ANIVERSARI

La Seu reivindica el llegat del pintor i arquitecte Josep Maria Jujol

Palma se suma a la commemoració dels 140 anys del naixement d’un dels referents del modernisme català amb una exposició i activitats paral·leles

“Jujol és un pintor de l’aire, de l’espai, és un pintor arquitecte, és un artista en majúscules”, amb aquesta passió defineix la professora de la UIB i coordinadora de Cultura de la Seu, Mercè Gambús, Josep Maria Jujol, el responsable d’escenografiar i crear un espai teatral dins la Catedral de Palma.

Enguany es commemora el 140è aniversari del naixement del mestre català i l’Ajuntament de Sant Joan Despí, a Barcelona, municipi que acull la seva herència més important, impulsa la celebració de l’Any Jujol per contribuir a la difusió de la seva obra i el seu llegat arquitectònic. La Catedral de Palma s’ha adherit a la iniciativa de caire internacional per donar a conèixer les intervencions que hi dugué a terme en col·laboració amb l’altre màxim exponent del modernisme català Antoni Gaudí. Per això, proposa una exposició i diverses activitats sobre la figura de l’arquitecte.

Jujol i Gaudí

Gaudí dugué a terme el projecte de la restauració litúrgica de la Seu entre 1904 i 1915. Una vegada resformulada la capella Reial, i després d’haver llevat el cor d’enmig de la nau central, Gaudí fa un pla de decoració de tot el frontal que envolta l’altar major i intenta crear una animació del presbiteri a base de molt de color. “Hem de pensar que estam en una etapa modernista en què es valoren molt les arts aplicades i és l’època en què les arts & crafts encara estan molt en vigor”, comenta Gambús.

D’aquesta manera, Gaudí planteja la creació d’un mural de ceràmica “dedicat a donar força a la imatge de tots els bisbes de la diòcesi”, diu la professora. L’arquitecte crea un programa que també té un component regionalista important. A més, planteja animar el to marró de la fusta del cadiram, “amb una coloració simbòlica que invoca la força del sacrifici de Crist”.

Segons Gambús, el procés d’intervenció pictòrica ha d’acabar a la capella de la Trinitat, que es troba elevada i al fons de l’altar major de la Catedral “perquè, per a ell, és el punt visual des del qual es creen totes les perspectives que van cap al fidel, que se situa a les naus del temple”.

Així, Gaudí fa venir Jujol a Mallorca, un arquitecte molt jove que acaba de sortir de l’escola d’arquitectura, tot i que ja ha col·laborat amb ell a la Pedrera, a la Casa Batlló, al parc Güell i fins i tot en la policromia de la maqueta de la Sagrada Família. “El fa venir aquí perquè actuï de pintor”, afirma Gambús.

La petjada de Jujol

“Tenim una obra acabada que és la ceràmica, una obra començada i duta a terme en bona part que és la del cadirat del cor i els esbossos de la càtedra, la capella de la Trinitat i les fornícules”, detalla Gambús.

D’aquesta manera, al fons de la capella hi ha el mural ceràmic, amb els escuts dels bisbes i unes branques d’olivera coloristes, a més d’uns simbolismes cristològics i mariològics.

Els respatllers del cadirat del cor tenen una policromia vinculada a un simbolisme relacionat amb la sang de Crist. Jujol fa també unes intervencions en forma d’esbossos que se situen als laterals: la policromia d’uns pedestals, les mènsules on hi ha les fornícules i les escultures del presbiteri mateix. A la part de darrere d’aquests dosserets es poden observar uns esgrafiats i unes policromies també de Jujol, a més d’unes incisions curvilínies.

A la capella de la Santíssima Trinitat, darrere el presbiteri, a la plementeria d’una de les voltes es veuen unes aplicacions ceràmiques rodones amb forma de trencadís i uns dibuixos a llapis que marquen la continuïtat que haurien de tenir.

Aquests esbossos a grafit també els trobam dins la càtedra, pensats per suportar aplicacions ceràmiques i que no es varen arribar a realitzar mai.

Obra inacabada

El motiu pel qual Jujol deixa tants elements inacabats és, explica Gambús, que el punt focal de tota la intervenció és la capella de la Trinitat. Aquesta capella depenia de la monarquia espanyola, perquè acollia les sepultures reials, el projecte de decoració de les quals havia presentat Gaudí, i de manera repetida, a Alfons XIII, que l’anava rebutjant. “El monarca no accepta els criteris ni la manera de fer artística tan lliure de Gaudí i l’hi va negant successivament”, diu Gambús, fins que Gaudí fa tornar Jujol a Barcelona i canvia la concepció de l’espai intervingut. En aquest moment decideix concentrar tota l’atenció en l’altar major i dissenya una escala per assistir l’eucaristia i el nou baldaquí, que ell pensa que és provisional.

Obra viva

“Per a un artista cristià, l’església és un espai que és una estratigrafia de capes que van sedimentant-se històricament”, comenta la professora. Per tant, els arquitectes no deixen la feina inacabada, sinó perquè la continuï un altre. “Igual que la Sagrada Família. I què si no s’acaba? Ja ho sabia ell que no l’acabaria mai, n’era ben conscient”, diu l’experta.

En el cas de la Seu, Jujol deixa al mural ceràmic unes superfícies preparades per col·locar els escuts dels bisbes successius, per tant, “la idea de l’obra viva, precisament perquè està inacabada, és l’element principal”, afegeix Gambús.

L’exposició

L’exposició s’articula en tres espais: el claustre, on s’ubiquen deu panells pensats en clau didàctica “per aproximar-se al personatge, a la seva obra i al seu context, a la col·laboració amb Gaudí i a l’obra realitzada aquí”. El segon àmbit és la capella Reial, on es troba “la intervenció de Jujol a quatre mans amb Gaudí”, i, finalment, l’atri de la sagristia de vermells, en què es presenten dues maquetes amb la reforma de Gaudí, “on ja es veia molt clar el que volia fer i la importància que volia donar a la capella de la Trinitat”, explica Gambús; l’escala eucarística, què és la confirmació que Gaudí se centrava en l’espai del baldaquí i l’altar major, i, finalment, un document que és la primera vegada que es mostra al públic: la liquidació de Jujol per la seva participació a la Seu.

Qui va ser Jujol?

“Un col·laborador puntual d’Antoni Gaudí que va venir entre 1909 i 1910 a donar color a l’espai principal de la reforma litúrgica, que era el dedicat a la celebració sacramental”, explica Gambús. Josep Maria Jujol és considerat un artista total, ja que, a més d’arquitecte, també és decorador, dissenyador de mobles, de ceràmica, d’imatges religioses, de làpides i d’estendards, i també pintor i esgrafiador.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF