‘Dolors’: una sèrie de teatre en sis episodis, al Teatre Lliure

Es tracta de la primera sèrie de teatre que juga amb el format televisiu i amb el fet de portar el llenguatge audiovisual al teatre

En plena ressaca del final de Joc de trons, el Teatre Lliure de Gràcia convoca els seriòfils a omplir el desconsol amb un experiment. Es tracta de la primera sèrie de teatre que juga amb el format televisiu i amb el fet de portar el llenguatge audiovisual al teatre, un repte que es demostra impossible. Dolors és una sitcom de sis capítols de 45 minuts cadascun escrita a sis mans per Sergi Belbel, Cristina Clemente i Eulàlia Carrillo, tots tres autors amb experiència en guió televisiu. L’obra, o sèrie, té un fil argumental còmic i feminista: la Lola inventa un dispositiu per eliminar una injustícia flagrant com és el dolor de la menstruació. Els capítols es poden veure a partir de demà de dos en dos durant les properes tres setmanes o bé en format marató el 9 de juny.

Les sèries que miren els dramaturgs

Meritxell Yanes, que coprotagonitza l’obra amb Enric Cambray i Gemma Martínez, va ser qui va fer l’encàrrec als autors. Ells van treballar directament com si fos televisió: una bíblia, dividida en capítols, escaletes i seqüències. Plats bruts és el referent més clar dels primers capítols, segons Belbel, però també hi ha homenatges a les sèries d’hospitals, de presos ( Vis a vis ) o d’acció (com Homeland ). “La idea original de l’obra és parlar de les dificultats que tenen les dones emprenedores perquè les tinguin en consideració en un món d’homes”, explica Meritxell Yanes, productora del projecte. “Les protagonistes no són feministes, però s’hi van convertint a partir del que els passa”, segons revela Clemente.

Ara bé, la comèdia també prové del format amb què juguen. Cada representació comença amb un previously a manera de resum de 20 segons del capítol anterior, “una bogeria per als actors”, diu Belbel, que exerceix de director. També hi haurà gestos de complicitat amb altres sèries, cameos d’actors d’altres produccions, paral·lelismes amb la narrativa audiovisual i un llenguatge col·loquial. I no es pot revelar res més de la trama perquè hi hauria risc de fer espòiler.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF