‘Salpols’, el ‘selfie’ musical de Cris Juanico

El cantautor menorquí publica un disc de versions de cançons pròpies, que presentarà en el Teatre de Petra el 19 de desembre

Cris Juanico ha fet cançons tota la vida. Fa poc més d’una setmana va veure la llum el darrer disc del cantautor ciutadellenc: Salpols (2020), un recorregut pels confins de la terra i la mar, l’interior i l’exterior de la cosa física, com Menorca, però també del que és mental. Qui hagi seguit la seva trajectòria en coneixerà les cançons, perquè no són noves. Salpols és un recull de versions de temes que el músic ja havia enregistrat. No considera que sigui un viatge o una mirada al passat, perquè Juanico entén que “les cançons mai s’acaben de fer, ni són estàtiques”. Al contrari, pel menorquí, els temes “sempre estan en moviment” i la seva forma pot canviar segons “el teu estat emocional o de com planteges les coses que passaran damunt l’escenari”. Per això, amb aquest disc allò que fa és, senzillament, un retrat del moment actual.

L’àlbum, gravat en format trio -amb el violí de Blanca Coll, el contrabaix de Joan Solà-Morales i la guitarra de Juanico-és el resultat de més d’un any de feina. Salpols va néixer com un espectacle en directe, amb el qual ja oferia concerts a finals de l’any passat. “Hi havíem fet feina molt de temps i durant el confinament vàrem fer uns quants concerts amb aquest format en directe, cadascú des de ca seva”, explica Juanico a l’ARA Balears. Per ell, el sentit d’aquest projecte és “concretar el moment, retratar-lo amb la música”. I bromeja dient que “ara ja no es fan retrats, tot són selfies. I, ara que ho pens, això també seria una mica un selfie musical”, diu. Lamenta la situació actual del sector musical derivada del coronavirus. Tot i que es considera un afortunat perquè ha pogut fer uns 25 concerts aquest estiu, assegura que “no perquè anem de canyes als bars tot està com abans”.

Juanico no és de mirar enrere, ni tampoc gaire enfora: “Sempre he estat més del present, i les circumstàncies d’aquesta època em donen la raó. Consider que és important tenir il·lusió amb les coses que fas, mirar d’arribar al màxim de llocs possibles i fer-ho amb dignitat. No sabem què passarà d’aquí a dues setmanes, i això cada vegada és més cert. Només aspir a poder pagar la hipoteca”.

El menorquí, que té moltes ganes que el públic pugui veure, de nou o per primera vegada, l’espectacle Salpols en directe, explica que l’univers de les seves cançons està regit per aquest límit que existeix entre la mar i la terra: “Sembla molt evident a simple vista que hi ha una separació entre les dues coses, els illencs la veim cada dia. Però és la mar que frena la terra? O és al revés? Sempre m’ha agradat qüestionar-me allò que passa al meu entorn”. La quotidianitat, la natura i les històries més properes. Tot el que és a l’abast de la mirada de Juanico pot acabar amb una melodia de fons: “Fent una mica de repàs, i pens sobretot en el darrer disc de cançons noves, Viu, consider que els temes que he anat fent són pinzellades, línies d’un quadre que neixen d’observar, és com pintar el que passa al meu voltant. Tinc la sensació que, últimament, la gent desconfia del que té a prop, i és molt important valorar-ho”.

Inevitablement, l’univers lletrístic de Juanico transporta qui l’escolta a Menorca. De fet, la seva intenció amb els directes de Salpols és que cadascú s’endugui a casa una fotografia -en sentit figurat- de l’illa. És un territori que “ha canviat molt els últims anys”, però que encara “té sort de no estar tan devorat pel turisme” com ho puguin estar Mallorca i Eivissa. És cert, diu el cantautor, “que els negocis d’aquí depenen en part del fet que vinguin visitants, però aquesta pandèmia ha demostrat que el nostre turista és un altre”, diu. I té molt clar que, a Menorca, “com menys retoquem, més reclam tindrem”.

Aquest Salpols de Juanico arribarà a Mallorca en directe el 19 de desembre al Teatre de Petra. Un dia d’hivern que es farà més amè amb les cançons i la música del ciutadellenc.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF