Publicitat
Publicitat

TEATRE

Pep Tosar adapta la novel·la de Bulgàkov al món del teatre català

La segona vida d''El mestre i Margarita'

Pep Tosar recupera el mític muntatge d'El mestre i Margarita de Bulgàkov i el trasllada a l'ambient teatral barceloní. El director denuncia que en els últims anys ha viscut una "censura encoberta".

Durant anys el fantasma de Mikhaïl Bulgàkov ha perseguit Pep Tosar. "No hi havia roda de premsa o entrevista en què algú no preguntés «¿Quan tornaràs a fer El mestre i Margarita ?» I jo sempre responia «Buf, qui ho sap!»". La culpa era del muntatge a partir de la monumental novel·la de Bulgàkov que Tosar va estrenar amb èxit en el Grec del 2003. Després se'n van representar disset funcions al Lliure de Gràcia, un pas tan fugaç per la cartellera que el públic es va quedar amb la mel als llavis. Per què tan fugaç? La història oficial en culpa les "inacabables" obres del Lliure que van començar aquell estiu. Tosar, però, apunta que la mort sobtada de Josep Muntanyès i la posterior arribada d'Àlex Rigola a la direcció del teatre hi van tenir molt a veure.

Sigui com sigui, quan el clam per recuperar l'obra començava a esvair-se i després que un dels espectacles estrella de l'últim Grec hagi estat, ves per on, un muntatge de la novel·la de Bulgàkov a càrrec de la companyia britànica Complicité, Tosar ha decidit tornar a representar El mestre i Margarita . Però en lloc de treure la pols a l'adaptació que Lluís Massanet i Xicu Masó van fer el 2003, el director ha fet mans i mànigues i s'ha encarregat ell mateix de la dramatúrgia. Amb canvis importants: en la versió que s'estrena avui a Salt -dins del Festival Temporada Alta-, el dimoni i els seus acòlits no visiten el Moscou dels anys 30 sinó la Barcelona del 2012.

Del Kremlin al TNC

"El Moscou dels anys 30 té molts paral·lelismes amb la Barcelona dels últims 20 anys", explica Tosar. "El motor que impulsava Bulgàkov era denunciar una situació de censura política que l'afectava personalment. Però jo també he viscut una situació de censura encoberta durant molt de temps". L'escriptor rus satiritza en la novel·la l'ambient literari moscovita, però Tosar s'ha pres la llicència de retratar el món de la literatura dramàtica. "És el que jo conec", es justifica Tosar, que pica l'ullet al públic amb personatges com Sergi Campaner, director del Centre Nacional de Teatre.

El mestre i Margarita del 2012 -finançat gràcies a una inesperada devolució de l'IVA al Circol Maldà- té només un intèrpret del muntatge del 2003, el mateix Tosar, que cedeix el paper de dimoni a Fermí Reixach ("Ell és molt més dimoni que jo", diu el director) i es reserva per a ell el del mestre. Amb música en directe que interpreten els actors a partir de composicions de Queen, els Beatles i Tom Waits, l'obra apunta a esdeveniment de la temporada, tot i que, repetint la jugada del 2003, de moment no té confirmada sala a Barcelona.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF