'Queridos camaradas': quan l’imperi soviètic va disparar contra ell mateix

‘Queridos camaradas’

(3,5 estrellas)

Direcció: Andrei Kontxalovski. Guió: Elena Kiseleva i Andrei Kontxalovski. 120 minuts. Rússia (2020). Amb Iúlia Visotskaia, Vladislav Komarov i Alexander Maskeline. Estrena als cinemes el 9 de juliol.

“¿Com expliques una maleïda vaga en una societat comunista?” El mestre Andrei Kontxalovski s'ha proposat fer-ho a Queridos camaradas, en què narra la tràgica revolta d'obrers a la ciutat industrial de Novotxerkassk el juny del 1962, quan la pujada dels preus del govern de Khrusxov va provocar una insurrecció proletària reprimida brutalment pel KGB i l’exèrcit. Es tracta d’un episodi de la Unió Soviètica poc conegut fins i tot a Rússia, ja que el politburó va mantenir-ho en secret gairebé fins a la caiguda del sistema soviètic, tot i que no va ser l’única vaga que va viure el país després de la mort de Stalin. En qualsevol cas, Kontxalovski està interessat en aquests fets reals en tant que exemple paradigmàtic de la degeneració d’aquella ideologia en l’àmbit de la praxi política. Amb un elegant blanc i negre en format 4:3, el cineasta rus aborda aquells dies terribles seguint la Liudmila (Iúlia Visotskaia), una buròcrata nostàlgica de Stalin, i el seu periple buscant la filla desapareguda quan la revolta esclata. Sense ànims solemnes, però amb un rigor estètic hereu de la tradició constructivista i de l’audàcia del Serguei Eisenstein, el cineasta va filant a poc a poc un drama de suspens en què tots els personatges acaben, per un motiu o un altre, atrapats en l’aparell opressor, propagandístic, absurd i violent de l’URSS. Per a Kontxalovski, el fang del passat no és gaire diferent del del present.