LITERATURA

Els secrets novel·lístics del primer Porcel

Carles Cabrera publica un estudi sobre les primeres novel·les de l’autor andritxol

Baltasar Porcel (Andratx, 1937-Barcelona, 2009) va irrompre dins el panorama literari català de final dels 50 i principi dels 60 fent-hi una entrada de cavall sicilià. Autodidacte però molt llegit, ambiciós i amb les idees clares, però sobretot treballador i molt prolífic, l’aleshores jove autor andritxol aviat va demostrar l’envergadura del seu talent amb la publicació de contes, obres de teatre, peces periodístiques i novel·les. No tenia ni trenta anys i Llorenç Villalonga i Josep Pla, dos gegants de la literatura catalana de tots els temps, ja havien elogiat les seves obres i fins i tot l’havien apadrinat. Porcel va confirmar tots els vaticinis esperançadors que va suscitar als inicis i, amb el temps, va acabar convertint-se en un dels escriptors més potents, reconeguts i importants de la literatura catalana moderna.

Així i tot, l’obra de Porcel ha estat menys estudiada del que es podria esperar tenint en compte la seva enorme diversitat i qualitat. Potser hi té a veure, amb aquest desinterès, la naturalesa individualista i controvertida del personatge, que sovint va distorsionar la recepció dels seus llibres.

L’assagista i crític literari Carles Cabrera va decidir que faria la seva tesi doctoral sobre Porcel quan estudiava a la Universitat de Barcelona, on va tenir de professors alguns dels millors estudiosos porcelians (Rosa Cabré, Joaquim Molas, Ramon Pla) i després de llegir consecutivament dues de les seves novel·les més emblemàtiques: Solnegre, que el 1961 va representar el debut de Porcel en el gènere, i El cor del senglar, l’obra mestra que el 2000 li va fer tornar a guanyar-se el favor de la crítica i li va valer una pluja de premis.

A Cabrera, va interessar-li més el darrer Porcel que el primer, però va decidir fer la tesi sobre les seves sis primeres novel·les perquè “corresponien a un període creatiu tancat, per tant era menys arriscat estudiar-lo i treballar-lo”. Reconvertida en llibre, Cabrera ha publicat la tesi en un volum: Sol cap a la fosca. La producció novel·lística de Baltasar Porcel entre 1961 i 1975 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Es presenta avui a les 18h en el marc de la Fira del Llibre.

Més esquemàtiques i deutores

Les sis primeres novel·les de Porcel varen ser la ja esmentada Solnegre (1961), La lluna i el Cala Llamp (1963), Els escorpins (1965), Els argonautes (1968), Difunts sota els ametllers en flor (1970) i Cavalls cap a la fosca (1975). Cabrera n’aborda l’anàlisi des de tots els flancs i estudiant-ne tots els aspectes, des de la tècnica, l’estil i l’estructura fins als temes més recurrents i el punt de vista del narrador. Una de les conclusions que exposa és que el primer Porcel és més esquemàtic que el de maduresa. “Les primeres novel·les són tan breus que podem dir que són nouvelles ; a més, el Porcel inicial està molt vinculat al món del conte, en el sentit que construeix algunes novel·les com una acumulació d’històries. N’hi ha que fins i tot posen en dubte que Difunts sigui una novel·la, perquè és una amalgama de contes apareguts anteriorment a La Vanguardia ”. Porcel era conscient que la seva obra primerenca no era tan complexa ni valuosa com les seves novel·les madures, per això va dir a Cabrera que preferia que fes la tesi sobre les darreres novel·les. “Naturalment, n’estava més orgullós i satisfet -diu Cabrera-, però jo ja m’arriscava prou fent feina amb un autor viu en un ambient com l’universitari, en què la tendència és fer tesis doctorals sobre escriptors difunts”.

Dues etapes

Cabrera distingeix dues etapes en el primer període novel·lístic de Porcel. “La primera inclou les quatre novel·les inicials, de ‘Solnegre’ a ‘Els argonautes’. Es caracteritzen per un cert pessimisme i per la influència de l’existencialisme de Sartre, Camus i Pavese. La segona part inclou Difunts i Cavalls. Són obres -argumenta- que ja entronquen amb les de la maduresa. Presenten un món més personal, amb personatges més individualistes”. Entre els temes que Porcel va abordar d’una manera més insistent, Cabrera n’assenyala tres: el pes de la història, la qüestió del sexe -“sempre des d’un punt de vista masculí”- i la Guerra Civil.

El tema de la Guerra Civil és significatiu perquè permet constatar els problemes que l’escriptor tingué amb la censura. “Per Porcel, el final de la censura prèvia va ser important perquè va poder començar a escriure més obertament sobre el passat. A Solnegre ja es diu que hi ha hagut una guerra, però no es diu res de la República. A La lluna, un personatge parla dels excessos comesos pels republicans... No és fins al 1968, ja sense censura prèvia, que introdueix la guerra des d’un punt de vista republicà a ‘Els argonautes”.

Tècnicament, les primeres novel·les de l’escriptor d’Andratx es caracteritzen -analitza Cabrera- per adoptar la mirada del “narrador-càmera, que Porcel va agafar de Cela, del Sánchez Ferlosio d’ El Jarama i l’Ignacio Aldecoa del Gran Sol. També sol començar les històries ‘in medias res”, és a dir, quan l’argument ja està embrollat. Cabrera també destaca que, ja des dels seus inicis, no es pot deslligar Porcel del seu món més proper, el de la seva família i el poble d’Andratx, un univers poblat per pagesos i mariners. “Fins i tot a Cavalls cap a la fosca, on hi ha un narrador que explica la seva història familiar des de París, tot passa a Andratx”.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF