Els represaliats pel tardofranquisme a Barcelona podran ser reconeguts

BarcelonaLes persones que van ser represaliades a la ciutat durant el tardofranquisme podran ser reconegudes oficialment, com defensaven tots els grups municipals excepte Cs i el PP, que hi han votat en contra. L'anunci d'aquest reconeixement es va fer mesos enrere.

El ple de Barcelona ha aprovat aquest divendres el reglament. Es crearà una comissió de valoració de les víctimes que regularà els criteris per demanar la declaració municipal de persones represaliades en aquell període, del 1960 al 1978. El reconeixement com a persona represaliada consistirà en una resolució administrativa que no comportarà cap retribució econòmica però podrà servir de document probatori en un procediment judicial, i l'Ajuntament compartirà la iniciativa mitjançant la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista per estendre-la a altres municipis.

El tinent d'alcalde Jaume Asens ha destacat que el reglament s'ha impulsat en un context "en el qual l'estat espanyol encara no ha trencat definitivament amb el seu passat franquista" i ha criticat el que ha descrit com un mur d'impunitat que es va aixecar el 1978. Des del PDECat, Jaume Ciurana ha dit que tota dictadura té una inèrcia que provoca que s'allargui i que durant la Transició hi va haver actituds poc modèliques. Després, el republicà Jordi Coronas ha criticat que el feixisme encara té impunitat: "El feixisme no ressuscita, en tot cas es desperta de tant en tant, i aquesta lluita s'ha de mantenir. Si no, guanyarien ells". La socialista Carmen Andrés ha celebrat l'acord, com ha fet Maria Rovira (CUP), que ha dit que era un deure històric, mentre que el regidor no adscrit Gerard Ardanuy ha afirmat que és un acte de justícia, i el també no adscrit Juanjo Puigcorbé ha lamentat que "la lluita es reediti amb una invasió 'zombie' d'aquells pèrfids Cent Mil Fills de Sant Lluís".

La regidora de Cs Marilén Barceló ha acusat el govern d'Ada Colau de "ressuscitar contínuament el dictador" perquè els interessa el revisionisme històric per tapar la seva gestió ineficaç, i ha subratllat que la societat espanyola viu en el present i mirant al futur gràcies a la Transició, però que d'altres estan estancats en el passat, com Asens. El líder municipal del PP, Alberto Fernández, ha criticat que el reglament abasti un període fins al 31 de desembre del 1978, quan ja s'havia aprovat la Constitució, i ha assegurat que aquesta mesura s'emmarca en l'"estratègia de qüestionar la Constitució i fins i tot la transició democràtica, que va ser exemplar".

Funcionament i terminis

Els membres de la junta de valoració es presentaran la setmana vinent, i després començaran les sessions preparatòries amb entitats memorialistes per a les primeres audicions, amb l'objectiu de reconèixer i homenatjar els que van ser represaliats per defensar drets. La junta estarà formada per representants municipals i sis especialistes, a més de dos psicòlegs clínics, dos juristes i dos historiadors, i els criteris per ser reconegut inclouen ser persona física i haver patit repressió política directament o indirectament a la ciutat. La junta resoldrà les sol·licituds en un termini màxim de sis mesos.