BarcelonaL’ampliació del Museu Nacional és una necessitat evident, i encara més quan ja s’ha començat a construir una col·lecció que abasta de l’art de postguerra a la postmodernitat i que no té sales per exhibir-se. El director Pepe Serra assegura que l’impulsor del museu, Folch i Torres, als anys 40 ja preveia que caldria ampliar l’espai expositiu amb l’art que es feia en aquella època i apuntava fins i tot als pavellons de l’Exposició Universal del 1929 com a extensions lògiques. Serra persegueix el mateix objectiu amb determinació i vehemència. I carregat de raons. Per això defensarà davant les administracions que alimenten el museu -en una comissió mixta que es reunirà per primer cop el 19 d’octubre i ho farà cada mes- que el MNAC necessita ocupar tot el pavelló Victòria Eugènia. El seu pla preveu traslladar-hi la col·lecció d’art modern, les exposicions temporals i la biblioteca, que es convertiria en un centre d’estudis. La potència de l’art medieval serviria de reclam per atreure el públic al Palau Reial.
Serra es compromet a presentar el pla estratègic al gener, pactat amb les administracions. “Planificat amb temps, crec que pressupostàriament és viable. Però hem de saber quin és el dibuix final abans de moure res. No podem ser frívols perquè parlem de traslladar 1.500 obres. Només el pis d’art modern és més gran que tot el Macba”, deia ahir, referint-se als anuncis que ha fet l’Ajuntament de Barcelona sobre la possibilitat de fer un trasllat provisional i parcial. La seva proposta, que tenia damunt la taula, marcava la data final del 2029. El director actual acaba el mandat el 2022 sense possibilitat de renovar. Vol deixar l’ampliació encarrilada.
