PROPOSTA CULTURAL
Cultura 30/01/2018

Trobada amb Alfred Bendel al Centre Cultural Sa Nostra

A més, cinema, xerrades, exposicions i altres activitats. Explicau-nos les vostres propostes a info@arabalears.cat

Ara Balears
6 min

Trobada amb Alfred Bendel / Música

CC Sa Nostra (Concepció, 12. Palma) / Dia 31 a les 19 h

Trobada amb Alfred Bendel.

A 87 anys d'edat i retirat de les sales de concert des de 2008, dir que Alfred Brendel és un dels grans pianistes del segle XX, és a dir més aviat poc. Referent per les seves interpraciones i escrits sobre Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Liszt, Busoni i Schönberg, Brendel és un músic i assagista brillant dotat de la insòlita capacitat d'atorgar a les seves xerrades l'originalitat expressiva que caracteritzen les seves interpretacions al piano. A Brendel li interessa què diu el compositor i com ho diu. "L'obra i res més que l'obra és el centre d'atenció" (Chiantore, 2001, 616). Dins el Cicle de Grans Pianistes dialogarà amb el seu enginy i ironia característiques sobre les darreres sonates de Schubert (amb subtítols en espanyol). És una trobada especial on l'espectador podrà interactuar amb una de les figures del piano més importants del nostre segle.

‘El bisbe, l’arquitecte i el baldaquí’ / Documental

Teatre Catalina Valls (passeig Mallorca, 9. Palma) / Dia 31 a les 20 h

IB3 estrena demà el documental ‘El bisbe, l’arquitecte i el baldaquí’

El documental està dedicat a la intervenció d’Antoni Gaudí a la Catedral. L’estiu del 1904, Gaudí viatjà a Mallorca per dirigir personalment les obres de reforma de la Seu, segons l’encàrrec que li va fer el bisbe Pere Joan Campins. Tots dos volien adaptar l’espai interior de la Catedral al nou corrent litúrgic. Aquest moviment renovador de l’Església, del qual el bisbe Campins és un actiu impulsor, defensa un major protagonisme dels fidels a les cerimònies, l’ús de la música, del cant coral i de la llengua pròpia. Les paraules de Teodor Suau (vicepresident del Capítol de la Catedral), de Pere Fullana (director de l’Arxiu Capitular) i de l’escriptor Gabriel Janer Manila ajuden a traçar el retrat del bisbe Campins. El film ens introdueix en l’època de canvis transcendentals i presenta les diferents fases del projecte de reforma, a través de fotografies antigues, plànols de l’edifici i efectes digitals. Per contextualitzar i interpretar la intervenció de Gaudí a la Catedral de Mallorca, hi participen Daniel Giralt-Miracle, Rafael Moneo, Jordi Bonet, Mercè Gambús, Miquel Barceló i altres especialistes en la matèria. El documental aprofundeix en el treball escenogràfic i ornamental que Gaudí realitzà per a la Seu i que va durar fins al 1914. Els diferents especialistes que participen en la cinta aporten la seva versió de per què el projecte de Gaudí quedà en suspens i inacabat.

‘Les etimologies: arqueologia i història de les paraules’ / Xerrada

CaixaFòrum (plaça de Weyler, 3. Palma) / Dia 31 a les 19 h

‘Les etimologies: arqueologia i història de les paraules’.

Totes les paraules tenen un origen que cal explicar per tal de conèixer com s'han format i transformat amb el pas del temps fins l'actualitat. aquesta XVI edició de l'Aula d'Humanitats tracta les etimologies amb la intenció d'oferir, de manera amena i divulgativa, una panoràmica àmplia i diversa de l'origen dels mots i la seva progressiva evolució.

‘Machines’ / Documental

Sala d'actes de la Biblioteca Pública de Maó / Dia 31 a les 20.30 h

‘Machines’.

Hipnòtica, laberíntica i desoladora. Milers de treballadors exhausts, interminables jornades laborals de 12 hores i una immensa fàbrica tèxtil a Surat, una ciutat industrial situada al nord-oest de l’Índia. La càmera viatja lleugera pels passadissos d’aquest submon invisible, on humans i màquines són la mateixa cosa. El cineasta Rahul Jain debuta amb una obra valenta i personal. Les curtes converses que manté amb els treballadors ens descol·loquen i afegeixen una nova capa de lectura a un film que va més enllà de la denúncia de l’explotació laboral. Observem, incrèduls, una realitat dramàtica que ens atrapa per la seva esplendor sonora i visual. Una mirada dura, i a la vegada d’una sensibilitat extraordinària, a l’explotació dels treballadors a les fàbriques dels països en vies de desenvolupament, que ens obliga a replantejar-nos si les dinàmiques productives del món en què vivim són les més idònies.

‘Amerrika’ / Cinema

Sala Multifuncional del Mercadal (av. del Metge Camps, s/n) / Dia 21 a les 20 h

Cartell del festival

El Festival de Cinema de Menorca s’inicia aquest dimecres, 31 de gener, amb el cicle '#Som Dones i Cinema Social', amb el qual el festival presenta el seu vessant més compromès. Dividida en tres sessions, la mostra s’inicia amb la nord-americana 'Amerrika', pel·lícula dirigida per Cherien Dabis i centrada en la immigració. Posteriorment tindrà lloc una xerrada d’accés gratuït presentada per Rosa Cursach, directora de l’Institut Balear de la Dona, que inclourà la participació de Marga Benejam del Fons Menorquí de Cooperació i l’associació Annoor. La moderació serà a càrrec de Marcos Puig, de l’Oficina d’Atenció a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família.

Laura Ramis / Exposició

Addaya Centre d'Art Contemporani (C/ Alexandre Rosselló, 10. Alaró) / Fins al 31 de març

Laura Ramis.

Primera exposició individual a l'illa de l'artista mallorquina Laura Ramis de l'obra realitzada durant la seva estada com a artista resident a Addaya Centre d'art contemporani. Laura Ramis va estudiar Belles Arts a Salamanca. Actualment viu i treballa a Madrid. Ha exposat de manera individual A Espacio Experimental (Universitat de Salamanca, 2012); DÓNA2 Centre d'Art de Salamanca (2012); Art Santander (2013); ArtMadrid (2014); Estampa (2016); Galeria Rafael Pérez Hernando (2014 i 2017). Ha participat en convocatòries com a Obra Oberta (Caixa d'Extremadura); mulier, mulieris o Jóvenes Pintores (Fundación La Gaseta) i mostres col·lectives a Madrid, Castella i Lleó i Mallorca. Recentment ha participat en la fira Artissima juntament amb Rafael Pérez Hernando, galeria amb la qual col·labora de manera habitual.

‘Marcos Vidal. Escultures 2011-2017’ / Exposició

Sa Mina (Reis Catòlics, 32. Lloseta)

‘Marcos Vidal. Escultures 2011-2017’.

Marcos Vidal Font (Vitoria-Gasteiz 1967) viu i treballa a Sineu. Aquesta exposició serveix a l'artista per fer una revisió dels darrers sis anys de treballs d'escultura i instal·lació. Es complementa amb l'edició d'un catàleg amb textos del regidor de Cultura, Francesc Abolafio Moyà, i del comisari d'art, Fernando Gomez de la Cuesta. Aquesta revisió inclou treballs realitzats a diferents espais expositius, residències i espais públics, com la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, el Casal Solleric de Palma, la galeria Addaya a Alaró, el CCA d'Andratx, l'Institut Cervantes de Sofia a Bulgària, la residència Lichtemberg Studios a Berlín i la fundació privada Hilvaria Studios a Holanda, entre d'altres.

‘FluPlu’ / Exposició

Casal Son Tugores (Alaró) / Fins al 31 de gener

‘FluPlu’.

El Casal Son Tugores acull l'exposició de Keila Alaver (Paraná, Brasil, 1970), qui a decidir quedar-se a Alaró fins a finals de desembre després de la seva residència el passat mes de Setembre a Addaya Centre d’Art Contemporani. L'artista Brasilera investiga objectes representatius de la cultura on ella es trobi que hagin desaparegut a poc a poc del mercat, sigui per la falta d'interès dels consumidors, sigui per l'alteració en la cadena de producció local, sigui perquè han estat reemplaçats per objectes provinents del sistema de producció a gran escala, essent el seu valor de mercat més econòmic i, a més, no tenen connexió amb les peculiaritats del lloc. Keila reprèn, doncs, la qualitat dels objectes escollits, utilitzant l'apropiació com a procediment per a la creació del seu propi treball.

'Anglada-Camarasa. Racons predilectes' / Exposició

CaixaFòrum (plaça de Weyler, 3. Palma) / Fins al 2 de setembre

Anglada-Camarasa. Racons predilectes.

Anglada-Camarasa va fer del paisatge de Mallorca un dels seus motius predilectes. Tot i que ja l’havia cultivat en la seva època d’aprenentatge a Catalunya (1886-1894) i puntualment en un viatge a la Bretanya el 1904, la llum mediterrània i l’orografia de Pollença li ofereixen un nou escenari, que aprofitarà amb escreix i en el qual trobarà nous camins per a la seva pintura. Tal com havia fet a París amb altres temes, Anglada continua treballant amb el seu rigorós procediment: observar detingudament el seu entorn, trobar l’objecte, captar-ne l’essència en una nota ràpida i, un cop al taller, donar forma a l’obra definitiva, més complexa. És un procediment llarg, que li exigeix temps i concentració. Vigila amb cura tots els detalls, des de la composició fins a la presentació del tema, des de la llum fins a la sensació de matèria i el color, superposant capes successives de pintura que ha de deixar assecar per obtenir l’efecte desitjat. Espera dies, de vegades mesos, per tornar a viure l’instant adequat o trobar l’efecte precís de llum que incideixi sobre el tema prèviament escollit.

stats