presses, el traspàs imminent de la gestió del Museu al Consell de Mallorca, la manca de voluntat política per afrontar el vertader problema han fet la resta.

D’altra banda, si només hi ha hagut una candidata, també és perquè no hi ha ningú ben informat que estigui disposat a assumir la responsabilitat de posar remeis a una situació tan delicada i problemàtica si, a més, les solucions no són a les seves mans, com és el cas que ens ocupa. De fet, si hi va haver una altra candidata i es va retirar, degué ser perquè tenia informació suficient com per fer-ne un pensament.

Posar pegats aviat i de pressa

A l’espera encara d’allò que sabrà fer i podrà fer la futura directora, la manera amb què s’ha afrontat i s’està afrontant tot plegat fa la sensació que s’estan posant pegats aviat i de pressa. La Conselleria de Cultura ha evitat obrir un debat sobre les necessitats que té el Museu de Mallorca, sobre les passes prioritàries a fer, sobre els pressupostos que li calen, sobre els recursos humans i tècnics que requereix, sobre la manca de magatzems, sobre com es conserven les peces al magatzem de Son Tous, sobre les funcions que hauria d’exercir el Museu i no pot per manca de doblers i de personal, sobre el perfil de la direcció i sobre tantes altres qüestions que s’han recordat aquí de fa anys. Una es demana si tan sols s’ho han plantejat internament en els darrers i crítics mesos.

Una també dubta molt que s’hagi fet un debat seriós sobre la conveniència o inconveniència de traspassar la gestió del Museu de Mallorca al Consell. La cosa no és tan senzilla com per dir, amb motiu, que és la institució que per lògica n’hauria de tenir les competències, de la mateixa manera que el Consell de Menorca té les del museu que du el nom i custòdia del patrimoni historicoartístic de l’illa. Era, això sí, una demanda antiga del col·lectiu d’arqueòlegs, amb els quals, per cert, la futura directora està lligada. El Consell de Mallorca té un departament de museus que va anunciar a començaments de la legislatura la idea de fer un gran museu dividit en quatre: la seu de la institució al carrer Diputació, la Misericòrdia, Raixa i el museu Krekovic. No n’hem sabut res més. El Consell de Mallorca és el responsable del compliment de la Llei de museus, que deu ser la llei menys desenvolupada i més ignorada de la història.

Ara o d’aquí a no-res, el Museu de Mallorca tindrà nova directora, però les solucions no seran a les seves mans, perquè no hi ha l’aposta política que vulgui posar fi a tant despropòsit acumulat . En les seves primeres declaracions, Maria Gràcia Salvà ha dit que la prioritat és augmentar les visites. Primer, si no és gaire demanar, que facin un museu com cal, que les visites ho agrairan.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF