Cultura 02/11/2016

La simpatia per la música negra de Funkystep & The Sey Sisters

Això és el que comparteixen els nou components de la banda amb arrels a Osona que acaba de publicar el primer àlbum, 'A matter of funk'

X.c.
2 min
La simpatia per la música negra de Funkystep & The Sey Sisters

Barcelona“Ens apassiona la música negra”, diu Kathy Sey. Això és el que comparteixen els nou components de Funkystep & The Sey Sisters, la banda amb arrels a Osona que acaba de publicar el primer àlbum, A matter of funk (RGB), que el 4 de novembre defensaran en directe a les Fires de Sant Narcís de Girona. El projecte va néixer fa deu anys com a grup de versions. Aleshores només hi havia una germana Sey, l’Edna, i el propòsit, com recorda el bateria David Viñolas, era “retre homenatge als grans de la música negra”. “Cap al 2009 vam fer un pas endavant amb l’entrada de la Kathy i la Yolanda. Després de l’EP Dance or die i de fer un directe bàsicament de soul i funk retro, va sorgir la idea de fer temes propis”, diu Viñolas.

“És genial defensar la teva pròpia música, amb totes les pors i inseguretats però també amb tota la força, la intenció i les ganes”, diu la Yolanda, que no oblida que “el directe” és l’àmbit en què el grup agafa més volada. Amb aquesta mateixa convicció mostren ara les composicions d’un disc que camina pel soul, el funk, el R&B i fins i tot el hip-hop i la influència africana. “Tenim influències de mil coses, i cadascú aporta la música des d’on la sent”, explica la Yolanda. En el cas de les germanes Sey, la influència ve de diferents cultures. “El nostre pare tocava la bateria i cantava en un grup d’ afrobeat que barrejava amb músiques americanes com el funk. Va venir a Catalunya des de Ghana per fer una gira per hotels. Tenia amics als Hostalets de Balenyà i va voler quedar-se aquí, així que va portar la mare i les nostres germanes grans. L’Edna tenia dos anys quan va venir, i la Yolanda i jo ja vam néixer aquí l’any 1991”, explica la Kathy, que com la Yolanda compagina la música amb una carrera com a actriu.

El disc inclou dotze temes propis -dos cantants en català- i una versió de Why am I treated so bad, dels Staples Singers. “Vam pensar que si posàvem alguna versió al disc havia de tenir un missatge punyent, perquè en la música negra és molt important la part reivindicativa”, diu la Kathy recordant la rellevància de la cultura en la lluita pels drets civils. “I no és una cosa del passat. Estan passant moltes coses que crèiem que ja no passarien”, afegeix la Yolanda. “I no només als Estats Units”, diu Viñolas.

stats