La romanesa 'Child's Pose' s'endú l'Ós d'Or

Enviat Especial a BerlínLa Berlinale ha tornat a confirmar el protagonisme del cinema romanès en el circuit internacional del cinema d'autor. Fa sis anys, un desconegut Cristian Mungiu guanyava la Palma d'Or de Canes amb 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies , i ara és Calin Peter Netzer qui va tornar a donar la campanada ahir emportant-se l'Ós d'Or del Festival de Berlín amb Child's Pose .

El film, també guardonat amb el premi Fipresci de la crítica, retrata de manera contundent la hipocresia i suficiència de la classe alta romanesa a través del personatge d'una arquitecta que tira d'influències i diners per evitar-li la presó al seu fill, conductor homicida que ha atropellat un nen. Desvelant a poc a poc les contradiccions de la relació entre mare i fill, Netzer reflexiona sobre la responsabilitat davant un fet tan inapel·lable sobre la mort i la impunitat d'una part de la societat romanesa.

Empenta per al cinema romanès

Amb un desenllaç valent i commovedor, la pel·lícula exemplifica les virtuts del nou cinema romanès: la tensió narrativa, un estil interpretatiu pròxim al documental i la capacitat de traçar una connexió entre drames íntims i conflictes de la societat. Child's Pose no aporta cap nova equació a la fórmula, però el primer Ós d'Or de Romania pot suposar una empenta a la difusió a un cinema que fins ara havia disposat principalment del Festival de Canes com a aparador per excel·lència. I encara que no sigui el millor film vist a Berlín, el premi del jurat presidit per Wong Kar Wai està perfectament en sintonia amb l'aposta continuada del festival pel cinema amb un discurs social crític.

Els altres favorits en les apostes també van pescar ahir els seus premis en el palmarès: la xilena Gloria es va emportar el merescudíssim Ós de Plata a la millor actriu, Paulina García, que interpreta al film de Sebastián Leilo una dona madura que es rebel·la contra la soledat i una vida sense amor; el poètic i pertorbador drama sobre un cas de bullying Harmony lessons , del debutant Emir Baigazins, va marxar amb un Ós de Plata per la seva magnífica fotografia, que després de l'entusiasme despertat pel film a Berlín deixa un cert regust a derrota; i la descarnada An episode in the life of an iron picker , de Denis Tanovic, va aconseguir el Gran Premi del Jurat i de millor interpretació per a l'actor no professional Nazif Mujic.

L'inevitable toc polític de la Berlinale va arribar amb el premi al millor guió per a Jafar Panahi per Closed curtain : sobre el director iranià encara pesa una condemna d'inhabilitació. I el cinema nord-americà es va endur un premi una mica inesperat per a David Gordon Green, el director de Prince avalanche , una comèdia excèntrica amb pinzellades líriques que uneix els dos vessants d'una filmografia que oscil·la entre l'humor absurd i els drames seriosos i poètics.

Discutible o no, el palmarès del jurat no deixa fora cap dels films més destacats d'aquesta Berlinale. Després de presidir el jurat que va donar una Palma d'Or al pitjor film de Ken Loach, aquesta vegada Wong Kar Wai ha fet els deures.