El rodatge catastròfic de 'Coupez!' inaugura Canes amb Zelenski de convidat sorpresa

Enviat especial a CanesTres anys després d'arrencar amb una comèdia zombi, la paròdica Els morts no moren de Jim Jarmusch, el Festival de Canes ha tornat a tenir aquest dimarts una inauguració plena de morts vivents i rialles. Coupez! és el retorn de Michel Hazanavicius a l'escenari on va presentar la seva pel·lícula més coneguda, The artist, que va començar a Canes la trajectòria que va culminar amb el triomf als Oscars. Aquest cop, tanmateix, no és una història original del director francès sinó un remake de la japonesa One cut of the dead, l'enginyosa comèdia de terror que va arrasar en les sessions de matinada del Sitges del 2018. Com aquella, Coupez! segueix un equip de cineastes que són atacats per zombis mentre roden, precisament, una pel·lícula de zombis de baix pressupost. Però el metallenguatge de la proposta no es queda aquí, sinó que es multiplica amb salts mortals narratius que converteixen el rodatge més catastròfic de la història en una reivindicació lúdica de la creació i del cinema de guerrilla.

Coupez! aconsegueix un bon grapat de rialles, però força menys que One cut of the dead, de la qual no només agafa l'argument sinó la majoria dels seus gestos i gags, amb una sola aportació original: la idea que el film que estan rodant els personatges és el remake d'un èxit japonès, broma autoreferencial que es completa amb la presència d'una de les actrius originals en el paper de productora japonesa. Però fotocopiar el film japonès amb actors francesos de primera com Romain Duris i Bérénice Bejo i més pressupost no millora la història. L'esperit modest de producció de sèrie B justificava millor algunes decisions, que ara semblen forçades en el context d'una gran producció com Coupez! En el fons, Hazanavicius no fa més que revendre el producte en un format més apte per a l'espectador occidental. Més que una operació artística, la pel·lícula sembla de vegades una jugada comercial.

Uns minuts abans de la projecció de Coupez! s'ha viscut el moment del dia quan el Festival de Canes ha aconseguit allò que els Oscars no van poder: la connexió en directe del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha intervingut durant la cerimònia inaugural per demanar l'ajut del món del cinema en la “guerra més terrible des de la Segona Guerra Mundial”. En un discurs de prop de 10 minuts, Zelenski ha recordat la pel·lícula El gran dictador: “Necessitem un nou Chaplin que demostri que el cinema no està mut davant la guerra d'Ucraïna”.

"Exhumació" de l'obra mestra d'Eustache

La jornada inaugural també ha proporcionat un moment que els cinèfils esperaven des de feia dècades: la normalització de la distribució de La maman et la putain (La mare i la puta), de Jean Eustache, una de les pel·lícules franceses més importants de la segona meitat del segle XX, que mai s'ha editat en DVD o Blu-Ray i que només es podia veure en filmoteques o en algun estrany i esporàdic passi televisiu. El mateix Thierry Fremaux, director de Canes, ha presentat la projecció que s'ha fet de l'edició restaurada i remasteritzada en 4K i ha qualificat de “resurrecció, quasi exhumació” la reestrena en sales de La maman et la putain i la posterior distribució en plataformes, DVD i Blu-Ray juntament amb la resta de la filmografia d'Eustache. Els drets per al mercat espanyol, per cert, els ha adquirit Filmin.

Han acompanyat la presentació del film els dos actors supervivents de la tripleta protagonista, Jean-Pierre Leaud –només al final de la projecció– i Françoise Lebrun, d'actualitat per la seva aparició a la commovedora Vortex de Gaspar Noé, també present a la sala. Lebrun, de fet, li ha agraït a Noe que amb Vortex li hagi permès interpretar “la mare”; al film d'Eustache ella era “la puta”, una de les dues dones amb qui un jove cínic i egocèntric (Leaud) formava una relació amorosa a tres bandes. La maman et la putain es va estrenar a Canes el 1973 amb una gran polèmica que no va impedir que guanyés el Gran Premi del Jurat. La mort prematura d'Eustache, que es va suïcidar el 1981–“Truqui fort, com per despertar un mort”, va deixar escrit a la porta de l'habitació d'hotel–, va afegir una capa de llegenda negra a la pel·lícula que, sumada a la poca disposició del fill d'Eustache a negociar els drets, l'havien convertit en un títol gairebé invisible. Però la maledicció ja és història.