Es presenta la tercera fase del projecte 'Àfrica. Quina Àfrica?'

Un procés d'investigació sobre la identitat africana a l'era postcolonial coordinat per Es Baluard

La tercera fase del projecte 'Àfrica. Quina Àfrica?' s'ha presentat aquest dimecres al matí a Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. Nekane Aramburu, directora del museu, ha introduït el projecte com un procés d'investigació sobre la identitat africana a l'era postcolonial, que ha coordinat en aquesta etapa Marta Moriarty, comissària i agent cultural.

Moriarty ha expressat com "l'eclosió del moviment panafricanista iniciat als anys 70 experimenta la seva època daurada" amb una identitat comuna característica per "una espiritualitat i narrativa simbòlica que sobrepassa el realisme màgic, una realitat a la qual els europeus no tenim accés. Com a forma d'expressió, la pintura no ha estat la millor eina per a ells, ja que els remet a la cultura occidental. En canvi, les noves tecnologies sí que han calat, el vídeo, la fotografia o l'art digital són canals de representació en què els artistes troben vies adequades per desenvolupar el seu llenguatge propi".

El projecte mostra textos de les comissàries Marta Moriarty, Lucy Mc. Garry i Beathur Mgoza Baker i el director de la Nirox Foundation, Benji Liebmann, un dels espais més interessants per a l'art contemporani a Àfrica. A més, en un plasma es pot veure una selecció d'artistes africans a càrrec de Moriarty. Baixant cap a l'Aljub, tant la documentació com les projeccions es trobaran a l'espai Intermedi, fins al 9 de setembre i, posteriorment, a la web del museu.

D'aquesta manera, Es Baluard continua amb una via de recerca, iniciada amb dues activitats prèvies, la mostra del documental 'Dolce Vita Africana', sobre el fotògraf Malick Sidibé, i els projectes 'Platform Harakat' i 'Kibrit'. 'Àfrica. Quina Àfrica?' pretén reflexionar sobre les coses de què parlam quan parlam d'Àfrica en el context de l'art. Els referents relacionats amb la diàspora, els processos de treball així com l'importat protagonisme de la dona africana en el context de l'art contemporani, impulsats per escoles d'art i un sistema de residències, que ha fomentat tant el treball conceptual com la formació de comissaris, apunten cap a la configuració d'un continent ple de futur. Amb aquesta mostra, Moriarty ha intentat fer una aproximació crítica a una cartografia sobre les vies que emanen d'aquest continent que ens és tan proper.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF