BARCELONA."Hem optat per donar una estructura de casa a tota l'exposició perquè es pugui visualitzar i palpar el que fa la lectura: ens aixopluga i ens dóna un espai més habitable", explicava ahir Oriol Izquierdo. Un país de lletres convida el visitant a transitar per tres cases de fusta interconnectades, una per a cada bloc temàtic de la mostra.
El primer, dedicat a l'autor, té la intenció de mostrar "la riquesa de l'ecosistema literari català" recordant algunes de les activitats impulsades per la ILC en els últims 25 anys, com L'escriptor del mes i L'escriptor convidat : "Volem recuperar aquesta última iniciativa de cara al curs vinent -va dir Izquierdo-. Un escriptor de fora passa una temporada a Barcelona, i això acaba tenint repercussió. Ens va passar amb Siri Husvedt: després de la seva visita, a l'Institut Ramon Llull se li van obrir moltes portes a Nova York, i Paul Auster ha col·laborat en alguns dels actes que han organitzat".
Tradició i futur
A la part centrada en l'obra es fa memòria d'alguna de les xifres de suport a la traducció d'obres literàries catalanes a altres llengües -abans que aquesta tasca quedés assignada al Llull-, ajudes a editorials i a la creació i renovació de pàgines web sobre literatura catalana. Pel que fa a la part dels lectors, "que permeten que una obra segueixi viva" -va recordar Izquierdo-, es repassen tot el seguit d'accions que des de la ILC han volgut fer visibles les obres: fires literàries, exposicions i commemoracions. Izquierdo, però, prefereix pensar "en tota la feina que queda per fer". Entre els projectes més ambiciosos hi ha la creació de la Biblioteca de les Lletres Catalanes, "una plèiade que permeti l'accés dels lectors als nostres clàssics" i l'impuls de la Casa de les Lletres, "un gran equipament que sigui la seu de la Institució, que pugui convertir-se en un ateneu d'avui i que contingui el Museu de la Literatura". Totes dues iniciatives estan esbossades però són, en el context de crisi actual, "somnis".
