Les revistes locals de Menorca sobreviuen a la pandèmia

MaóLes revistes locals de Menorca sobreviuen a la pandèmia del covid-19 tot i el descens d’ingressos en publicitat, que, en alguns casos, arriba al 80%. Així ho reconeix el tresorer de l’Associació de Premsa Local de Menorca (APLM), Silve Pons, que concreta que la davallada de publicitat s’explica per la difícil situació que travessa el sector comercial. Actualment hi ha quatre revistes a l’illa: El Iris, a Ciutadella; Xerra i Xala, del Mercadal; S’Ull de Sol, a Alaior, i S’Auba, a Sant Lluís. A aquestes publicacions cal afegir-hi D Ferreries, l’última aposta de Setmanaris i Revistes, que tot just ha tret el número zero.

El Iris surt cada setmana, té 78 anys d’història i està consolidada a Ciutadella. La seva presència a internet i en xarxes socials l’ha rellançada en visibilitat i notorietat, cosa que ha aconseguit que alguns dels seus reportatges es converteixin en un referent per a la resta de mitjans de comunicació. S’Ull de Sol i S’Auba són mensuals i acumulen 30 anys de trajectòria. Per la seva banda, Xerra i Xala és trimestral i aquest any celebra el 25è aniversari. Totes aquestes publicacions són en català, amb l’excepció d’algun col·laborador puntual que hi empra el castellà per al seu espai. Sumen més de 2.500 subscriptors i en la pandèmia han tingut molt poques baixes, explica Silve Pons: “Pensàvem que en perdríem molts més, perquè en època de crisi les primeres retallades acostumen a ser les subscripcions”. Afegeix que una part del seu públic objectiu ha quedat afectat per les restriccions: “Tenim molts subscriptors que són sales d’espera, consultes, gimnasos i bars. Ara han tancat, però tenim el seu compromís de recuperar la subscripció una vegada es restableixi la normalitat”.

Ajuts de les institucions

Les ajudes institucionals representen aproximadament el 30% del pressupost de cada revista, i l’ajuda a l’edició en català del Govern balear és la més significativa. També destaquen l’esforç del Consell de Menorca i d’alguns consistoris, però amb matisos: “Hi ha ajuntaments que no han gastat ni 30 o 40 euros per publicar l’itinerari de la cavalcada dels Reis. Diuen que són la institució més pròxima al ciutadà i a nosaltres, que som una eina, alguns consistoris no ens tenen en compte”.

L’ajut institucional fou clau en els mesos més durs de la crisi sanitària i ha facilitat que les revistes poguessin continuar sortint. “La publicitat institucional ens possibilità estar més a prop que mai de molta gent gran que es trobava sola i que esperava la publicació per informar-se”, diu Pons. A més, en el cas d’El Iris, el tresorer de l’APLM, que hi fa feina, recorda: “Ens vam plantejar si continuàvem editant o no, i vam apostar per reduir costos imprimint en blanc i negre i retallant volum. No ho vèiem clar”.

La situació del comerç de proximitat preocupa molt les revistes perquè representa el gruix dels ingressos de publicitat. Per això, Pons explica que els han rebaixat les tarifes de publicitat o els n’han fet de de gratuïta. “Vam trobar que la ciutadania havia de saber quines empreses repartien menjar a domicili. Era un compromís social que teníem amb la nostra societat i una manera d’ajudar els comerços del poble”, explica el tresorer de l’associació. Tot i això, aquestes revistes tenen una crisi afegida, ja que no interessen tant als més joves: “Els costa subscriure’s a una revista en paper”.

El poble de Ferreries recuperarà de la mà de Setmanaris i Revistes una publicació d’àmbit local. A partir del març neix D Ferreries, que arriba per omplir el buit que deixà la Revista de Ferreries, activa durant 33 anys.

L’editor i director de Setmanaris i Revistes –que inclou l’històric El Iris–, Bep Al·lès, està il·lusionat davant el nou repte, un projecte que, diu, sorgeix de la demanda ciutadana. Es va decidir a obrir la nova publicació quan va comprovar l’interès que despertaven els articles i reportatges sobre Ferreries que feien a El Iris. “La idea és que els ferreriencs sentin la revista com a seva i, per això, comptam amb gent estretament vinculada amb el poble. Creim que aquesta és la clau per oferir un bon producte”. Al·lès espera que les administracions s’hi impliquin, “especialment les que s’omplen la boca de suport a la premsa local i independent”, i no té dubtes de la viabilitat empresarial del projecte: “Primer ens cal consolidar-nos en paper i el fet d’imprimir sobre la demanda és un avantatge”. D’altra banda, no tanca la porta a impulsar revistes locals a altres poblacions com Sant Climent o es Migjorn. “Ho estudiarem en el futur, tot i que ara estam centrats únicament en Ferreries. Crear una revista a Maó és l’assignatura pendent, però sabem què és un bastió molt difícil”, reconeix.

25 anys de ‘Xerra i Xala’

El 2021 és un any especial per a la revista local del Mercadal, que compleix un quart de segle. Una aventura que, com explica el membre de l’equip redactor Toni Ramon, començà amb il·lusió i unes incerteses que han acabat per desaparèixer després de sobreviure als mesos més durs de la pandèmia. “És un conjunt de notes del que ha passat al poble els últims 25 anys”, diu Ramon per definir el projecte. I durant aquesta etapa no hi han faltat anècdotes, com una denúncia de l’Agència Tributària per malversar 1.000 milions de les antigues pessetes: algú havia fet servir el nom de la revista en negocis foscos, explica Ramon, però tot va quedar en un ensurt. 

El redactor de Xerra i xala explica que el número exclusivament digital que varen treure durant el confinament “provocà que els ciutadans se sentissin molt identificats amb la revista, especialment aquells que el varen viure sols a casa”. La publicació té 320 subscriptors i fa una tirada trimestral de 500 revistes, 700 per les festes patronals de Sant Martí. “Podem dir que a totes les cases del Mercadal hi ha una revista”, diu orgullós Toni Ramon, qui no amaga la seva preocupació pels efectes econòmics de la crisi sanitària. “Un poble sense empreses és un poble mort, i una revista sense publicitat, també”.