Bones notícies per a la patata
L’exportació del tubercle al mercat britànic està assegurada
L’èxit de les gestions fetes per la Conselleria d’Agricultura davant les autoritats britàniques, amb el suport del sector exportador, assegurant que l’exportació de patata primerenca no quedàs travada de bon de veres, ha estat una bona notícia, beneficiosa per als agricultors poblers. Però també per als consumidors britànics i pot ser que, a mitjan termini, també acabi beneficiant els productors de patata de sembra escocesos i anglesos, que són els que subministren els pagesos mallorquins. Les facilitats en l’expedició dels certificats fitosanitaris evitaran retards i complicacions burocràtiques a les fronteres que haurien pogut ser letals per a una exportació de més de cinc mil tones de patates, una de les principals exportacions del sector agroalimentari balear, que suma una trajectòria de més d’un segle.
La sequera persistent
Si no plou aviat, els ramaders patiran per donar menjar a les guardes
L’aigua no vol arribar i estam tenint un hivern sec a més no poder. No sabem com partirà la meteorologia en les properes setmanes, però en poc temps podríem entrar en una situació complicada per a diversos àmbits de la producció agrària a totes les illes. Els que més poden rebre les conseqüències d’aquest estat de coses són els ramaders de les Balears, que batallen en un camp en què tot són desavantatges (insularitat, pandèmia...) i on la manca de pluges està deixant el bestiar sense menjar. Les pastures no han pres força i els animals aviat no tindran res. Llavors els ramaders hauran de comprar gra i altres aliments per mantenir les guardes, amb uns sobrecostos que poden coincidir en un moment de molt baixa demanda per raó de les mesures sanitàries contra el coronavirus.
Xots i porcelles
A les Illes, la proximitat de la Setmana Santa no ha reactivat el sector ramader
La campanya de Pasqua és a les portes i el mercat de productes ramaders està estancat des de fa setmanes, a diferència de la Península, on manifesta més vitalitat i, com passa sempre, sosté un preu més favorable als productors. El xot, a més, s’enfronta des de fa temps a un altre problema: la tendència decreixent del seu consum. Tot plegat fa que la principal producció de la ramaderia extensiva, i més sostenible que les produccions intensives d’aviram i porcí, no trobi més que dificultats. Quan falta poc perquè arribi, la Setmana Santa no es presenta gaire esperançadora per als ramaders. Però, així i tot, pot ser una oportunitat per valoritzar el producte local si s’aconsegueix arribar al consumidor, la qual cosa passa per aconseguir que el comerç minorista no tanqui les portes a les produccions de la terra.
Més pobresa i més lletjor
És urgent repensar el model turístic per no acabar de fer malbé tot el territori
No crec que el turisme sigui per ell mateix una activitat dolenta. El que és pèssim, des d’un punt de mira col·lectiu, és el model concret de turisme implantat a gran part de les Balears, que és un sistema que xucla recursos i reparteix massa pobresa i massa desequilibris. No serveix de res traginar milions de visitants si no es genera una millor qualitat de vida per al conjunt de la població. El que guanyam no compensa el que perdem. Reconfigurar el model turístic és essencial en qualsevol idea de diversificació econòmica. El gran desastre dels darrers cinquanta anys és no haver estat capaços de limitar un creixement turístic (i urbanístic) que amenaça d’acabar engolint-ho tot. Mallorca i encara més Eivissa s’han convertit en mostres vives del que no s’hauria de fer a un territori si se l’estima una mica. Recuperar l’economia és una necessitat, però també ho és remodelar-la en un sentit més favorable als interessos generals.
Poques esperances
El turisme de qualitat també afavoriria el sector de la pagesia
En el sector primari tothom sap què representa aquesta economia turística i que hi ha poc a pelar darrere ella. Ja fa anys, decennis, que se sap que no es pot esperar res d’una economia turística de caràcter extractiu. Aquesta qüestió genera unanimitat, amb independència de la ideologia. Ni en les files del conservadorisme agrari més ferm es té cap esperança en el turisme tal com s’ha configurat a les Balears. Sí que es reconeix que aquest tipus de turisme funciona en part com un mecanisme regulador que permet treure els productes de més baixa qualitat, a un preu de patató, absorbint sobrants mals de col·locar. Però poca cosa més. Hi ha un turisme de qualitat que és diferent, que genera dinàmiques positives i que és el que s’ha de fomentar.
