PROPOSTA CULTURAL

LADAT estrena la sèrie d’animació ‘Ramon Llull’

A més, música, cinema, exposicions i altres activitats. Explicau-nos les vostres propostes a info@arabalears.cat

‘Ramon Llull’ / Sèrie d’animació

Teatre Xesc Forteza (plaça de Miquel Maura, 1. Palma) / Dia 29 a les 20.30 h

S’estrenen els dos primers capítols de la sèrie d’Animació Ramon Llull, que LADAT ha realitzat en col·laboració amb la Càtedra Ramon Llull de la UIB. A la unitat LADAT d’Animació i Tecnologies Audiovisuals de la UIB s’han proposat innovar, inspirant-se justament en Ramon Llull, i han creat la primera sèrie d’animació del mallorquí més universal emprant tecnologies i conceptes imaginatius i innovadors en el camp audiovisual. La sèrie està principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, cosa que també constitueix una innovació en si mateixa, ja que fins ara no existia cap producte d’aquestes característiques. Des del LADAT pretenen que sigui intemporal i, sobretot, que serveixi per donar a conèixer totes les facetes de l’escriptor: filòsof, teòleg, missioner, viatger... Per aconseguir-ho, els guionistes han fet un acurat treball de documentació de la seva vida, que després han transformat en un llenguatge planer, directe, divertit i assimilable pels espectadors de totes les edats.

Xan Campos ESD / Música

Fàbrica Ramis (Gran via de Colom, 28. Inca) / Dia 29 a les 20.30 h

En aquesta ocasió, centra el seu interès en el jazz nòrdic: Noruega és el país convidat. ESD és el nou projecte del pianista i compositor gallec Xan Camps (Cangas de Morrazo, 1987). Adquirint una notable distància respecte dels seus treballs anteriors pel que fa a estil, presenta ara un quartet que evoluciona cap a sons més elèctrics, jazz-rock i psicodèlia de la dècada dels setanta, encara que amb un enfocament més orgànic. Camps, pianista reconegut i tot un referent en el panorama musical gallec, decideix en aquesta ocasió prescindir de l'instrument que toca habitualment -el piano acústic- per explorar nous sons i centrar-se en instruments que li permetin treballar amb altres possibilitats tímbriques. El resultat és transgressor i molt original. Més que com un mer estil musical, Xan Campos entén el jazz com una manera de concebre la música i una porta cap a noves experiències. ESD és un original quartet elèctric sense baix, format per dues guitarres -Virxilio Da Silva i Wilfried Wilde- un bateria -Iago Fernández-, a més de Xan Campos en el teclat Rhodes i els sintetitzadors. Es tracta de músics que posseeixen destacats talent i trajectòria, a més d’una marcada personalitat que es reconeix en el seu so.

‘Leviafan’ / Documental

Teatre Municipal Catalina Valls (passeig Mallorca, 9. Palma) / Dia 29 a les 19.30 h

Dins el cicle de 100 anys de la revolució russa, presentació de la pel·lícula ‘Leviafan’, d’Andrei Zviagintsev, a càrrec de Josep Carles Romaguera, llicenciat en Filologia Hispànica, professor de llengua i literatura i crític de cinema al diari ‘Última Hora’. El guió, que Zviagintsev va escriure en col·laboració amb Oleg Neguin, està inspirat en la novel·la ‘Leviathan’ (1651) del filòsof anglès Thomas Hobbes. El tercer film d’aquest cicle dedicat al centenari de la Revolució Soviètica no parla de cap guerra en concret, sinó de les guerres quotidianes, dels abusos de les lleis actuals i de com sobreviure a la Rússia postsoviètica.

‘My Fair Lady’ / Cinema

Aula Magna de l'edifici Guillem Cifre de Colonya del campus universitari de Palma / Dia 29 a les 16 h

Dins el cicle de cinema Lingüística i Llengües, coordinat per Susana María Cortés Pomacóndor, professora del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, i Maria del Mar Vanrell Bosch, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, projecció de ‘My Fair Lady’. Pel·lícula estatunidenca, dirigida per George Cukor, estrenada el 1964, adaptació de la comèdia musical homònima, inspirada al seu torn en l’obra de George Bernard Shaw, ‘Pigmalió’. En una plujosa nit de 1912, l’excèntric i snob lingüista Henry Higgins coneix Eliza Doolittle, una ordinària venedora de violetes. El vulgar llenguatge de la florista desperta tant el seu interès que fa una arriscada aposta amb el seu amic el cornorel Pickering: es compromet a ensenyar-li a parlar correctament l’anglès i a fer-la passar per una dama de l’alta societat en un termini de sis mesos.

‘Amazona’ / Documental

Biblioteca Pública de Maó (plaça de la Conquesta, 8) / Dia 29 a les 20.30 h

Què fa que una dona sigui bona mare? És necessari renunciar als propis somnis, per extrems que siguin, quan tens fills? Clare Weiskopf, la directora del film, tenia 11 anys quan la seva mare va fugir a la jungla colombiana, i la va abandonar a ella i el seu germà petit. Trenta anys després, Clare es queda embarassada i decideix retrobar-se amb la seva mare per cercar respostes i tancar ferides. Necessita tenir el seu propi concepte del significat de la maternitat.

Antonio Orozco / Música

Teatre Principal (costa Deia, 40. Maó) / Dia 29 a les 21 h

Antonio Orozco descobreix la cara més íntima dels seus grans èxits en format ‘Único’. ‘Único’ no és un concert. És molt més. Un concepte innovador per mostrar en tota la dimensió el repertori d’Antonio Orozco en viu. Les grans cançons que formen part de la discografia, duites a la màxima expressió, amb una posada en escena mimada fina al detall més mínim. Una gira fora de sèrie. Un projecte artístic totalment diferent per descobrir la faceta musical més propera i íntima.

‘Un món de mil dimonis’ / Exposició

Casa de Cultura Ses Cases Noves (Santanyí) / Fins al 15 de desembre

L’exposició ‘Mil Dimonis’ creix i incorpora nous elements i recursos per mostrar la diversitat de representacions de dimonis al món. A la mostra de Juan José Luna Potti 'Un recorregut per la devoció dimoniera a Mallorca', s’hi incorporen expressions culturals d’arreu del planeta, a través d’una selecció de les imatges dels fotògrafs Friso Spoelstra (sèrie ‘Devils & Angels’, 2016) i Charles Fréger (sèries ‘Wilder Maan’, 2012, i ‘Yokainoshima’, 2015). L’exposició incorpora també un mapamundi de dimonis, que recull i ubica 50 representacions de dimonis arreu del món, a través d’il·lustracions creades per Melicotó. La selecció, basada en la recerca de l’antropòleg Francesc Sureda Alemany, ens permet descobrir expressions universals i ancestrals que ens connecten i alhora ens singularitzen.

‘FluPlu’ / Exposició

Casal Son Tugores (Alaró) / Fins al 31 de gener

El Casal Son Tugores acull l'exposició de Keila Alaver (Paraná, Brasil, 1970), qui a decidir quedar-se a Alaró fins a finals de desembre després de la seva residència el passat mes de Setembre a Addaya Centre d’Art Contemporani. L'artista Brasilera investiga objectes representatius de la cultura on ella es trobi que hagin desaparegut a poc a poc del mercat, sigui per la falta d'interès dels consumidors, sigui per l'alteració en la cadena de producció local, sigui perquè han estat reemplaçats per objectes provinents del sistema de producció a gran escala, essent el seu valor de mercat més econòmic i, a més, no tenen connexió amb les peculiaritats del lloc. Keila reprèn, doncs, la qualitat dels objectes escollits, utilitzant l'apropiació com a procediment per a la creació del seu propi treball.

‘Quan l’art restaura la memòria’ / Exposició

La Misericòrdia (plaça de l’Hospital, 4. Palma) / Fins al 15 de desembre

El contacte amb la terra, foravila, la pagesia, la naturalesa de Felanitx vista per Andreu Maimó es mostra ara en una exposició. "Un artista amb una trajectòria consolidada i de qualitat", ha destacat el comissari de l'exposició i escriptor Guillem Frontera, qui també ha alabat la capacitat de Maimó "d'explicar sempre el mateix sense repetir-se mai". "Un artista únic, singular, un treballador constant que es manifesta amb totes les eines que té a l'abast", ha recalcat el també col·laborador de l'ARA Balears. Formen la mostra una vuitantena d'obres de l'artista felanitxer creades des de l'any 2010 fins a l'actualitat i amb diferents suports: obra gràfica, litografia, xilografia, gravat i escultura ceràmica. Té totes les eines a les seves mans.

'Anglada-Camarasa. Racons predilectes' / Exposició

CaixaFòrum (plaça de Weyler, 3. Palma) / Fins al 2 de setembre de 2018 

Anglada-Camarasa va fer del paisatge de Mallorca un dels seus motius predilectes. Tot i que ja l’havia cultivat en la seva època d’aprenentatge a Catalunya (1886-1894) i puntualment en un viatge a la Bretanya el 1904, la llum mediterrània i l’orografia de Pollença li ofereixen un nou escenari, que aprofitarà amb escreix i en el qual trobarà nous camins per a la seva pintura. Tal com havia fet a París amb altres temes, Anglada continua treballant amb el seu rigorós procediment: observar detingudament el seu entorn, trobar l’objecte, captar-ne l’essència en una nota ràpida i, un cop al taller, donar forma a l’obra definitiva, més complexa. És un procediment llarg, que li exigeix temps i concentració. Vigila amb cura tots els detalls, des de la composició fins a la presentació del tema, des de la llum fins a la sensació de matèria i el color, superposant capes successives de pintura que ha de deixar assecar per obtenir l’efecte desitjat. Espera dies, de vegades mesos, per tornar a viure l’instant adequat o trobar l’efecte precís de llum que incideixi sobre el tema prèviament escollit.

'Experiment any 2100. Què ens espera a la Terra del futur?' / Exposició

CaixaFòrum de Palma (pl. Weyler, 3) / Fins al 7 de gener de 2018

La preocupació pel temps futur ha estat una constant durant tota la història de la humanitat. En l'actualitat es disposa dels coneixements i dels mètodes necessaris per poder fer prediccions raonables sobre com pot ser el demà. La tècnica que es fa servir, basada en el mètode científic, s'anomena prospectiva. Així, en aquesta mostra, a través de grans obres literàries i cinematogràfiques de ciència-ficció, es podrà descobrir en què consisteix i com treballa la prospectiva, i s'analitzaran les anomenades megatendències, és a dir, els grans canvis que es van conformant lentament, que influeixen de manera decisiva en la societat i en determinen l'evolució. Concretament, la mostra se centra en les prediccions que fan els analistes sobre com pot evolucionar el món en els àmbits socials, mediambientals i tecnològics al llarg del segle XXI. L'exposició es basa en el document 'The European Environtment. State and outlook 2010 Assessment of global Megatrends', de l'European Environtment Agency. Després de la inauguració, Jordi Aloy, el coordinador de la mostra, hi oferirà una visita guiada.

‘Eva Kircz’ / Exposició

Can Prunera Museu Modernista (carrer de la Lluna, 86 i 90. Sóller) / Fins al 28 de gener

Eva Nina Kircz (Amsterdam 1950) ha treballat com a pintora des de 1971 i ha viscut en el petit poble de Sóller des de 1976. Des de 1987 fins avui, passa tres mesos cada any viatjant per l’Índia i altres països asiàtics a la recerca de diferents indrets que la puguin inspirar. En el seu llenguatge plàstic, la llum hi té un significat primordial. Tant en la pintura com en la fotografia, hi plasma les partícules de llum en constant moviment, com si es tractés d’una dansa. A més, Eva, queda encisada per la refractació de la llum a la natura, i sobretot, a l’aigua, on el seu constant moviment fa que la llum es transformi en infinitats de colors com veiem a les seves fotografies.

‘Miró mai vist’ / Exposició

Fundació Pilar i Joan Miró (c. de Saridakis, 29. Palma) / Fins al 28 de gener

‘Miró mai vist’ commemora el 25è aniversari de l’obertura al públic de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i, com la mateixa col·lecció, se centra en el darrer període de creació de l’artista a l’illa, des que s’hi instal·la el 1956 fins a la seva mort, el 1983. L’exposició reuneix una singular selecció d’obres mai exposades a la Fundació, algunes d’inèdites i fins i tot sense catalogar, que es mostren ara sota una perspectiva insòlita. Les 95 obres que s’hi exposen varen sortir del Taller Sert i Son Boter entre els anys 60 i 70, i passaren després a mans d’amics, institucions de renom i col·leccionistes privats; es dispersaren per llocs diversos. ‘Miró mai vist’ aconsegueix reunir aquestes peces úniques al lloc on varen ser concebudes, el territori de la fundació que Miró va fer possible, en un camí de tornada que celebra el regal de l’artista a la ciutat.

‘Apòcrifs. El Diocesà il·lustrat’ / Exposició

Museu Diocesà (carrer del Mirador, 5. Palma) / Fins al 31 de desembre

El Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca ha acceptat el repte del Museu Diocesà de Mallorca d'intervenir la seva col·lecció d' art religiós a través del llenguatge del còmic i la il·lustració. Dos llenguatges diferents, però no incompatibles. Existeixen connexions històriques de l'art religiós amb el llenguatge del còmic, com poden ser la Bíblia manuscrita de Sant Stephen Harding de principis del segle XII, un precursor sorprenent de les composicions de pàgina de còmic amb vinyetes; o els retaules amb vides de sants i episodis bíblics. El resultat és una sorprenent mostra en què d'una manera enginyosa, atrevida i sobretot, inesperada, se'ns fa veure amb nous ulls les principals obres de la col·lecció i que amb tota seguretat quedarà a partir d'ara a la memòria dels visitants.

‘Bennazar Palma’ / Exposició

Seu d’ARCA (carrer de Can Oliva, 10. Palma) / Fins al 10 de desembre

L'exposició ‘Bennazar Palma’ és un recorregut cronològic (1900-1933) per les obres més importants a la ciutat de Palma de l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (Palma, 1869 - Barcelona, 1933). La mostra es divideix en set panells diferents, en què es troben els textos i les il·lustracions realitzats per Liliana Boffi i les fotografies captades per Alejandro Maestro, i s’hi recullen les obres més importants de Bennazar a cada període: 1900-1905, Caixa d'Estalvis de Balears; 1906-1910, l'Escorxador; 1906-1915, edifici Triquet i Vil·la Schembri; 1915-1920, pont del Tren i d'en Moranta; 1921-1925, Can Tous; 1926-1930, Can Caubet, la Protectora i Coliseu Balear, i 1931-1933, cinema Born. A més, s’hi inclouen uns panells en què es conta breument la biografia de l'arquitecte i es recorden els edificis que han estat enderrocats, com ara el teatre Líric (1910-1968), l'Escola Graduada (1912-1972), el Pont del Tren (1910-2005) o Can Bibiloni (1928-2015). L'exposició es complementa amb dos plànols de Palma i dues maquetes de dos edificis de Bennazar realitzades pels alumnes de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de les Illes Balears: Olis Balle o Magatzem de Can Segura (edifici situat al carrer de Sant Miquel i esbucat l'any 1998) i el Coliseu Balear.

‘Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)’ / Exposició

Museu de Menorca (pla del Monestir. Maó) / Fins al 21 de gener de 2018

El pintor menorquí Pasqual Calbó i Caldés morí el 12 d'abril de 1817 a la casa de s'Arravaleta número 29 de Maó, la mateixa on va néixer 64 anys abans. El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca han declarat el 2017 Any Pasqual Calbó per commemorar el bicentenari de la seva mort. El Museu de Menorca s’adhereix a aquesta celebració i presenta l'exposició ‘Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)’, que vol ser la major exposició monogràfica que s'ha fet mai sobre aquest gran pintor il·lustrat, amb quaranta-cinc obres que segueixen un discurs marcat per la seva biografia. L'exposició recopila la seva experiència com a pintor a la cort de Viena, el seu retorn a Menorca, la seva estada a Cuba i Santo Domingo i el seu retorn definitiu a l'illa. A més, s’hi tracta d'una manera molt exhaustiva les seves ‘Obres didàctiques’, un autèntic curs matemàtic adreçat als joves menestrals menorquins que es podrà veure per primera vegada després de la seva restauració.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF