Cinema
Cultura 29/02/2020

Protestes als premis César pel guardó com a millor director a Roman Polanski

L'actriu Adèle Haenel abandona la gala del cinema francès cridant "Quina vergonya!"

Xavier Cervantes
2 min
Protestes abans de la gala dels premis César del cinema francès

Barcelona"Quina vergonya!", va ser el crit de l'actriu Adèle Haenel quan es va anunciar que el premi César al millor director era per a Roman Polanski. Tot seguit, i en senyal de protesta, Haenel va abandonar la sala Pleyel de París on es feia la cerimònia. I no va ser l'única. També se'n van anar una desena de persones, inclosa Céline Sciamma, la directora de la pel·lícula Retrat d'una dona en flames protagonitzada per Haenel.

Adèle Haenel, que ha denunciat el director Christophe Ruggia per haver-la assetjat quan ella tenia 12 anys (i fins als 15), ja havia dit fa alguns dies que premiar Polanski seria "escopir a la cara de totes les víctimes" perquè suposaria "dir que no passa res per violar dones". Cal recordar també que el novembre del 2019, uns dies abans de l'estrena a França de la pel·lícula El oficial i el espía, dirigida per Roman Polanski, la fotògrafa Valentine Monnier va acusar el director d’haver-la violat el 1975 al seu xalet de Gstaad, a Suïssa, quan ella era una model i actriu de 18 anys. “Em va pegar fins que em vaig rendir”, assegurava Monnier.

La gala de lliurament dels premis César, la gran nit del cinema francès, venia precedida per la polèmica des que es va anunciar que El oficial i el espía tenia dotze nominacions. Va ser la gota que va fer vessar el got i va causar una crisi sense precedents a l'Acadèmia del Cinema Francès. Les acusacions de falta de paritat van comportar la dimissió en bloc de la direcció de l'Acadèmia. El posterior nomenament de Margaret Ménégoz com a presidenta i la decisió de Polanski de no anar a la cerimònia de lliurament dels César no van apaivagar el malestar, i diversos col·lectius feministes van anunciar actes de protesta.

Triomf de 'Les misérables'

Pel que fa als premis, la gran triomfadora de la 45a edició dels César va ser Les misérables, de Ladj Ly, un thriller policial a les banlieues que s'ha endut els premis a la millor pel·lícula, millor muntatge i millor actor revelació (Alexis Manenti), a més del César del públic. El premi a la millor direcció per a Polanski no va ser l'únic guardó per a El oficial y el espía, que també va rebre els de millor guió adaptat i millor vestuari.

En general, el palmarès ha sigut molt repartit. Roschdy Zem, millor actor pel seu paper a Roubaix, une lumière, d'Arnaud Desplechin, i Anaïs Demoustier, millor actriu per Alice et le maire, de Nicolas Pariser. Belle Époque, de Nicolas Bedos, s'ha endut els guardons a millor actriu secundària (Fanny Ardant), guió original i decorat. Gràcies a Déu, de François Ozon, va rebre el de millor actor secundari (Swann Arlaud), i Retrat d'una dona en flames, de Céline Sciamma, el de millor fotografia. ¿Dónde está mi cuerpo? va ser reconeguda com a millor pel·lícula d'animació i també es va endur el César a la millor música. I, esclar, Paràsits, el de millor film estranger.

stats