Cultura 24/01/2021

La revolució cultural anima Palma

Personalitats de la política i de la cultura, especialment del cinema, vindrien aquells anys 50 a Mallorca seguint les invitacions de grans amfitrions

REVISAT PER ANTONI JUNCOSA
3 min
Joan Miró i Pilar Juncosa/ Fundació Miró Mallorca

PalmaDestrossat el comerç exterior per efectes de les guerres civil i europea i minvada la capacitat industrial i agrària, així com la inversió pública, el retorn del turisme va fer reviscolar Palma. Així com a la Península la gent deixava el camp per anar a les ciutats, també a Mallorca es deixaven els pobles per venir a Ciutat a cercar feina i provar sort. L’emigració cap a altres països minvà fins a aturar-se del tot. Fins i tot persones rellevants escolliren Palma per viure i crear la seva obra, que els faria universals.

El de l’any 1956 va ser per a Palma un dels hiverns més freds que es recorden, “l’any de la neu”. Potser els primers fruits d’aquelles neus varen ser el que Camilo José Cela i Joan Miró vindrien a viure a Palma. Cela no va venir enlluernat pel sol i la calma, sinó perquè es trobava bé per fer feina, per fer la literatura que va ser premiada amb el Nobel l’any 1989. Així ho deixà clar en una curiosa conferència que va fer al saló de plens de l’Ajuntament titulada Palma cuerpo vivo, en què, dirigint-se als assistents, personalitats socials i polítiques de Palma, digué una cosa que ens sona a premonició: “Palma, que és mediterrània, és clara fins al dolor, lluminosa fins a la ofensa, diàfana fins a l’amargura.” […] “Palma és una ciutat que, per sobre de totes les arquitectures, no s’assembla si no molt externament a cap altra ciutat mediterrània. D’aquí venen el seu encant i la seva primera originalitat. [...] No anem a la sobresaturació hotelera. Trepitgem amb peus de plom el terreny pel qual hàgim d’avançar. Diguem als estudiosos del món sencer que el clima i el paisatge de la nostra illa són bons decorats per al treball”.

Joan Miró no tenia, en un principi, res a veure amb Cela, però varen arribar a tenir certa amistat que els dugué a compartir l’interès per l’art contemporani. També compartirien pàgines de la coneguda revista Papeles de Son Armadams, que fundà Cela i que va arribar a ser molt important en el món internacional de l’avantguarda literària i pictòrica.

Miró no era un estrany a Ciutat, ja que el seu avi matern, Josep Ferrà, solleric i ebenista molt culte, tenia una botiga de mobles i una casa al carrer de les Minyones, al costat del Born. A la botiga d’en Ferrà hi va començar a fer feina Lamberto Juncosa, pare de Pilar. La seva dona i la mare de Joan Miró eren com a germanes. Miró coneixia Pilar Juncosa de moltes ocasions en què havien coincidit a Mallorca. En una de les seves estades vacacionals al Terreno, passejant per l’Aigo Dolça, diuen que li va dir: “Pilar, et sabria greu que t’estimàs?”. I Pilar va contestar: “Em sabria greu que no m’estimassis”. Al cap de pocs mesos es varen casar a Palma, el 12 d’octubre de 1929, però s’instal·laren a París.

El 1956 Miró va començar a fer feina a la casa que s’havia comprat a Cala Major, Son Abrines, a un estudi fantàstic que li havia fet el seu amic Josep Lluís Sert. Sert ja era una referència de l’arquitectura contemporània i degà de la Graduate School of Design de Harvard, encara que per aquell temps estava inhabilitat com a arquitecte a Espanya. La singular obra del taller de Miró va inspirar més tard l’edifici de la Fundació Miró de Barcelona, una mostra més de com la relació Palma-Barcelona no estava liquidada pel franquisme, sinó que tornava a ressorgir.

Aquestes tres grans personalitats ja són suficients per mostrar la revolució cultural, lenta però profunda, que s’estava cuinant a Palma. Papeles de Son Armadams i el taller de Miró ja no deixarien de crear obres i relacions entre artistes estrangers i mallorquins. Una empenta que arribà fins a l’Ajuntament, que creava el 1955 els premis Ciutat de Palma en català, fet que sembla incomprensible després dels darrers anys, en què passaven del català al castellà de manera intermitent.

Personalitats de la política i de la cultura, especialment del cinema, vindrien aquells anys 50 a Mallorca seguint les invitacions de grans amfitrions, com Ava Gardner amb Robert Graves. També ens visitaren els prínceps de Mònaco, el xa de Pèrsia i els reis de Bèlgica. O Errol Flyn, cas especial, ja que va ser protagonista de la recuperació del Terreno i l’impuls de la vida nocturna, amb l’emblemàtic bar Joe’s, el restaurant el Patio i l’hotel Mediterráneo. Flyn va venir a Palma per refugiar-se de Hollywood, amb la seva dona actriu i soprano Patricia Wymore, que va gaudir d’una sessió d’òpera al teatre Principal i d’un sopar amb l’amfitrió Ioannes Saridakis. L’admiració internacional de Mallorca continuava amb nous viatgers que després de les guerres inauguraven una sèrie llarguíssima de personalitats que es multiplicaria els anys 60.

stats