‘Clara Hammerl. El lideratge d'una dona’, un documental dins la campanya ‘Mallorca té nom de dona’

‘Clara Hammerl. El lideratge d'una dona’ / Cinema

CineCiutat (carrer de l’Emperadriu Eugènia, 6. Palma) / Dia 23 a les 19.15 h

Presentació i projecció del documental d’IB3 ‘Clara Hammerl. El lideratge d'una dona’ emmarcat dins l'Any Clara Hammerl de la campanya ‘Mallorca té nom de dona’, amb què es vol donar visibilitat a l’aportació, sovint menyspreada o oblidada, de les dones als diferents àmbits socials i culturals. Clara Hammerl es traslladà de Berlín a Mallorca el 1879 amb el seu home, Guillem Cifre, ideòleg de Caixa de Colonya, una caixa d’estalvis que tenia la voluntat d’estimular el costum de l’estalvi entre els treballadors. Al començament, treballà a la Institució Lliure d’Ensenyament de Pollença, una de les fites més destacables de la pedagogia a Mallorca amb un model d’educació progressista i laica. Aquesta feina ja va topar amb la mentalitat catòlica i tradicional dels vilatans i va fer que hagués de suportar l’escarn i les crítiques de gran part dels habitants del poble de Pollença. L’any 1908 morí el seu marit i ella agafar les brides de Caixa de Colonya. Així es va convertir en la primera directora d’una entitat financera d’Espanya. Tot plegat, lluitant contra una societat que l’acusava de no ser catòlica (la seva religió era la luterana) i de males praxis. A més, la censuraven per ser una dona revolucionària, però va saber fer-se un lloc en un món en el qual el poder era exercit només pels homes.

‘Le Havre’ / Cinema

CC Sa Nostra (carrer de la Concepció, 12. Palma) / Dia 23 a les 19 h

Dins el cicle Relats d’Exili, projecció de la pel·lícula francesa ‘Le Havre’, d’Aki Kaurismaki. Marcel Marx, un escriptor bohemi famós, s’ha exiliat voluntàriament i s’ha establert a la ciutat portuària de Le Havre (França), on renuncia a l’escriptura i viu satisfet amb la seva dona fent netes les botes de la gent al carrer. Un dia, però, troba un nin immigrant i decideix lluitar contra la burocràcia per salvar l’al·lot de la policia.

‘La comuna’ / Cinema

Ocimax Multisalas Maó (carrer de Ramón y Cajal, 15) / Dia 23 a les 20.30 h

L’Ateneu de Maó projecta la pel·lícula danesa ‘La comuna’, de Thomas Vinterberg. A principis dels anys 70 un matrimoni decideix convertir ca seva en una comuna i, d’aquesta manera, descobreix com és la vida col·lectiva.

Jornades d'estudis històrics del moviment obrer a Mallorca: moviment obrer i socialisme

CC Sa Nostra (carrer de la Concepció, 12. Palma) / Dia 23 a partir de les 17 h

La Fundació Gabriel Alomar organitza unes jornades amb les quals es pretén aprofundir en els orígens històrics del socialisme a l'illa. Una sèrie de conferències formen el programa d’aquestes jornades, presentades per Cosme Bonet. Els primers ponents són Manel Santana, que parlarà sobre ‘Moviment obrer i socialisme a la Mallorca de principis del segle XX’, i Arnau Company, amb ‘La Federació Socialista Balear durant la II República’.

Escriptura creativa / Taller

Llibreria Lluna (carrer del General Riera, 68. Palma) / Fins dia 28 de juny del 2017 de 19 a 20 h

La llibreria Lluna ofereix un curs d’escriptura creativa, amb sessions de tres dimecres alterns per a cada aspecte de l’escriptura (dues de teòriques i una de pràctica). Dies 15 i 29 de març i 12 d’abril, la focalització; dies 26 d’abril i 10 i 24 de maig, els personatges; dies 7, 21 i 28 de juny, els diàlegs. Preu: 65 euros cada taller.

‘Pablo Picasso i Joan Miró, història d’una amistat’ / Exposició

Can Prunera (carrer de la Lluna, 86. Sóller) / Fins al 26 de novembre

‘Pablo Picasso i Joan Miró, història d’una amistat’ consta de 52 obres, 30 de Picasso i 22 de Miró. A més, s’hi poden veure objectes personals, obra gràfica, cartes, ceràmiques i altres elements que posen en relleu la relació entre els dos artistes, fins i tot dibuixos fets en capses de mistos, felicitacions per part de Picasso a Miró pel naixement de cada un dels seus nets, o un vídeo inèdit de la relació que tenien. En aquest audiovisual es veu Picasso fent broma i disfressant Miró amb un posat molt més seriós, però que acull les bromes del malagueny.

‘Una expo més’ / Exposició

CaixaFòrum (plaça de Weyler, 3. Palma) / Fins al 27 d’agost

Exposició amb fotografies, dibuixos, llibres, còmics, cartells i fins i tot una pel·lícula, els autors dels quals es coneixen al final del recorregut. La cultura i les diferents expressions artístiques sempre s'han entès com una manera de mirar el món, de llegir-lo, interpretar-lo o criticar-lo. El compromís social ha estat una part inherent de l'art i, en molts casos, una potent raó de ser. Els artistes han fet servir les seves eines per donar a conèixer realitats desconegudes, injustícies i problemàtiques socials a través de l'art. Què passa, però, quan posam aquestes eines artístiques en mans de qui pateix aquestes desigualtats? Quin valor afegit pot tenir escoltar les veus en primera persona de col·lectius vulnerables per mitjà d'un procés creatiu? ‘Una expo més’ presenta diferents projectes artístics que pretenen mostrar com l'art pot contribuir a l'apoderament de persones en situació de vulnerabilitat. I ho fa donant-los veu, igualtat de condicions i oportunitats i visibilitat a través de la participació en un procés creatiu.

'30 poetas ante el espejo lorquiano' / Exposició

Centre Municipal d’Art (C/ Seminari, 5. Ciutadella)

L’exposició de gravats i poesies de Mariangustias Mellado arriba a Ciutadella un any després que la mostra s’inauguràs al Centre Internacional d’Art i Gravat de Menorca-Alaior. Atesa la bona acceptació del públic que va tenir aquesta important mostra, que mescla gravat amb poesia, l’Espai d’Art Xec Coll ha decidit acollir-la a la seva sala del Centre Municipal de Ciutadella. El vessant artístic i gravador de Mariangustias Mellado Suárez va néixer al taller de gravat Xalubínia, quan aquest també es gestava i formava, l’any 1991, a Salobreña (Granada). Des de llavors fins avui, l’artista ha col·laborat activament amb aquesta associació, que va portar, el 2010, el taller fins a Menorca per crear-hi el Centre Internacional d’Art i Gravat de Menorca-Alaior. Fou en aquest centre, a Menorca, on Mariangustias estampà les 32 planxes realitzades amb la tècnica del sucre sobre planxa de ferro, que formen aquesta exposició.

‘Apòcrifs. El Diocesà il·lustrat’ / Exposició

Museu Diocesà (carrer del Mirador, 5. Palma)

El Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca ha acceptat el repte del Museu Diocesà de Mallorca d'intervenir la seva col·lecció d'art religiós a través del llenguatge del còmic i la il·lustració. Dos llenguatges diferents, però no incompatibles. Existeixen connexions històriques de l'art religiós amb el llenguatge del còmic, com poden ser la Bíblia manuscrita de Sant Stephen Harding de principis del segle XII, un precursor sorprenent de les composicions de pàgina de còmic amb vinyetes; o els retaules amb vides de sants i episodis bíblics. El resultat és una sorprenent mostra en què d'una manera enginyosa, atrevida i sobretot, inesperada, se'ns fa veure amb nous ulls les principals obres de la col·lecció i que amb tota seguretat quedarà a partir d'ara a la memòria dels visitants.

‘Ibicenco II’ / Exposició

Centre Cultural de Jesús (carrer del Faisà, 7) / Fins al 30 de maig

Inauguració de l’exposició col·lectiva ‘Ibicenco II’, a càrrec de la Mondo Galería. Després de l’èxit de la primera edició, arriba aquesta altra amb José Del Río Mons, Miquel Soler-Roig, Nabiha & Thom, Sophie Stinglhamber, Cristina Iturrioz, Juan Barte, Annabelle Widmann, Burkhard Von Harder, Yapci Ramos, Subodh Kerkar, Roberto Gato, Dra. Montse Lázaro, Eduardo Marco, Antonio Briceño, Víctor Pérez, Romy Querol Soler, Markos R Kay i Selim. Comissariada per Diego Alonso.

‘Bennazar Palma’ / Exposició

Seu d’ARCA (carrer de Can Oliva, 10. Palma) / Fins al 10 de desembre

L'exposició ‘Bennazar Palma’ és un recorregut cronològic (1900-1933) per les obres més importants a la ciutat de Palma de l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (Palma, 1869 - Barcelona, 1933). La mostra es divideix en set panells diferents, en què es troben els textos i les il·lustracions realitzats per Liliana Boffi i les fotografies captades per Alejandro Maestro, i s’hi recullen les obres més importants de Bennazar a cada període: 1900-1905, Caixa d'Estalvis de Balears; 1906-1910, l'Escorxador; 1906-1915, edifici Triquet i Vil·la Schembri; 1915-1920, pont del Tren i d'en Moranta; 1921-1925, Can Tous; 1926-1930, Can Caubet, la Protectora i Coliseu Balear, i 1931-1933, cinema Born. A més, s’hi inclouen uns panells en què es conta breument la biografia de l'arquitecte i es recorden els edificis que han estat enderrocats, com ara el teatre Líric (1910-1968), l'Escola Graduada (1912-1972), el Pont del Tren (1910-2005) o Can Bibiloni (1928-2015). L'exposició es complementa amb dos plànols de Palma i dues maquetes de dos edificis de Bennazar realitzades pels alumnes de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de les Illes Balears: Olis Balle o Magatzem de Can Segura (edifici situat al carrer de Sant Miquel i esbucat l'any 1998) i el Coliseu Balear.

‘Els meus amics’ / Exposició

Rialto Living (carrer de Sant Feliu. Palma) / Fins al 23 de maig

Damià Ramis exposa dotze escultures d’animals de mida natural i fetes amb una tècnica personal i molt expressiva a ‘Els meus animals’. Entre d'altres, hi ha un cranc, un mussol, un porc i una pantera. Totes les figures tenen colors vius i una gran expressivitat.

‘Toni Catany: d’anar i tornar’ / Exposició

Casal Solleric (passeig del Born, 27. Palma) / Fins al 20 d’agost

Precisament d'anada i tornada, de va i ve, de dintre i de fora, d'aquí i d'allà, és el fil conductor de la mostra que arriba a Palma després de ser exposada a Barcelona i Madrid. Des de la primera fotografia, la de l'infant eivissenc de 1967, fins a les mirades fortuïtes, les natures mortes –característiques de Catany–, les diferents tècniques que emprava i la tasca en la producció de llibres de fotografia, amb més de 20 exemplars, són presents a l'exposició. L'artista fou un gran col·leccionista: d'estores, de pedaços, teles que la seva família emprava per tomar ametlles, textures, cossiols, flors. L'obsessió de Toni Catany per la fotografia única és contínuament present en aquesta mostra, on també es pot veure el documental que en va fer el 2015 La Perifèrica, 'El temps i les coses'.

‘Miguel en Cervantes. El retablo de las maravilla’ / Exposició

Ca n’Oliver (carrer d'Anuncivay, 2. Maó) / Fins al 24 de maig

L’exposició ret homenatge a la màxima figura de la literatura espanyola i inclou il·lustracions de Miguelanxo Prado i David Rubín, dos dels més destacats historietistes espanyols, que aborden la mostra des del llenguatge contemporani de la il·lustració i el còmic.

‘Sin rumbo fijo’ / Exposició

Casal Solleric (passeig del Born, 27. Palma) / Fins al 4 de juny

Steve Afif va néixer a Alexandria al 1943 i va ser deportat al 1956 quan la ciutat va deixar de ser colònia britànica. Una vegada a Londres, va iniciar estudis a la Byam School of Drawing and Painting i tres anys després obtingué una beca d'estudis a la Royal Academy of Arts. De llavors ençà sempre ha estat unit al món de l'art i ha exercit tant d'artista com a galerista. A finals dels anys 60 fixà la seva residència a Mallorca, on encara viu i treballa. La seva obra abraça des de la pintura fins a l'escultura, però és en el camp del dibuix on defineix tot el seu ample registre de tècnica i contingut. No li són estranys el llapis, el bolígraf, l'aquarel·la, el guaix, la tinta xinesa ni la sanguina i deixa empremtes de la seva qualitat amb les quals defineix accions i actuacions en què transmet un ampli registre d'emocions. Irònic, burlesc, agressiu, dantesc, apocalíptic, sorneguer... són adjectius que poden acompanyar tota la seva obra, sempre girant entorn del gènere humà, les seves emocions i perversions. ‘Sin rumbo fijo’ és un ampli recull d’una part de la seva extensa producció creativa que testimonia l'aportació d'aquest artista al camp de l'art contemporani fet a Mallorca, una terra d'acollida on gaudeix d'un profund i sincer reconeixement per part d’artistes, galeristes i col·leccionistes.

‘Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)’ / Exposició

Museu de Menorca (pla del Monestir. Maó) / Fins al 21 de gener de 2018

El pintor menorquí Pasqual Calbó i Caldés morí el 12 d'abril de 1817 a la casa de s'Arravaleta número 29 de Maó, la mateixa on va néixer 64 anys abans. El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca han declarat el 2017 Any Pasqual Calbó per commemorar el bicentenari de la seva mort. El Museu de Menorca s’adhereix a aquesta celebració i presenta l'exposició ‘Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)’, que vol ser la major exposició monogràfica que s'ha fet mai sobre aquest gran pintor il·lustrat, amb quaranta-cinc obres que segueixen un discurs marcat per la seva biografia. L'exposició recopila la seva experiència com a pintor a la cort de Viena, el seu retorn a Menorca, la seva estada a Cuba i Santo Domingo i el seu retorn definitiu a l'illa. A més, s’hi tracta d'una manera molt exhaustiva les seves ‘Obres didàctiques’, un autèntic curs matemàtic adreçat als joves menestrals menorquins que es podrà veure per primera vegada després de la seva restauració.

‘Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat. 1929-1939’ / Exposició

CaixaFòrum (plaça de Weyler, 3) / Fins al 4 de juny

Aquesta mostra, organitzada per l'Obra Social "la Caixa", el Museu Nacional d'Art de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya, se centra en quatre aspectes del treball fotogràfic de Gabriel Casas, un dels fotògrafs del país més importants dels anys trenta. En primer lloc, la gent. Casas va ser un mestre del retrat que va reflectir una manera moderna de viure. Homes i dones d'acció, dinàmics, disposats a intervenir en la vida pública, escrivint, competint, treballant o fent política. En segon lloc, la realitat prismàtica del carrer: des d'una cursa d'automòbils en un autòdrom fins a l'enfrontament entre policies i manifestants en una vaga, de la Via Laietana (que en aquella època era un nou centre de la ciutat) als balls més populars de la Barcelona canalla. El tercer apartat connecta la fotografia de Casas amb el moviment internacional de la Nova Visió: espais, objectes, allò que el poeta Josep M. de Sagarra va anomenar l'ànima de les coses, reflectida en imatges sorprenents i punts de vista inèdits. L'exposició es tanca amb un dels aspectes precursors de la seva obra: l'atenció cap als desafavorits i els exclosos, els conflictes socials, que va abordar, càmera en mà, per obtenir imatges d'una potència extraordinària. 4 euros amb un 50% de descompte per als clients de CaixaBank.

‘La dona i el microcrèdit, històries de treball i esperança’ / Exposició

Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Calvià / Fins al 26 de maig

Dins el programa Dia de la dona, l'ONGD Treball Solidari proposa un viatge pel món de la mà de dos protagonistes d'excepció: el microcrèdit i la dona. Tal vegada els grans responsables d'una nova manera de concebre les economies familiars i d'albirar, a la fi, un somni: portar l'esperança d'un futur millor a milions de persones. Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 20 h.