OBSERVATORI
Cultura 22/12/2018

La setmana, en reproduccions

Cristina Ros
3 min
La setmana, en reproduccions

Aquesta setmana començava quan ens varen voler fer creure que el taller de Joan Miró està igual de bé o més ara que el patronat de la Fundació Miró Mallorca ha decidit substituir totes les pintures, dibuixos i esbossos originals de l’artista per simples reproduccions mecàniques. Em va fer plorera i així ho vaig escriure. A una xarxa social em demanen si sent el mateix amb el que han fet amb la “neocova” d’Altamira. No es pot comparar. Ni té res a veure la degradació que pateixen les pintures prehistòriques, ni tampoc són comparables les possibilitats de condicionament de l’espai. A la Miró, si no han climatitzat ni posat els aparells per mantenir estable la humitat del Taller Sert, un edifici contemporani -no una cova prehistòrica-, és simplement perquè no els ha donat la gana o, pitjor, perquè deuen considerar que vistes d’enfora les imatges són les mateixes. Així, aquesta setmana, hem perdut un dels espais artístics més emotius de l’illa. I, de tota manera, tampoc la neocova d’Altamira té l’interès de la cova original. Ara només és informació.

50% en deu anys

El mateix dilluns que ploràvem la nova imatge del Taller Sert, a Can Oleo es presentava el Pla de Cultura (PdC). Tot i que en aquest espai ja l’hem comentat, en una relectura crida l’atenció que el pla fixi per d’aquí a deu anys l’objectiu d’augmentar un 50% el pressupost que destina l’Executiu autonòmic a la cultura. No sé si han fet càlculs, però entre el que puja l’IPC i els doblers necessaris per tirar endavant les accions i mesures que proposa el PdC, la pujada del 50% en una dècada pot significar estar pitjor que en els anys de la crisi, que ja és dir.

Si el que es pretén amb el PdC és posar tot el que ara són deficiències i endarreriments al nivell que toca, el pressupost s’hauria de multiplicar per cinc, com a mínim. Si a més tenim en compte el que baixaren els pressupostos durant els anys de la crisi, tot i que hagi augmentat en els darrers exercicis, hauríem de començar per posar-nos al nivell dels anys anteriors a la desfeta.

Una direcció sense futur

L’aprovació ahir dels estatuts de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB), com informam avui a la secció de Cultura, fixa el compromís de nomenar la direcció de l’entitat per concurrència pública. També obliga a cessar el director quan cessi la consellera que l’ha de nomenar. Malgrat que el proper responsable de la conselleria, tant si és la mateixa persona que ara com si és una altra, el pot nomenar sense necessitat d’obrir una nova convocatòria, no seria millor esperar que comenci una nova legislatura per al nomenament? Ho dic, més que res, perquè el curtíssim termini al qual se l’aboca desmotivarà la concurrència i, en tot cas, qui sigui que ocupi la direcció potser no tindrà temps ni per dir un parell de vegades “bon dia”.

Patrimoni religiós

Era dissabte passat que El País publicava un reportatge sobre el patrimoni religiós que està fora de control. El diari recordava que no existeix un inventari actualitzat del patrimoni cultural de l’Església catòlica al territori espanyol, tot i que, segons afirmava, aquest inventari s’està redactant des de 1987. “Això permet que les peces eclesiàstiques no registrades es puguin vendre o oferir amb total impunitat”, s’hi llegeix. Què passa aquí, a les Illes, en aquest mateix sentit? És moment de recordar que, malgrat la protecció patrimonial que té, fa un parell llarg d’anys que el convent de Sant Jeroni (oficialment, Santa Elisabet) de Palma està tancat i amb un patrimoni que en part es troba dins aquest edifici en clar deteriorament i en part al convent de les monges a Inca. L’abandonament que pateixen convents i monestirs, i la transformació d’un nombre gens menyspreable en hostatgeries, fa que el seu patrimoni, en molts casos sense estudiar si hi ha elements de valor, sense control, es pugui perdre definitivament per qualsevol mercadet o casa de subhastes. És un tema del qual ens hauríem d’ocupar abans que no sigui massa tard.

El nom de Ramon Llull

Ahir, que el govern de Pedro Sánchez va anunciar que l’aeroport del Prat durà el nom de Josep Tarradellas, convé tornar a recordar que la proposta de fer que Son Sant Joan sigui l’aeroport Ramon Llull no s’ha escoltat. Diumenge passat, a l’ARA Balears dedicàvem el Tema del Dia a la imatge que de nosaltres ven l’aeroport de Palma, una imatge plena dels pitjors estereotips. Si almanco l’aeròdrom es batiàs amb el nom del referent principal de la nostra cultura, podríem sentir-lo un poc més nostre. Encara que sigui només per això.

stats