Des de primera hora del matí, Landry el Rumbero s'encarregava d'animar els més petits, concentrats al pati de l'Espai Jove La Fontana de Gràcia. Mentrestant, es presentaven llibres com el que acaba de publicar Sicus Carbonell, de Sabor de Gràcia, 20 anys amb sabor de rumba ; el nou disc de Pantanito, i una exposició gràfica en memòria de Gato Pérez signada per Txarly Brown, entre moltes altres activitats. Era la Diada de la Rumba, una jornada que des de fa tres anys organitza FORCAT (Foment de la Rumba Catalana) amb l'objectiu de retre un tribut a aquest gènere català i gitano reivindicant els seus valors i el seu pes cultural i que ja s'ha convertit en un dia festiu de trobada entre artistes, simpatitzants de la rumba i el públic. Al matí es van oferir tallers oberts de la tècnica 100% rumbera catalana del ventilador, palmes, calaix i ball, a càrrec de la incombustible Tia Pepi.
Després de l'èxit de l'any passat, els organitzadors van prendre la intel·ligent decisió de traslladar la música en directe a una ubicació de més aforament, la Sala Apolo. Tot i això, no n'hi va haver prou per donar cabuda a les 1.200 persones (gairebé 300 es van quedar al carrer) que van poder gaudir gratis d'una rumba imparable i més viva que mai. La gran jam rumbera es va iniciar puntual a les 18 h i es va acabar passada la mitjanit. Amb una dinàmica vertiginosa i una organització impecable, un a un van anar passant per l'escenari de l'Apolo fins a un total de 40 grups.
Rumba d'avui i de sempre en tots els seus vessants i formes, de la mà de veterans com Los Viejos Rumberos -liderats per l'ex-Patriarcas de la Rumba el Tio Rafael- o d'uns joveníssims gitanos de l'última generació del carrer de la Cera. Des dels consagrats Sabor de Gràcia, Los Manolos o la nova proposta electrònica d'uns altres llegendaris -els Ai Ai Ai- fins a explosions salseres com els de Son como Son, cubanes com la dels madurets Son de la Rambla, veus i guitarres de sempre com les de Peret Reyes i Chipén, noves com les de Micu i, esclar, la rumba mestissa liderada per Gertrudis (a la foto), The Lito, Los Impagaos o la Família Rústika entre molts d'altres. Amb la imatge del percussionista Ricardo Batista, Tarragona , desaparegut l'any passat, com a teló de fons, la tarda nit de diumenge va ser una festa apoteòsica i una demostració exemplar de bon rotllo rumber.
