Els 731 ‘quixots’ i les altres joies de l’arxiu de la UIB

Al fons de la Universitat conviuen llibres de Cela il·lustrats per Picasso amb exemplars com un diccionari llatí-espanyol del segle XVI

El director del Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Miquel Pastor, assegura que les biblioteques han canviat més d’ençà dels anys noranta que en els darrers deu segles, i no li falta raó. No obstant això, les noves tecnologies que han duit a la digitalització i a la democratització dels documents han fet augmentar el valor dels textos antics, ja siguin manuscrits o impresos. A la UIB es guarden autèntiques joies de la literatura, donacions anecdòtiques i col·leccions de gran valor, amb històries, a vegades, del tot desconegudes. El seu patrimoni documental està repartit entre les diferents biblioteques del campus, la facultat de Medicina i les delegacions de Menorca i Eivissa.

El llibre més antic del fons data de 1514 i es tracta del Diccionario latino-español, d’Antonio de Nebrija. Fou editat a Saragossa per l’impressor alemany Jorge Coci, “molt famós en aquella època per haver tret la primera edició de l’ Amadís de Gaula, un best-seller de l’època”, explica la responsable del procés tècnic i de la gestió de la col·lecció, Almudena Cotoner. “Probablement va arribar fins aquí a través de la universitat lul·liana”, assegura. “Només sabem que va estar un temps a la Reial Acadèmia de la llengua”, afegeix.

Entre aquestes petites grans joies també hi ha un compendi de dret d’un escriptor italià del segle XIII, Odofredo Denari, de Bolonya, “un home que glosava el codi justinià”. L’obra fou impresa a Trino (Itàlia) per Gionano di Ferrari, que posteriorment fundà l’afamada llibreria de la Fenice a Venècia. “Aquests llibres estaven molt ben impresos, amb bon paper i tinta i la seva qualitat era millor, a vegades, que la de documents dels segles XVIII i XIX, fets amb papers més corrents i tintes més agressives”, diu Cotoner, i afegeix que això n’explica el bon estat de conservació centenars d’anys després.

Un bon exemple són els Estatuts de la Universitat Literària de Mallorca, de 1697. El rei Carles III els concendí a través del papa Climent X al col·legi de Monti-sion, que tenia la propietat de l’Estudi General Lul·lià.

Però no només hi ha joies antigues, la biblioteca de la UIB acull moltes donacions, “la majoria de persones vinculades amb la universitat” que poden quedar integrades dins el fons general. Aquest és el cas de la biblioteca personal del professor de Filosofia Albert Saoner, “molt estimat pels alumnes”, recorda Pastor. En aquesta ocasió es va fer un ex-libris, una marca que identifica cada un dels llibres de Saoner.

Cada donació requereix un acord entre les parts i sobre el qual es fa la catalogació. Una de les més interessants per la història que l’envolta és la de Joan Mascaró, Doctor Honoris Causa (1986) i un vincle mallorquí amb The Beatles. Aquest margalidà “se’n va anar a estudiar a Cambridge acompanyant Tomeu March, fill de Joan March, que va costejar els estudis d’ambdós”, expliquen, conjuntament, Cotoner i Pastor. Mascaró “fou un dels introductors de les filosofies orientals en el món europeu” i va influir en el grup de música de Liverpool a través de George Harrison. “El beatle li va escriure una carta en referència a Lamps of fire, una antologia de l’espiritualitat hindú, que inspirà la cançó The inner light ”, recorda Pastor. La seva biblioteca particular arribà a la UIB gràcies al periodista i escriptor Gori Mir, amic de la família, que estudià l’obra de Mascaró i que es va fer càrrec del seu llegat intel·lectual.

Entre els passadissos de la biblioteca ubicada a Son Lledó també hi ha l’herència d’un empresari japonès que va donar més de cinc mil llibres tant de cultura i tradició nipona com de les grans obres literàries editades en aquella llengua. Una cultura àmpliament representada gràcies a un altre llegat, aquest de la Nippon Foundation, que, a través del professor de Pedagogia, Ramon Bassa, va donar part d’un fons.

Només els que ja saben japonès sabran identificar la primera edició d’ El Quixot en aquest idioma, però en qualsevol cas la col·lecció cervantina de Josep Maria Casasayas recull fins a 731 edicions del clàssic de Cervantes en 24 llengües diferents, entre les quals hi ha l’esperanto. “Contava que molts dels llibres els va comprar amb doblers guanyats jugant a pòquer”, diu rient Miquel Pastor. Cotoner destaca la traducció del Quixot al català feta pel mateix Casasayas, per les expressions “enriquidores de cada personatge”. Encara ara, a través de la Facultat de Lletres, la Universitat compra tot el que es publica nou sobre l’escriptor espanyol.

Tot i que la història de la literatura sol tenir nom d’home, també hi ha lloc per a la biblioteca de Claribel Alegría, escriptora, poeta, narradora, assatgista i traductora; la d’Encarnació Viñas, un referent dins el món educatiu i esposa de Josep M. Llompart; i també la de Rosario Conde, la dona que va viure a l’ombra de Camilo José Cela. “Tenien molta relació amb els pintors de l’època”, motiu que pot explicar una edició de Gavilla de fábulas sin amor, de Cela, amb il·lustracions originals de Picasso, que es guarda protegida al centre de la biblioteca.

Les biblioteques del segle XXI

La biblioteca de la UIB, juntament amb la de la Universitat Autònoma de Madrid, va ser de les primeres que va signar un contracte amb l’empresa Libertas per tal d’informatitzar-se. L’any 1992 es va posar en marxa un servidor intern que ja permetia consultar els catàlegs, tot i que encara no s’utilitzava internet. Això fou gràcies al rector fundacional, Nadal Batle, informàtic i matemàtic i “un visionari”, que va voler que la UIB “fos capdavantera” en tecnologies, segons Pastor. Al seu costat hi havia la subdirectora del Servei de Biblioteca, Paloma Insua, que “havia estat als EUA i va ser una gran impulsora de tot això”.

La informatització ha anat canviant el sistema de fer feina. “Quan vàrem posar el format electrònic teníem unes 3.000 o 3.500 revistes científiques en paper, aleshores començàrem a comprar consorciadament amb altres universitats, cosa que va permetre multiplicar l’oferta. Ara en tenim unes 35.000”, diu Pastor. Ara mateix, cada any la Universitat paga 1,3 milions en subscripcions en revistes. “La diferència és que ara qui vulgui, des de casa, pot consultar-les tranquil·lament”, explica la responsable del procés tècnic i de gestió de la col·lecció. “I quan surt un article en una revista nord-americana el professor el té el primer dia que s’edita”, afegeix el director.

“La informació que tenim en els documents és la matèria prima per crear nous coneixements, per això ha de ser senzill accedir-hi”, resumeix Pastor; és a dir, han facilitat la democratització del coneixement.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF