Es rústic no és un petit restaurant

L’ambient és càlid, qualsevol racó és un espai d’intimitat. Estovalles llargues, torcaboques de roba, una xemeneia, objectes familiars, espelmes, una terrasseta que és una joia... Aquesta setmana Es Rústic ha fet sis anys. El restaurant del centre antic de Consell conserva la imatge de la caseta de pedra que ha estat sempre. Així varen voler que fos Aina Marroig i Toni Seguí, el matrimoni solleric que cada dia es desplaça a Consell per posar-se, Aina al front de la cuina, Toni al servei de les taules, migdia i vespre, per oferir allò que a ells, com a bons amants de la gastronomia, més els agrada i millor saben fer.

Per començar, et donen a tastar l’oli que fan a la seva finca de Sóller. Ca’n Llarg, la marca que han registrat els Seguí Marroig, i que només es troba a Es Rústic, està fet com es feien abans els olis: amb les olives negres recollides del terra, ben madures. Al costat, un parell de tipus de pa calent. Començam bé.

La carta és breu, un seguit d’entrants, quatre plats de peix, sis de carn, als quals afegeixen això d’“avui, fora de la carta tenim...”, i i un parell de postres casolans. Els fidels d’Es Rústic saben quins plats hi van a cercar: les croquetes casolanes, els caragols, el carpaccio de bacallà fumat amb vinagreta de pebres i tomàtiga seca (boníssim), els pebres del piquillo farcits de rap i cranc (un dels preferits de la carta), la lassanya de llagostins i espàrrecs garriguers... De peix. “Aquí són sempre lloms i sense espines”, ens diu Toni: el tumbot amb allioli d’all negre, el llobarro amb salsa d’ametles, els calamars farcits de carn i verdures... La carn: atenció al rellom Wellington o també al Cafè País, un clàssic, o al braç de me... I les postres: no us perdeu la mousse de formatge de cabra amb mel i nous. Exquisideses. u

RECTOR NADAL I MUNAR, 17 (CONSELL)