Un segon cop de porta de l’heroïna feminista

BarcelonaLa Nora, la protagonista de Casa de nines de Henrik Ibsen, torna a casa vint anys després del cop de porta més famós. Un magnífic pretext perquè el dramaturg Lucas Hnath replantegi temes tan universals com la utilitat del matrimoni i els peatges que cal pagar per eludir les convencions socials. No cal, doncs, conèixer els antecedents d’aquesta dona que, abandonant el marit i els tres fills, va marxar de casa a la recerca de la seva identitat i la seva llibertat. Però per què torna després d’un silenci tan llarg com absolut? Com ha sigut la seva vida durant aquests anys? Com reaccionen el marit, la criada i la filla? La Nora ha triomfat professionalment i diu que és feliç. S’ha fet escriptora i aquell gest que tancava l’obra d’Ibsen ara és l’inici d’un discurs radical sobre la llibertat de les dones per escollir la seva vida. La Nora és, o creu ser, una heroïna feminista, fins al punt que la criada li diu: “¿No n’estàs una mica massa, de tu mateixa?” A partir d’aquí, Hnath aixeca una magnífica funció en què cadascun dels protagonistes exposarà les seves raons, desitjos i interessos personals. Perquè, més enllà de les qüestions sentimentals, més o menys negociables, tots esperen coses diferents dels altres.

Sílvia Munt torna a ser la directora preciosista i delicada d’ El preu en un treball en què el que importa són les interpretacions, i totes quatre són magnífiques. La Nora d’Emma Vilarasau és una dona plenament moderna que admet sense remordiments la crueltat del seu comportament de fa vint anys, i l’actriu la serveix amb gran credibilitat. Estan a la seva alçada Júlia Truyol i Isabel Rocatti, superba en el primer round amb la Nora. Ramon Madaula, un marit que no ha paït l’abandonament i que busca com sigui la reconciliació, ho fa tan bé quan parla com quan calla. Impressiona el seu silenci en l’última escena quan la Nora torna a donar un cop de porta. Gran funció que té corda per a estona.