Blanquerna.- El carrer de l’eixample es tornà a vestir de Talia per acollir la tretzena més una edició del Teatre de Barra, aquest cop dedicada a les supersticions. Cinc obres per gaudir en primeríssim primer pla de les virtuts i els defectes de cadascuna de les peces que formen part d’aquesta tongada, amb un denominador comú, o dos. Tots els autors són repetidors i les supersticions són tan sols el macguffin de la història. Josep Mercadal Merca és un dels directors debutants i encarregat de dur a bon port Trampa perfecta, de Joan Bennassar, protagonitzada per Catalina Rossell i Joan Carles Bestard. Una peça que fa molt difícil explicar-ne mínimament l’argument sense fer un spoiler, però en qualsevol cas la parella dona consistència a ambdós personatges, més misteriosos que supersticiosos, dins una trama una mica envitricollada i amb una resolució que sembla com treure un conill del capell.
L’un a l’altre, de Xisco Rosselló, sobre el paper era una comèdia esbojarrada i divertida, mentre que per una altra banda estava clar que la seva dramatització no era gens senzilla. El repte ha estat per a Joan Fullana i Mar Fiol. Interpretada per Alexandra Palomo i Miquel Àngel Torrens, amb les seves ‘circumstàncies’, ells són els que han d’escenificar la primera cita eroticoromàntica entre dos veterans empleats d’Hisenda. La dificultat ha quedat reduïda a la més mínima expressió i el talent tant dels directors com dels protagonistes ha fet que difícilment a un se li aturin les rialles gaire temps, després d’acabada la funció. Una bogeria increïble, absolutament surrealista, una comèdia eixelebrada de cap a peus, des del principi fins al final, crec que feliç, i que fa que ambdós protagonistes, encara que gairebé són quatre, exhibeixin tanta versatilitat com gràcia a l’hora de donar vida a tan peculiars personatges.
Tot és també una comèdia, de Toni Gener Ferrero, dirigida per Rodo Gener i interpretada per Àlex Tejedor i Jordi Cumellas. Les casualitats esdevenen causalitats per a un dels protagonistes. Almanco això és el que vol fer creure a l’altre, per aconseguir el seu objectiu, el qual tampoc revelaré, però de ben segur que deixaran el respectable amb un somriure. Bona interpretació que, amb la seva gràcia, va conduint l’espectador cap al camí que mai no espera.
La marca de Júlia, de Rafel Gallego, dirigida per Joan M. Albinyana i interpretada per Patricia Monzón i Joan T. Sunyer, és una barreja d’humor, història romàntica i tragèdia, amb alguns apunts d’erudició cinematogràfica. Un in crescendo argumental molt interessant que va augmentant voltatge a mesura que es van posant sobre la barra els elements que faran que tot esclati pels aires, amb una dinàmica interpretativa molt acurada, que necessita petites dosis de subtilesa a cada canvi de registre.
Atlàntic, de Maria Cristóbal Otxandio, dirigida per Xavi Núñez i interpretada per Héctor Seoane i Juanma Palacios, conta la relació entre un aristòcrata anglès i el seu majordom, a punt de creuar l’Atlàntic per provar d’esvair la mala sort que persegueix la nissaga del primer. Divertida, ocurrent i amb un final brillant. Bon ritme, gràcia en els diàlegs i una interpretació immaculada. Què més es pot demanar.
