FILOSOFIA

“La projecció social de l’anarquisme necessita diàleg i discussió”

Emilià Páez Cervi, militant anarquista, ecologista i pacifista

Emilià Páez Cervi (Palma, 1961) militant anarquista, ecologista i pacifista. Treballa actualment com a auxiliar de biblioteca a l’Ajuntament de Palma. Es va llicenciar en Història i Filosofia per la Universitat de les Illes Balears. Fundador de diversos col·lectius anarquistes mallorquins, entre els quals destacam l’Ateneu Llibertari Estel Negre i la Coordinadora Llibertària de Mallorca. Ha col·laborat en nombroses publicacions de caràcter anarquista, aportant una visió històrica sobre l’anarquisme a Mallorca. Des del 2007 gestiona la pàgina d’internet Anarcoefemèrides. Amb Emilià parlam d’aquest projecte digital i de la visió sobre l’estat de l’anarquisme a Mallorca.

Recordau quan vàreu entrar en contacte amb el moviment anarquista mallorquí?

Vaig entrar en contacte amb l’anarquisme militant quan tenia 16 anys, a principi de la Transició. El 1977 vaig començar a freqüentar el local de la CNT i els cercles ecologistes de l’època, que es reunien al bar Talaiot Corcat.

Quins són els autors que us han ajudat a formar-vos en l’anarquisme?

L’ambient de la CNT em va estimular a introduir-me en el pensament anarquista a través de la lectura dels clàssics, com Bakunin, Kropotkin i Reclús, encara que sempre he estat molt influenciat pel corrent anarquista francès i per la investigació històrica a causa de la meva formació professional. Els autors que més m’han influenciat són francesos, Guérin i Castoriadis. De fet, el primer llibre sobre anarquisme que record haver llegit es deia L’anarquisme i era de Daniel Guérin. Record també haver llegit els títols de la col·lecció Acràcia de Tusquets. Des de sempre m’han interessat les memòries que resumeixen les trajectòries vitals dels militants anarquistes.

Des de la vostra experiència d’anys de compromís anarquista, com valorau l’emergència d’ateneus a diferents localitats de Mallorca, com Palma, Pollença, Manacor i Felanitx, entre d’altres?

És interessant que es vagin obrint nous ateneus llibertaris. De fet, hi hauria d’haver un ateneu llibertari a cada poble i també a tots els barris de les grans ciutats. Però si la xarxa associativa que s’ha creat no està ben coordinada, aleshores es corre el risc de caure en l’onanisme, a organitzar actes d’esquenes als altres ateneus. És massa habitual que un grup assisteixi només a les activitats que ha organitzat i que es despreocupi de la resta d’iniciatives. La descoordinació pot ser un obstacle per al diàleg i la reflexió. El darrer intent de coordinació del moviment anarquista a Mallorca coincideix amb la creació de la coordinadora anarquista, però va fer fallida, justament en el moment en què funcionava millor, a causa de personalismes irreconciliables. La projecció social de l’anarquisme necessita diàleg i discussió.

Creis que la joventut anarquista ha apostat massa per l’activisme, descuidant la formació teòrica que proporcionen la lectura i l’anàlisi dels referents del pensament anarquista?

Sí, els nous grups d’activistes organitzen activitats, però deixen de banda els aspectes més teòrics de l’anarquisme. Trob a faltar l’organització de lectures col·lectives, comentaris de llibres i seminaris sobre el pensament d’algun autor. Malauradament els joves anarquistes no llegeixen els clàssics. Viure dins un pur activisme provoca que, quan canvia la situació personal a causa d’haver trobat una feina, emancipar-se o tenir fills, s’abandona la militància. Només la base teòrica sòlida que donen els llibres i els debats garanteixen una militància compromesa i duradora.

El 2007 posau en funcionament Anarcoefemèrides, coincidint amb el darrer nombre del butlletí Estel Negre, amb el qual col·laboràveu en qualitat d’editor, redactor i director. Hi ha alguna relació entre la fi del butlletí i l’inici del vostre projecte de divulgació anarquista a través de la Xarxa?

Hi ha una relació directíssima. Va arribar un moment en què la gent ja no col·laborava amb el butlletí i em vaig cansar d’acabar redactant tots els articles. Quan vaig deixar d’editar el butlletí, necessitava continuar la meva tasca de divulgació del pensament anarquista, que és el que realment m’agrada, i aleshores vaig pensar a obrir una pàgina web inspirant-me en un bloc d’efemèrides anarquistes ja existent a França.

Quin tipus d’entrades i informacions es poden trobar a Anarcoefemèrides?

A Anarcoefemèrides faig una ressenya diària de naixements i defuncions de personatges i fets històrics relacionats amb l’anarquisme. La informació que hiºoferesc del moviment anarquista és equivalent a la d’una enciclopèdia en paper, però internet té l’avantatge de poder actualitzar la informació diàriament amb noves entrades. El visitant que entri al web trobarà un calendari i podrà seleccionar un dia de l’any i consultar els actes importants que es produïren en el món llibertari aquell dia. També podrà conèixer una sèrie de biografies ordenades per data de naixement o defunció. Vull destacar que no public cap biografia que no pugui il·lustrar almenys amb una fotografia. És important posar cara i rescatar de l’oblit els militants anarquistes anònims.

Considerau que el vostre projecte té un caràcter de recuperació de la memòria històrica anarquista?

El que faig també és memòria històrica, encara que la gent, quan sent parlar de memòria històrica, ho relaciona únicament amb la Guerra Civil i les fosses comunes. La memòria històrica també té a veure amb el rescat d’infinitat de biografies que si no es divulguen es perdran.

Quins avantatges té fer ús d’internet en la vostra tasca de socialització del coneixement?

Tenia també molt clar que la feina la volia fer a través d’internet, ja que això em permetia mantenir un cert anonimat, cosa que sempre he perseguit, i permetia també la immediatesa, i la possibilitat de correcció, a més de no haver de dependre de ningú i, una cosa per a mi molt important, socialitzar el coneixement sense protagonismes. La feina que faig seria impossible sense internet i l’accés a hemeroteques online, registres civils, bibliografia, etc. Internet també em permet contactar amb familiars de militants i intercanviar informació amb investigadors que han posat en marxa projectes semblants al meu.

A les biografies sempre citau el segon llinatge de les persones, és la manera que heu trobat de fer visible la identitat femenina que s’oculta darrere qualsevol personatge?

En aquesta feina don molta importància a les dones, que sempre tenen preferència, en un intent de fer visible aquest cinquanta per cent de la població que sempre ha estat invisibilitzat, també en els moviments socials progressistes. Em fa molta ràbia que es deixin de banda els segons llinatges perquè representen les mares. Cada dia procur compartir la biografia d’alguna dona i rompre amb la idea que les dones anarquistes eren simplement les parelles d’algun destacat militant masculí.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF