La rebel·lió permanent dels escriptors catalans

Els guardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes reivindiquen l'alliberament dels presos

L'escriptor, poeta i traductor Feliu Formosa recordava avui dissabte, en l'acte dels 50 anys del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un altre autor de Sabadell, Joan Oliver (Pere Quart), que també va ser guardonat amb el Premi d'Honor el 1970. Oliver mai va claudicar i, als homenatges i premis, acostumava a llançar crítiques ferotges contra els que s'acomodaven. Fins i tot va ser combatiu quan va rebre el Premi d'Honor, sobretot, contra els seus creditors (alguns presents aquell dia del 1970). "Oliver no va creure mai en la Transició, quan ja era a punt de morir em va dir: «Ja veureu el que us espera als que us quedeu»", ha dit Formosa, que cada dia es concentra als cinemes Kursal d'Igualada per reivindicar l'alliberament dels presos polítics amb 'El cant dels ocells'.

El passat en alguns sentits plana sobre l'acte que s'ha celebrat aquest matí a l'Ateneu. La policia franquista va clausurar il·legalitzar Òmnium el 1963 però l'entitat va continuar treballant des de l'exili fins al 1967, any en què va tornar a ser legal. En l'homenatge d'avui, els que al llarg dels últims anys han sigut guardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes han volgut fer pública una declaració a favor de l'alliberament dels presos polítics: "La persecució penal contra la principal entitat cívico-cultural de Catalunya és una aberració democràtica intolerable a la Unió Europea del segle XXI. El 10è president d'Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart, porta gairebé 400 dies empresonat per exercir drets fonamentals com la llibertat d'expressió, el dret a la manifestació i la defensa pacífica del dret a autodeterminació", ha llegit Carlota Benet, filla de Josep Maria Benet i Jornet. Els escriptors catalans ha demanat "l'alliberament immediat del president d'Òmnium" i de la resta de presos o exiliats per les seves idees.

"Ara ens toca salvar llibertats"

Pocs minuts abans Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural, que ha qualificat de "vergonyós" que en 50 anys només s'hagi premiat cinc dones, ha llegit una carta de Cuixart. "Òmnium va néixer per salvar els mots, al costat de Rubió i Balaguer i fins al Quim Monzó, passant pel Tísner, la Mercè Rodoreda, la Teresa Pàmies o el Miquel Martí i Pol. I ara ens toca salvar les llibertats", reivindica Cuixart a la carta. I afegeix: "Qui sap durant quants anys el president d'Òmnium haurà de comunicar per carta la decisió del jurat. Ni ho sabem, ni ens fa cap por".

Els premiats que han pogut assistir a l'acte (Josep Massot, Josep Maria Espinàs, Joan Francesc Mira, Feliu Formosa, Jaume Cabré, Raimon, Quim Monzó, Joan Francesc Mira i Joan Veny) han debatut sobre llengua i cultura. Mira expressava així el cansament davant el debat etern sobre la supervivència del català: "Haver nascut en aquest país no és una sort sinó una desgràcia, perquè has de perdre el temps parlant de coses que ja haurien d'estar resoltes". I ha alertat que a València el català s'utilitza molt més en l'alta cultura, però es parla menys als carrers.

Monzó ha sigut molt crític amb "l'abandonament parcial" del català: "La culpa és dels que abandonen la llengua totalment o parcialment.Ssi mires TV3 t'adones que hi ha un abandonament parcial perquè s'utilitza el catanyol perquè es considera més seductor, es creu que així s'aconseguirà una identificació amb els que parlen d'aquesta manera, però així morirà la bèstia".

La "lluita bestial" de Frankfurt

Escriure en català no és fàcil. Tornant a Pere Quart, el poeta va protagonitzar als anys setanta una de les primeres reivindicacions professionals com a escriptor, arran de la seva situació precària. Aquest matí els guardonats recordaven com han hagut de bregar en diferents fronts per fer sentir les seves veus. Formosa explicava com davant l'acadèmia alemanya de la llengua, el 2011, va defensar que Catalunya era una nació. Cabré destacava que quan la cultura catalana va ser la convidada a Frankfurt, la premsa alemanya destapava que la literatura catalana havia estat, fins aleshores, un dels secrets més ben guardats de l'estat espanyol. Monzó assegurava que aquell 2007 la "lluita va ser bestial" pels "atacs sagnants" d'alguns mitjans de comunicació espanyols: "Però no recordo cops de puny", ha dit amb ironia.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF