Cultura 12/03/2013

La rejovenida dignitat d'un clàssic

Juan Carlos Olivares
2 min
Blanca Portillo i Marta Poveda, dues grans actrius per a una producció impecable.

Dignitat i maduresa. Aquesta és la principal impressió que ofereix el muntatge de La vida es sueño de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, dirigit per Helena Pimenta, que serà al Teatre Lliure fins diumenge. Una producció amb una factura equiparable a la Royal Shakespeare i la Comédie. Diners públics invertits amb saviesa estètica i elegància escènica. Un excel·lent marc físic obra de l'equip creatiu que lidera Alejandro Andújar, un espai de ressonàncies luteranes per a la molt catòlica Polònia del rei Basilio. Historicisme essencial i atemporal, com les corts reials imaginades per Peter Jackson en la seva trilogia, i amb la seva pròpia banda sonora d'aires renaixentistes interpretada en directe. Un altre tret de qualitat: la música no acompanya, sosté dramàticament la trama.

Impecable també el classicisme renovat de Pimenta. Des de la primera aparició de Segismundo -enfrontat físicament a la seva ombra platònica-, la directora opta per un discurs clar. No afegeix res que no estigui ja plantejat en el text, rejovenit per Juan Mayorga. S'estalvia els comentaris personals per posar al dia un academicisme que li prova, a Calderón. La seva aportació se centra a insuflar vida al text. El vers només és una forma d'expressar una humanitat feta de paraula i l'acció. No hi ha dos nivells. Ambdues dimensions estan estretament unides. El personatge que millor representa aquesta harmonia és el de Rosaura -la noble amb l'ímpetu guerrer d'una monja alferes-, interpretat amb fúria per una admirable Marta Poveda. ¿Millor que el Segismundo de Blanca Portillo? L'actriu està impecable en la seva composició del príncep i el seu dilema existencial. Però la seva energia adolescent -condicionada per l'experiment rousseaunià del pare- només ratifica la qualitat que ja li coneixíem al personatge. La Rosaura de Poveda és, en canvi, un descobriment. Aporta l'experiència d'escoltar, com si fos la primera vegada, el fons de les seves inquietuds.

stats