Escric des de les 7.00 del matí, que és quan estic més fresc de cap

Així és la setmana d'Agustí Villaronga 

Estic escrivint el guió d’una sèrie, el nom de la qual és Las madres vírgenes, i passaré dilluns, dimarts i dimecres a Palma, tancat en una casa davant la mar. Escric des de les 7.00 del matí, que és quan estic més fresc de cap, i em pas assegut tot el dia davant de l’ordinador. Això sí, atur per dinar i a les 20.00 hores intent acabar. La sèrie és una mena de thriller i està produïda per Mediapro.

Em pos a escriure cada dia per nassos i de vegades la feina és fluida. D’altres, em pas dos dies fent l’idiota perquè no em ve la inspiració. Per fer guions utilitz un processador de text normal, encara que els altres guionistes usen programes específics. Des que treball amb ordinador, tot és molt més senzill que fa molts anys, perquè puc recompondre els textos ràpidament.

No tenc problemes de concentració. De fet, podria escriure perfectament a qualsevol banda, encara que hi hagués molta de gent. Però he de reconèixer que és millor fer-ho en un lloc com la casa on estic: veient la llum i la mar. M’agrada molt la mar i, si el temps m’hagués acompanyat els dies passats, de segur que hauria anat a nedar.

He d’entregar dia 25 de maig i ara estic en un moment un poc intensiu d’escriptura. Treball en coordinació amb dos guionistes més, que estan a Barcelona, però m’he estimat més venir a Mallorca perquè teníem una ratxa de feina per separat. De fet, dijous arribaré a Barcelona per arreglar uns papers al Consolat de Cuba i em reuniré amb ells aquest dia i també divendres.

El cap de setmana aniré al festival de Canes. És curiós, perquè hi vaig com a actor. Vaig tenir un paper a Gomera, del director romanès Corneliu Porombiu, després de fer un càsting a Madrid. El director va quedar encantat després de veure la meva prova i em va donar el paper de Paco. La pel·lícula es va rodar a Romania i a les Canàries. Malgrat que en el passat havia fet alguna coseta com a actor, aquesta és la primera vegada que he tingut un paper tan llarg. A més, he hagut d’aprendre moltes paragrafades en anglès! [riu].

La pel·lícula ha estat seleccionada pel festival i tant la productora com l’organització m’han convidat a anar-hi. Porombiu sempre havia participat en les seccions paral·leles, però el seu treball anirà aquesta vegada a concurs.

Anar a Canes sempre fa gràcia, sobretot quan no ho fas com a director i et pots relaxar perquè no tens el pes de la responsabilitat. Aquesta vegada aprofitaré per veure amics i divertir-me. Diumenge agafaré el vol de tornada de matinada per reprendre la feina dilluns.

Pel que fa als projectes, enguany no rodaré, però sí que tenc molta feina per davant, tant d’escriptura com de cercar localitzacions. També duré a terme un projecte de teatre, però això queda una mica lluny, perquè començaré els assajos per desembre.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF