Transcendència i espiritualitat a ‘El petit príncep’

Salvador Bonet comparteix la seva visió de l’obra

L’escriptor Salvador Bonet Fernández (Palma, 1963) es compta entre els flâneurs de Ciutat. Traça diàriament el seu recorregut per l’espai intramurs, fent escala amb una particular mena de disciplina ociosa a les llibreries i bars habituals. Les seves ulleres rodones i el seu capell d’ala ampla retallen la seva inconfusible silueta. Ningú millor que ell per desvelar significats i curiositats d’ El petit príncep, ja que Saint-Exupéry es troba entre els seus escriptors fetitxe.

Descobrint l’obra

Bonet descobrí El petit príncep en un capítol de Verano azul en el qual sortia la coneguda imatge d’una serp engolint un elefant. Pensà que havia de llegir-la quan se la va trobar per segona vegada, en una al·lusió continguda a la pel·lícula Missing, protagonitzada per Jack Lemmon. Llavors en comprà una edició de butxaca el 1980, a la desapareguda Llibres Mallorca.

Però no va ser fins a llegir el llibre per segona vegada, durant la mili, que va descobrir-ne la transcendència. Bonica manera de contrastar la violència i la duresa que estaven implícites en el servei militar obligatori.

Recorda amb claredat l’exòtic ball de Bob Fosse en l’adaptació cinematogràfica que dirigí el 1974 Stanley Donen. “És el dimoni en el desert, les temptacions que se li presenten a Jesús!”, exclama.

Significat

El que li va cridar l’atenció, cosa que va fer que ja no oblidàs mai més l’obra, va ser-ne la transcendència. Tot d’una la connectà amb un sentiment de naturalesa religiosa, ja que li semblà una paràbola de l’Evangeli de Jesús. “El petit príncep narra l’aparició del nin Jesús a un profà i explica com li toca el cor. Apareix de sobte i s’esfuma. La figura de l’aviador pot entendre’s com un transsumpte de l’autor mateix, perquè ja havia experimentat l’extensió del no-res”, afirma.

Bonet percep l’espiritualitat de manera tan clara que va gravar a foc en la seva ment les següents paraules: “No es veu bé sinó amb el cor; l’essencial és invisible als ulls”. Des del descobriment de la cita, l’aplica a la seva vida quotidiana.

Admet haver llegit el llibre set o vuit vegades i en tres llengües -francès, català i castellà-. Hi acudeix amb freqüència, com es fa amb qualsevol obra de referència, sobretot al capítol 21, on el protagonista estableix relació amb la guineu i s’exposa la peculiar accepció del verb domesticar, que apunta a la creació de llaços entre els éssers. És aquest un elogi de l’amistat en sentit lul·lià, i aquí Bonet cita el filòsof: “Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor”.

Com un aviador

El fan no s’oblida de mencionar la faceta de viatger de Saint-Exupéry, que comparteix en part. Una de les escales obligatòries en les seves anades i tornades de París és Lió, lloc de naixement de l’autor. Allà, en una enorme illa fluvial, enmig de la plaça Belle Coeur, s’alça des de fa uns anys un monòlit commemoratiu en què personatge i autor es confonen. Faci el favor el lector d’imaginar la misteriosa construcció de Kubrick a 2001 o el terrorífic monument de la Feixina però, és clar, amb l’ètica completament invertida.

Altres obres

L’entrevistat admet que sense El petit príncep no hauria arribat a la resta de l’obra de l’escriptor francès. Necessitava aquesta preparació per encarar amb l’actitud adequada escrits com Vol nocturn, Fragments i Ciudadela, notablement diferents. Té molt presents els textos que va escriure Saint-Exupéry quan treballà de reporter a la Guerra Civil. Cita de memòria una descripció, evocadora, d’una imatge esgarrifosa: “Les bombes copejaven Madrid com el martell d’un guerrer gegant sobre una enclusa”.

Salvador Bonet és col·leccionista d’edicions d’ El petit príncep ; calcula que en té entre 40 i 50 exemplars en 15 o 20 llengües diferents, entre les quals s’inclouen l’euskera, el japonès i l’àrab marroquí. L’edició més antiga que té és una traducció al català editada l’any 1951, en ple franquisme. Com el lector imagina, disposa de tota mena de material comercialitzat al voltant de la figura, a més d’incomptables assajos i adaptacions.

Abans d’acomiadar-se, es recorda d’un article periodístic que va escriure quan es compliren 44 anys de la defunció de Saint-Exupéry, donat per mort a 44 anys, en desaparèixer al desert després de sofrir un accident aeri.

Bonet fa gala d’un característic sentit de l’humor en desitjar bon Divendres Sa(i)nt(-Exupéry).

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF