PROPOSTA CULTURAL
Cultura 10/01/2018

Antoni Janer parla de ‘Dimonis, del món clàssic a l'actualitat’ a l’Escola de Mallorquí de Manacor

A més, teatre, cinema, música, exposicions i altres activitats. Explicau-nos les vostres propostes a info@arabalears.cat

Ara Balears
7 min

‘Dimonis, del món clàssic a l'actualitat’ / Conferència

Escola de Mallorquí (Molí d’en Beió. Passeig del Ferrocarril, 79. Manacor) / Dia 11 a les 19.30 h

‘Dimonis, del món clàssic a l’actualitat’.

Conferència a càrrec d’Antoni Gener Torrens, periodista i professor de cultura clàssica. L’inframón de la cultura judeocristiana es bastí de molts elements del món clàssic. Els Camps Elisis foren identificats amb el Cel i el Tàrtar amb l’Infern. Al segle XVI Miquel Àngel s’atreví a pintar per primera vegada el rostre de Déu a la Capella Sixtina, inspirant-se en Zeus, el patriarca olímpic. El seu antagonista, Satanàs, també agafaria elements de Pan, déu selvàtic. La xerrada pretén analitzar el llegat clàssic en la imatgeria escatològica cristiana, posant especial èmfasi en la figura del dimoni.

4t Torneig de Dramatúrgia

Teatre Mar i Terra (c. Sant Magí, 89. Palma) / Dia 11 a les 21 h

4t Torneig de Dramatúrgia.

Produccions de Ferro organitza, juntament amb l’Ajuntament de Palma i amb la col·laboració del Festival Temporada Alta de Girona, la quarta edició del Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, un certamen que té com a principal objectiu promocionar i donar visibilitat als nous autors teatrals de les Balears.Quatre autors, dotze actors i un escenari per a la nova i quarta edició del Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Els textos de Joan Fullana i Vicka Duran s'enfrontaran en un primer duel, la primera de les semifinals. La segona serà el dijous 18 de gener, quan es farà la lectura dramatitzada dels textos d'Aina de Cos i Sebastià Portell. Els guanyadors de les dues semifinals es veuran les cares a la final del Torneig de Dramatúrgia, que tindrà lloc el diumenge 21 de gener també a les 20 h al Mar i Terra, d'on sortirà el vencedor absolut de la quarta edició, que participarà en el Temporada Alta a Girona.

‘Eraserhead’ / Cinema

Casa del poble de la Mola (avinguda de la Mola, 33, Església. Formentera) / Dia 11 a les 19 h

L'Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

Henry Spencer, un jove depressiu i espantós, pateix des de petit uns estranys malsons dels quals intenta alliberar-se a través de la seva imaginació. Un dia, la seva amiga Mary el convida a sopar a casa; s’assabenta llavors que ha estat pare d’un bebè prematur i inhumà. Mary i l’estrany bebè s’instal·len a casa de Henry, on un escenari il·luminat darrere el radiador mostra la presència d’una dona.

Orquestra Simfònica / Música

Teatre Principal (Riera, 2A. Palma) / Dia 11 a les 20 h

‘Eraserhead’.

Concert extraordinari de l’Orquestra Simfònica amb la soprano Maia Planas, el baix baríton Simón Orfila, el clarinet Pascual Martínez, el violí Smerald Spahiu, el glosador Mateu Xurí, el cor de la Fundació Teatre Principal, dirigits per Pablo Mielgo. Interpretaran ‘Can-can. Orfeo en los infiernos’, de J. Offenbach; ‘Obertura, Foners’, d’A. Parera; ‘Carceleras, las hijas del Zebedeo’, de R. Chapí; ‘Aires gitanos, per violí’, de P. Sarasate; ‘Fantasia Rigoletto per clarinet’, de Verdi/Bassi; ‘Coro de románticos, Doña Francisquita’, d’A. Vives; ‘L'ara, qué?’, d’A. Parera; ‘La Calumnia, El barbero de Sevilla’, de G. Rossini; ‘Coro de Barquilleros, agua, azucarillos y aguardiante’, de F. Chueca; ‘Ella giammai m'amo, Don Carlo’, de G. Verdi, i ‘Noemí de mis amores, El niño judío’, de P. Luna.

‘La veu de la Sibil·la’ / Exposició

Catedral de Mallorca (plaça de l’Almudaina, s/n. Palma) / Fins al 20 de gener

‘La veu de la Sibil·la’ .

El Capítol de la Catedral de Mallorca presenta la instal·lació ‘La veu de la Sibil·la’ a càrrec de l’artista Marta Blasco i comissariada per Fernando Castro, crític d’art, i Catalina Mas, conservadora de patrimoni de la Catedral. La instal·lació consisteix en l’exposició de neules, col·locades a la trona de l’Evangeli, concebudes i dissenyades específicament per a la Seu. En total, s’hi instal·laran set peces realitzades en coure fotogravat, pigment i vernís. La idea del projecte planteja noves possibilitats de relació i convivència entre l’art contemporani i l’art sacre. A més, es tracta de la primera instal·lació artística que es realitza a la Seu, com també la primera inclusió de la iconografia de la Sibil·la en la imatgeria catedralícia. Les neules seran l’anunci i invitació de les festes del naixement de Jesucrist.

‘Marcos Vidal. Escultures 2011-2017’ / Exposició

Sa Mina (Reis Catòlics, 32. Lloseta)

‘Marcos Vidal. Escultures 2011-2017’.

Marcos Vidal Font (Vitoria-Gasteiz 1967) viu i treballa a Sineu. Aquesta exposició serveix a l'artista per fer una revisió dels darrers sis anys de treballs d'escultura i instal·lació. Es complementa amb l'edició d'un catàleg amb textos del regidor de Cultura, Francesc Abolafio Moyà, i del comisari d'art, Fernando Gomez de la Cuesta. Aquesta revisió inclou treballs realitzats a diferents espais expositius, residències i espais públics, com la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, el Casal Solleric de Palma, la galeria Addaya a Alaró, el CCA d'Andratx, l'Institut Cervantes de Sofia a Bulgària, la residència Lichtemberg Studios a Berlín i la fundació privada Hilvaria Studios a Holanda, entre d'altres.

‘FluPlu’ / Exposició

Casal Son Tugores (Alaró) / Fins al 31 de gener

‘FluPlu’.

El Casal Son Tugores acull l'exposició de Keila Alaver (Paraná, Brasil, 1970), qui a decidir quedar-se a Alaró fins a finals de desembre després de la seva residència el passat mes de Setembre a Addaya Centre d’Art Contemporani. L'artista Brasilera investiga objectes representatius de la cultura on ella es trobi que hagin desaparegut a poc a poc del mercat, sigui per la falta d'interès dels consumidors, sigui per l'alteració en la cadena de producció local, sigui perquè han estat reemplaçats per objectes provinents del sistema de producció a gran escala, essent el seu valor de mercat més econòmic i, a més, no tenen connexió amb les peculiaritats del lloc. Keila reprèn, doncs, la qualitat dels objectes escollits, utilitzant l'apropiació com a procediment per a la creació del seu propi treball.

'Anglada-Camarasa. Racons predilectes' / Exposició

CaixaFòrum (plaça de Weyler, 3. Palma) / Fins al 2 de setembre

Anglada-Camarasa. Racons predilectes.

Anglada-Camarasa va fer del paisatge de Mallorca un dels seus motius predilectes. Tot i que ja l’havia cultivat en la seva època d’aprenentatge a Catalunya (1886-1894) i puntualment en un viatge a la Bretanya el 1904, la llum mediterrània i l’orografia de Pollença li ofereixen un nou escenari, que aprofitarà amb escreix i en el qual trobarà nous camins per a la seva pintura. Tal com havia fet a París amb altres temes, Anglada continua treballant amb el seu rigorós procediment: observar detingudament el seu entorn, trobar l’objecte, captar-ne l’essència en una nota ràpida i, un cop al taller, donar forma a l’obra definitiva, més complexa. És un procediment llarg, que li exigeix temps i concentració. Vigila amb cura tots els detalls, des de la composició fins a la presentació del tema, des de la llum fins a la sensació de matèria i el color, superposant capes successives de pintura que ha de deixar assecar per obtenir l’efecte desitjat. Espera dies, de vegades mesos, per tornar a viure l’instant adequat o trobar l’efecte precís de llum que incideixi sobre el tema prèviament escollit.

‘Eva Kircz’ / Exposició

Can Prunera Museu Modernista (carrer de la Lluna, 86 i 90. Sóller) / Fins al 28 de gener

‘Eva Kircz’.

Eva Nina Kircz (Amsterdam 1950) ha treballat com a pintora des de 1971 i ha viscut en el petit poble de Sóller des de 1976. Des de 1987 fins avui, passa tres mesos cada any viatjant per l’Índia i altres països asiàtics a la recerca de diferents indrets que la puguin inspirar. En el seu llenguatge plàstic, la llum hi té un significat primordial. Tant en la pintura com en la fotografia, hi plasma les partícules de llum en constant moviment, com si es tractés d’una dansa. A més, Eva, queda encisada per la refractació de la llum a la natura, i sobretot, a l’aigua, on el seu constant moviment fa que la llum es transformi en infinitats de colors com veiem a les seves fotografies.

‘Miró mai vist’ / Exposició

Fundació Pilar i Joan Miró (c. de Saridakis, 29. Palma) / Fins al 28 de gener
‘Miró mai vist’ .

‘Miró mai vist’ commemora el 25è aniversari de l’obertura al públic de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i, com la mateixa col·lecció, se centra en el darrer període de creació de l’artista a l’illa, des que s’hi instal·la el 1956 fins a la seva mort, el 1983. L’exposició reuneix una singular selecció d’obres mai exposades a la Fundació, algunes d’inèdites i fins i tot sense catalogar, que es mostren ara sota una perspectiva insòlita. Les 95 obres que s’hi exposen varen sortir del Taller Sert i Son Boter entre els anys 60 i 70, i passaren després a mans d’amics, institucions de renom i col·leccionistes privats; es dispersaren per llocs diversos. ‘Miró mai vist’ aconsegueix reunir aquestes peces úniques al lloc on varen ser concebudes, el territori de la fundació que Miró va fer possible, en un camí de tornada que celebra el regal de l’artista a la ciutat.

‘Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)’ / Exposició

Museu de Menorca (pla del Monestir. Maó) / Fins al 21 de gener
'Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)'.

El pintor menorquí Pasqual Calbó i Caldés morí el 12 d'abril de 1817 a la casa de s'Arravaleta número 29 de Maó, la mateixa on va néixer 64 anys abans. El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca han declarat el 2017 Any Pasqual Calbó per commemorar el bicentenari de la seva mort. El Museu de Menorca s’adhereix a aquesta celebració i presenta l'exposició ‘Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)’, que vol ser la major exposició monogràfica que s'ha fet mai sobre aquest gran pintor il·lustrat, amb quaranta-cinc obres que segueixen un discurs marcat per la seva biografia. L'exposició recopila la seva experiència com a pintor a la cort de Viena, el seu retorn a Menorca, la seva estada a Cuba i Santo Domingo i el seu retorn definitiu a l'illa. A més, s’hi tracta d'una manera molt exhaustiva les seves ‘Obres didàctiques’, un autèntic curs matemàtic adreçat als joves menestrals menorquins que es podrà veure per primera vegada després de la seva restauració.

stats