Els ressons de l'obra de Salvà al segle XXI

Poetes i novel·listes valoren el llegat literari de l'escriptora mallorquina

Sebastià Portell: "Va escriure contra corrent. Va ser una pionera"

El novel·lista i dramaturg Sebastià Portell sent que, com ell mateix, "Maria Antònia Salvà va escriure contra corrent. Va ser una pionera. Va escriure des d'un lloc difícil, com a dona en aquella època i des de la ruralia de Mallorca. I així i tot va tenir un reconeixement notable en el territori de parla catalana i va influir en altres autores. Encara que fos conservadora, escrivia d'una manera desacomplexada. Jo l'he reivindicada i la reivindic molt".

Sònia Moya: "Fa versos lluny dels motlles de la poesia anomenada 'de dones"

La poeta catalana Sònia Moya reivindica Salvà: "Ens deixa, de nou, el trist mestratge de la intel·lectual que sobreviu en un món regit per homes que no toleren el lideratge femení en el terreny acadèmic. Salvà va escriure versos lluny dels motlles de la poesia anomenada 'de dones'. Els seus poemes tenen sempre una forta càrrega sentimental, però també reflexiona sobre el fet poètic o fa una important reivindicació sobre la vida al camp i la tradició de la terra on viu".

Antònia Vicens: "Té l'estil de l'Escola Mallorquina, però el transcendeix molt"

Quan se li demana per Maria Antònia Salvà, l'escriptora Antònia Vicens recorda la pròpia joventut: "Vivíem a 25 km una de l'altra i jo no sabia que existís. Primer vaig conèixer Virginia Woolf o Víctor Català. És normal, això?". Tot seguit torna al present: "Cada vegada la valor més. Tracta la terra als seus poemes i hi pots trobar molt, quan hi grates. No és bucòlica ni té res de pomeria. Té l'estil de l'Escola Mallorquina, però el transcendeix molt. És boníssima".

Laia Malo: "Els seus versos tenen una simplicitat musical"

La poeta Laia Malo confessa que se li fa difícil acostar-se a la figura de Maria Antònia Salvà i en dona els motius: "Perquè no en comparteixo res (ni ideologia, ni classe, ni estil), llevat de l'amor pels llibres i la circumstancialitat que siguem dones". Diu que potser el que més li interessa és que "els seus versos tenen una simplicitat musical, que aconsegueix incorporant les cançons populars a la seva veu poètica, però ho va fer sense cap mena d'intenció política".

Miquel Cardell: "Hi ha trets molt contemnpiranis, en la poesia de Salvà"

Com a poeta llucmajorer, Miquel Cardell no ho dubta: "Maria Antònia Salvà és el meu ADN poètic. Com més la llegesc i més gran torn, més admirador som de la seva obra. Hi ha trets molt contemporanis, en la seva poesia. Amb la contemplació del paisatge i la forma de vida que l'envolta, ella parla d'emocions. És d'una modernitat fulminant. És cert que era víctima d'unes circumstàncies, però això ja és sociologia. En Salvà hi ha molta poeta".

Jaume C. Pons Alorda: "Va guiar Llorenç Moyà perquè escrivís en català"

Jaume C. Pons Alorda dedicà un poema a Salvà. "La vaig emparentar amb Emily Dickinson, amb la seva mística i amb la utilització d'elements naturals en la poesia", diu el poeta. "Va guiar Llorenç Moyà –que escrivia en castellà– perquè ho fes en català i li va deixar empremta. Moyà li va dedicar La joglaressa. Salvà tenia un gran domini de la mètrica i la rima, però a mi, més que no la part formal, m'interessen les imatges que va arribar a construir, alguna de bastant bèstia".

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF