Teatre
Cultura 06/10/2021

El racisme entra en escena: què vol dir ser d'aquí?

Helena Tornero estrena 'Nosaltres', una obra sobre els fills d'immigrants, a la Sala Petita del TNC

2 min
Una escena de l'espectacle 'Nosaltres', que farà temporada a la Sala Petita del TNC

BarcelonaLa Zaida, l'Alma, el Cristóbal, la Juana i el Hai han nascut i crescut a Barcelona i a Madrid, però al llarg de la seva vida sempre els han fet una pregunta: "I tu, d'on ets?" La seva aparença els ha situat en una posició diferent respecte a la gent del seu entorn, que els veu com persones de fora malgrat que ells són d'aquí. Amb aquest conflicte rabiosament present arrenca Nosaltres (A nosotros nos daba igual), el nou espectacle de la dramaturga Helena Tornero i el director d'escena Ricard Soler, que es va estrenar a l'estiu al Teatro Español de Madrid i que arriba aquest dijous a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). "S'acostuma a considerar que l’altra persona no és tant d’aquí com nosaltres per aquesta creença que la nostra societat és homogènia, quan fa molt de temps que no ho és", explica Tornero. La dramaturga volia parlar d'aquesta "mirada diferent" de la societat cap a catalans i espanyols amb famílies d'immigrants i l'impacte que té en les seves vides.

"Igual que la Zaida, la meva personalitat s’ha desenvolupat d’una manera concreta per aquestes circumstàncies. Sempre m'he intentat fer més visible perquè em deixessin de veure només com una pell morena i uns cabells arrissats", diu l'actriu María Ramos, que interpreta una noia amb família del Marroc. Ella és un dels cinc personatges que, a l'escenari, s'embranquen en cinc viatges fins als països d'origen dels seus pares: la República Dominicana, la Xina, Cap Verd, el Marroc i Guinea Equatorial. "Cadascú hi va per raons diferents. Alguns descobreixen els motius pels quals van marxar els seus pares, altres no troben totes les respostes", assenyala Tornero. Abans de començar a escriure, ella i Soler van fixar el repartiment, i els intèrprets han format part del procés de creació per ajustar-se al màxim a la realitat. "No volia que ells expliquessin les seves vides als escenaris. Són personatges ficticis, però els he intentat fer com més reals millor. Volia que fos una faula amb aparença de realitat", diu Tornero.

Contra la mirada colonial

"Hem intentat transmetre les atmosferes, els ritmes, els ambients d’aquests llocs. No és el mateix parlar de la Xina que de Guinea Equatorial", recorda Ricard Soler. Les històries de cada personatge són també un viatge a les seves infanteses, a la memòria i a les seves relacions amb els pares i la família. L'espectacle té "molts moments d'humor", assenyala el director, però també "una mirada crítica" sobre el passat. "Posem sobre la taula temes tabú com el nostre passat colonial. El Gran Teatre del Liceu, per exemple, es va construir amb els diners del tràfic de persones. Hem de donar una altra mirada a la història que hem après", afirma Soler. Precisament, Nosaltres és una crida a fer servir l'educació com una eina per erradicar la percepció racista sobre els altres. "Encara falta una reflexió sobre com tot Europa està construïda a partir dels diners de l'esclavitud –diu Tornero–. Si tenim una mirada racista és perquè temps enrere vam tenir una mirada colonial. La mirada racista o esbiaixada no la té el nen de naixement, sinó que està relacionada amb l'educació que rep".

stats