El president d'Aragó diu que l'Arxiu de la Corona d'Aragó és seu i d'Espanya

Javier Lambán reclama la documentació de l'antic Arxiu Reial de Barcelona

"Li demanaré que sigui valent [es refereix a Mariano Rajoy] i que ell i jo anem a l'Arxiu de la Corona a dir als independentistes catalans que aquest arxiu és nostre, que és d'Espanya, que és de les comunitats autònomes que formem el Regne d'Aragó". Amb aquesta contundència s'expressava el president socialista d'Aragó, Javier Lambán, abans d'entrar a la reunió que tenia aquest dimecres amb Mariano Rajoy i la presidenta d'Andalusia, la també socialista Susana Díaz, segons recull la web de Radio Huesca.

Actualment l'arxiu és de titularitat estatal i la major part de la seva documentació està al carrer Almogàvers de Barcelona. Va ser Jaume II qui va crear el 1318 l'Arxiu Reial de Barcelona amb l'objectiu d'aglutinar els fons de tots els territoris de la Corona. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al patrimoni reial, així com documents de govern i justícia. Durant la monarquia borbònica, al segle XVIII, va passar a anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) amb l'objectiu que acollís els arxius de València, Mallorca i Aragó. Els documents, però, no es van arribar a traslladar mai. El d'Aragó es va cremar i els de Mallorca i València els han acabat gestionant els respectius governs autonòmics. D urant els segles XIX i XX s'hi van ingressar fons i documents d’institucions exclusives de Catalunya com la Generalitat, els de monestirs, districtes notarials (Mataró, Berga...), etc. Conté 8.500 metres lineals de documents, on es guarden 58.820 llibres i 23.471 lligalls.

El novembre de 2006 es va constituir el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó en el que participen el Ministeri de Cultura i les comunitats autònomes d'Aragó, Catalunya, el País Valencià i de les Illes Balears. "Es va constituir amb l'objectiu de coordinar polítiques comunes i arribar a acords entre les administracions però no hi hagut mai la voluntat de treballar junts", diu el president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, Joan Soler. El Patronat no s'ha reunit ni una sola vegada des que va ser constituït.

No és el primer conflicte patrimonial entre Aragó i Catalunya. L'aplicació de l'article 155 va resoldre en qüestió de dies el cas Sixena. Després de dos anys i mig de batalla judicial, les 44 peces que estaven al Museu de Lleida van ser traslladades a Vilanova de Sixena. Les pintures murals del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca), que són un dels conjunts romànics que formen part del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), de moment no es mouen de Barcelona.

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF