Casa Ca na Ventura: la senzillesa d’avui, de sempre

EivissaAquesta casa té una història curiosa i també de familiaritat amb Mixis Arquitectes, un equip amb despatx a Eivissa dirigit per David Calvo i Luis Quesada. Poc temps després d’associar-se i fundar l’estudi el 2010, la germana d’un d’ells va comprar Ca na Ventura. Es trobava en un estat realment ruïnós, la coberta s’havia ensorrat i les parets de l’interior, amb l’excepció dels murs de càrrega, no s’aguantaven dretes. Això sí, conservava l’encant de les cases pageses més petites de l’illa, les més humils, i a més, ja posats a l’actualitat, oferia la imatge d’una aturada del temps enmig del fort desenvolupament d’una urbanització del municipi eivissenc de Santa Eulàlia des Riu. Ca na Ventura tenia possibilitats, encara que el pressupost de què disposava per a la reforma la parella propietària no podia superar els 200.000 euros. A més, les prescripcions de Patrimoni obligaven a protegir certs elements de la vella casa, unes prescripcions que tanmateix coincidien amb la voluntat dels propietaris i dels arquitectes de conservar al màxim el seu esperit original.

La reforma i la mínima ampliació permesa van ser per a l’equip de Mixis un procés de cirurgia, una intervenció delicada amb l’objectiu de donar a Ca na Ventura una confortabilitat contemporània i també els espais d’habitabilitat necessaris per a una parella amb dos fills. S’havia de transformar tota, sense que per això perdés ni una mica de la senzillesa que la distingeix, i molt, de les edificacions vacacionals construïdes als seus voltants.

El resultat és una casa de 112 m(2) amb una petita piscina connectada amb la terrassa i concebuda com un cub de formigó que li dona l’aspecte dels safareigs tradicionals, d’aigües verd fosc, de manera que es minimitza l’impacte visual. Són poc més d’un centenar de metres, que inclouen un reduït annex com a dormitori per als amics. Un petit cub que, amb la façana arrebossada amb el color de la sorra, s’adhereix a un lateral de l’habitatge principal, però un poc endarrerit per crear un racó d’estar a l’ombra d’un tendal i una entrada independent que garanteix la intimitat dels convidats.

L’acabat exterior d’aquest petit habitacle té continuïtat en la façana de la casa, en el terra de la terrassa, en el pedrís que separa la porxada del jardí i en l’emmarcat dels tres portals amb austeres vidrieres que caracteritzen la imatge frontal i actualitzada de la construcció pagesa. Té continuïtat i promou la convivència entre la senzillesa de sempre i la d’avui també amb el morter de calç que lliga les pedres de la façana original, expressió de les tècniques de construcció que van imperar durant segles. Alhora, es contraposa amb alguns detalls, també senzills, com són els canalons que recullen l’aigua de les teulades i el fumeral de la xemeneia, que són d’acer corten.

De tota manera, la veritable operació quirúrgica es va fer a l’interior de Ca na Ventura. Luis Quesada i David Calvo, els arquitectes de Mixis, van decidir aprofitar el mur de càrrega que separa les dues crugies de la casa per procurar dues experiències diferents. D’una banda, obert a la porxada i a la piscina contigua, un espai apaïsat de cap a cap de l’habitatge reuneix la zona on es comparteixen els plaers de la cuina, el menjar, la lectura, la conversa, el cine o simplement badar davant la llar de foc. A la crugia del darrere, també amb la presència de la pedra dels murs originals combinada amb parets blanques enguixades, se situen els dos dormitoris amb els seus banys respectius.

És en aquesta zona d’intimitat i descans on Mixis Arquitectes va fer una intervenció d’interiorisme i disseny de mobiliari a mida de les necessitats i els desitjos de la parella i els nens de la casa. Fets amb fusta de pi, els dormitoris aprofiten l’alçada de l’habitatge per ubicar a dalt el llit dels pares i per crear unes juganeres lliteres per als petits, a la vegada que els guarda-robes s’allotgen sota les escales. Són recursos senzills i econòmics que fan de Ca na Ventura un lloc de calidesa i confort.