Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Per què ve del nord, la novel·la negra?

Anne Holt i Unni Lindell, autores molt venudes a Noruega, expliquen l'èxit dels països escandinaus

"Noruega és un dels països més rics del món. La taxa baixíssima d'atur, les polítiques liberals i la poca pobresa fan pensar que no hi ha gaires raons per trobar-hi crims. Així i tot, Noruega va patir un dels pitjors atacs terroristes de la història, el de l'illa d'Utoya, i no va venir de fora, sinó d'algú del mateix país". Amb aquesta contundència s'explica Anne Holt, una de les escriptores més venudes de Noruega -4 milions d'exemplars, traduïda a 25 llengües-, que va visitar Barcelona per presentar Lo que esconden las nubes oscuras (Roca, 2013), el cinquè llibre de la sèrie protagonitzada pels detectius Inger Johanne Vik i Yngvar Stubo.

Holt va començar a publicar el 1993, després d'uns anys presentant el telenotícies i d'haver treballat al departament de policia d'Oslo. Era el mateix any que debutava K.O. Dahl. Poc després començarien a publicar Karin Fossum, Jo Nesbo i Unni Lindell. Prèviament, havia obert camí el detectiu Varg Veum, creat per Gunnar Staalesen.

"Durant aquests últims 20 o 30 anys una quantitat important d'autors s'ha encuriosit per convertir en matèria narrativa els crims: n'hi ha menys que en altres països europeus, però els assassinats, els robatoris i les violacions hi són igual -diu Holt-. Preguntar-nos pel crim és doblement inquietant, a Noruega i en altres països escandinaus, perquè les raons que els motiven en altres llocs no es donen aquí". Holt explica que una de les altres motivacions ha estat comptar amb les deu novel·les del tàndem format per Maj Sjöwall i Per Wahlöö, escrites entre el 1965 i el 1975. "Ells dos van inventar el llenguatge i els temes de la novel·la negra escandinava -assegura Holt-. Eren de l'esquerra més radical i escrivien des d'un punt de vista molt crític amb la societat. Amb els seus llibres van demostrar a la comunitat literària que es podia escriure novel·la negra observant les diverses problemàtiques socials del moment".

Anne Holt ha pres nota d'aquest compromís social, i la seva última novel·la passa a finals de juliol del 2011, durant els mateixos dies en què Anders Breivik va fer esclatar diverses bombes en edificis del govern noruec, va acabar amb la vida de vuit persones i va assassinar 69 ciutadans més -bona part dels quals adolescents- a l'illa d'Utoya, on se celebrava una trobada de les joventuts del Partit Laborista. "El meu llibre connecta amb una de les especulacions que s'han fet sobre l'arrel del criminal, que és haver tingut una infantesa problemàtica. L'odi i el fanatisme vénen d'allà. Per això la novel·la comença amb l'assassinat d'un nen de vuit anys: els agents de policia comencen a investigar quina relació poden haver tingut els pares amb el crim", comenta Holt.

Família i psicologia

Unni Lindell, que presenta Muerte blanca (Siruela), tercer cas de Marian Dahle, considera que la influència de les novel·les de Sjöwall i Wahlöö no ha estat necessàriament bona. "Els seus llibres estan més a prop del pulp que de la novel·la negra que s'ha fet després. Jo crec que un dels punts forts del gènere a Noruega és l'aportació que hi fem les escriptores -diu Lindell-. Els homes es fixen més en la violència i en els crims espectaculars. En el cas de les dones, hi ha una aproximació més gran a la família i a la psicologia dels personatges". A favor d'aquest argument hi juguen autores com Camilla Läckberg, Mari Jungstedt i Liza Marklund, que han sabut guanyar-se centenars de milers de lectors amb sèries que compaginen crims i un seguiment exhaustiu de la vida familiar, una característica que Maj Sjöwall va criticar severament el 7 de febrer, quan va recollir el premi Carvalho durant la BCNegra.

Després d'uns anys dedicada a la novel·la juvenil, Lindell va provar sort en el gènere negre l'any 1996 amb la primera novel·la del detectiu Cato Isaksen, personatge d'una gran popularitat gràcies a una sèrie de televisió que se n'ha fet. "Noruega és un país amb poc més de 5 milions d'habitants. Així i tot, el gènere negre és d'una vitalitat molt gran: només l'any passat es van publicar 47 novel·les negres. Abans de crear Isaksen volia que el meu detectiu fos una dona, però m'ho vaig replantejar a temps", explica l'autora.

Així i tot, al cap d'uns quants llibres centrats en Isaksen, Lindell va trobar-li una companya "forta i intel·ligent, però també força desequilibrada", Marian Dahle, que no descarta abandonar en un futur proper. El que no deixarà, però, és la novel·la negra, un bon negoci per a molts autors escandinaus fora dels seus països d'origen d'ençà que la trilogia Millennium de Stieg Larsson es convertís en fenomen internacional. Cap de les autores el reconeix com a referent.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF