ENTREVISTA
Cultura 05/10/2016

“El nostre projecte de ciutat no pot tirar endavant si no milloram el pressupost en cultura”

Llorenç Carrió, nou regidor de Cultura de Palma, afirma que “un monument feixista no té cabuda en l'espai urbà de Ciutat” i que han sol·licitat fons de l'impost de turisme per rehabilitar les Torres del Temple

Cristina Ros
4 min
Regidor de Cultura de Cort, Llorenç Carrió. / ISAAC BUJ

PalmaEs va estrenar fa un mes al capdavant de la Regidoria de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma, en substitució de Miquel Perelló, que va dimitir del càrrec al·legant motius personals. Llorenç Carrió (Sant Jordi, 1980) no s'està d'admetre que quatre setmanes són poques per estar al cas de totes les particularitats d'una regidoria vasta en competències, però marca en l'entrevista les prioritats que té per a aquest mandat.

Quines són les grans línies de treball que us heu marcat a curt i mitjà termini per a la Regidoria?

Tenim tres grans prioritats: recuperar la identitat de Ciutat, promoure la participació ciutadana i treballar conjuntament amb els creadors.

Voleu dir que Palma ha perdut la identitat?

Tenim una ciutat de 2.000 anys d'història, volem recuperar i difondre aquest bagatge cultural. Per fer-ho, serà essencial el Casal Balaguer, com a museu de la ciutat. A començaments del 2017 farem portes obertes perquè la ciutadania s'hi familiaritzi. I tot d'una que tinguem el projecte museològic acabat i també algunes tramitacions obligatòries, l'obrirem definitivament com a museu de la ciutat. No puc posar dates concretes, però esper que sigui abans de l'estiu que ve.

Quin paper farà Bellver com a museu de la ciutat?

Volem crear una estructura de museus en xarxa, que es complementin i es coordinin. En aquest sentit, també hi ha les Torres del Temple, que hi han de jugar un paper important.

Quan començà aquest mandat, el vostre predecessor, Miquel Perelló, declarà que la rehabilitació de les Torres del Temple era una prioritat, però durant més d'un any no s'hi ha fet res. Els ha arribat l'hora?

Hem sol·licitat fons de l'impost de turisme sostenible per rehabilitar i donar ús a les Torres del Temple. Esperam que s'inclogui entre els primers projectes que es finançaran amb la recaptació de l'impost. Així, podríem emprendre una rehabilitació molt necessària i que fes part d'aquesta xarxa de museus de la ciutat, amb una dedicació especial a l'època islàmica, a més de dedicar un cert espai a la coordinació de rutes per Palma.

El futur del monòlit de la Feixina

De moment, el que puc dir és que el compromís és ferm: com a equip de govern tenim clar que un monument feixista no té cabuda a l'espai urbà de Palma. Arreglarem aquesta anomalia històrica. Ara per ara, la tramitació per l'esbucament està aturada perquè el Consell ha incoat una vegada més un expedient de protecció. Nosaltres no hem entès aquesta incoació, per això des de Cort hem posat un contenciós administratiu.

Entre les prioritats, heu parlat de promoure la participació de la ciutadania. Com pensau fer-ho?

Recuperarem el Consell Municipal de la Cultura, un òrgan que ja existí en temps de la regidora Nanda Ramon, i hi treballarem per temes sectorials, amb associacions i moviments veïnals per a la definició de diferents plans estratègics, així com per ajudar a donar compliment als objectius. Pensam que és essencial que la ciutadania se senti seves les polítiques culturals. No pot ser que la cultura la faci el darrer que ha arribat al govern de Cort, que no hi hagi una continuïtat dels plans culturals. Si la ciutadania s'empodera de la cultura, serà ella la que n'exigeixi la continuïtat de les polítiques dissenyades entre tots. Així mateix, cal crear nous públics, descentralitzar les activitats culturals, per això reforçam les biblioteques de les barriades que establiran relacions amb la Fundació Palma Espais d'Art (FPEA), que d'aquí a poc tindrà un consell assessor, tal com es va acordar; la banda municipal de música no ha de tocar només al centre de la ciutat i el centre tampoc no ha de ser l'únic espai per a les manifestacions culturals en cap àmbit.

Ja que parlau de la FPEA, pensau que es poden gestionar tres centres amb 300.000 euros de pressupost anual, dels quals se n'han de restar tres sous? No diríeu que apostar per la cultura requereix una inversió econòmica suficient?

S'ha de tenir en compte que l'Ajuntament de Palma, al començament d'aquest mandat, havia perdut uns 75 milions del seu pressupost, cosa que ha fet que totes les àrees en resultin afectades. Estam convençuts que la cultura és una inversió, que fins i tot s'hauria de prescriure. Ara estam negociant el pressupost de 2017 i posam l'èmfasi precisament en la partida de la FPEA, especialment per al Casal Balaguer, en la millora dels teatres i en una partida per al manteniment de les escultures i els monuments. Estic lluitant per un increment del pressupost perquè m'ho crec, però també perquè tinc clar que el nostre projecte de ciutat no pot tirar endavant si no milloram el pressupost en cultura.

Quan us referiu a treballar amb els creadors, pensau en el CAC Ses Voltes com a espai cogestionat?

Pens en el CAC Ses Voltes i també que, abans que acabi la legislatura, volem que Palma tingui un altre espai cogestionat. Podria ser a l'edifici de GESA, a l'antiga presó o a la fàbrica de Can Ribas, encara ho estam estudiant. Així i tot, el que vull dir és que hem d'animar els creadors a fer activitats que serveixin per dinamitzar la cultura i fins i tot l'economia. Crec que l'Ajuntament, si fins ara havia estat promotor de la cultura, ha de passar a ser catalitzador de l'activitat cultural. És un canvi de concepte.

stats