Publicitat
Publicitat

SECTOR EDITORIAL

'El quadern gris' ja es pot llegir en francès

Gallimard edita el llibre de Josep Pla coincidint amb el Saló del Llibre de París

El quadern gris tindrà tapes de color crema. Josep Pla torna a França per la porta gran, gràcies a la nova traducció de la seva obra publicada per l'editorial Gallimard en la seva mítica col·lecció de portades groguenques, que reuneix el millor de la literatura francesa i universal. "Era un deute pendent; ens faltava Pla per completar la cartografia de la modernitat literària", explicava ahir l'editor de literatura espanyola i llatinoamericana de Gallimard, Gustavo Guerrero, que va moderar una taula rodona al Saló del Llibre de París amb la presència dels escriptors Javier Cercas i Andrés Trapiello i de l'editor Josep Maria Castellet.

L'editor considera que la postura antirepublicana de Pla podria haver endarrerit l'atenció que se li concedeix ara. "França va prendre partit pels exiliats i la ideologia de Pla no sempre s'ha acceptat; a la mateixa editorial, editors successius s'havien mostrat reticents a publicar-lo", explicava ahir. "Amb tot, Pla representa la cultura catalana més enllà de les diferències polítiques". Com a pagès cosmopolita, dandi amb barretina i conservador hedonista, podria representar Pla una català universal, com ho va ser Salvador Dalí? "Ja tenia prou feina a representar-se a si mateix. Res no mata més un home que representar tot un país", responia ahir Javier Cercas. "Si no sempre és conegut a l'estranger, és perquè bona part de la seva literatura té un perfil humil i voluntàriament localista, amb l'excepció d' El quadern gris i dels diversos dietaris".

Gustavo Guerrero creu que Pla aconseguirà trobar un lectorat "exigent i especialista", que podria veure's multiplicat gràcies a l'atenció mediàtica que ha rebut aquests dies, coincidint amb la invitació de Barcelona com a ciutat convidada del Saló del Llibre.

Totes les formes de la prosa

Le Monde el va assenyalar com un dels escriptors a descobrir durant la fira, mentre que Libération li dedicava una doble pàgina amb textos de Javier Cercas i el filòleg Xavier Pla. Segons relatava aquest últim, el 1924 Pla va anar a escoltar el poeta i assagista Paul Valéry a l'Ateneu Barcelonès. "No feu com els provençals i cultiveu sistemàticament totes les formes de prosa", hauria dit l'escriptor francès als seus homòlegs catalans, a qui va aconsellar evitar la poesia si volien evitar el mateix destí que els seus veïns del nord, que mai no es refarien del declivi posterior als temps medievals. Pla, que era un devot de Valéry i de Proust, s'ho hauria pres al peu de la lletra. "Pla era més xovinista que els francesos: l'apassionaven Montaigne, Stendhal i els escriptors moralistes del segle XVII, però no deia res en públic sobre Larra, Azorín i Baroja, que també figuraven a la seva biblioteca", va explicar ahir Andrés Trapiello, que va situar El quadern gris a mig camí entre la literatura testimonial i la ficció pura, en un híbrid gairebé postmodern. "Pla era conservador en política, però no en literatura", va assegurar.

Les cent primeres pàgines

Per la seva banda, Josep Maria Castellet va explicar la gènesi de l'obra durant els anys que Pla estudiava dret a la Barcelona del 1918 i va mostrar als assistents un exemplar del primer manuscrit d' El quadern gris de poc més de 100 pàgines, que Pla reescriuria durant dècades fins a arribar a les 800. La gran dificultat de la traducció francesa ha consistit a trobar equivalents dignes per als mots de Pla. "No ha estat feina fàcil; Pla tenia quaranta paraules diferents per referir-se als barrets, totes procedents del llenguatge col·loquial de poblets de l'Empordà", explica el traductor Serge Mestre, que diu que s'ha deixat "els cinc sentits" en la feina.

L'acte va posar punt final a la programació catalana a la fira, que tancarà avui amb una jornada destinada als professionals. L'escriptor Javier Cercas, que ha hagut de defensar els colors de Barcelona sent gironí, en feia una valoració positiva. "Jo no volia venir perquè no en tenia cap necessitat; ho he fet per responsabilitat ciutadana, si treus la solemnitat al terme, i en nom d'una paraula tan desprestigiada com la concòrdia; estic fent la feina que no fan els polítics", va concloure.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF