Es presenta el primer Premi de teatre Pere Capellà

PalmaEls premis Octubre de València es compten entre els més antics i emblemàtics de tota la literatura catalana. Creats el 1971, inicialment tenien una única categoria, el premi Joan Fuster d’assaig. Al cap de poc s’hi afegiren el Vicent Andrés Estellés de poesia i l’Andròmina de narrativa. Hagueren de passar molts d’anys perquè, a aquestes tres categories, se n’hi afegís una quarta, dedicada al teatre.

Creat el 2003, el premi Octubre de teatre va concedir-se durant vuit edicions. L’any 2010, l’editorial 3i4, el segell que publica les obres guanyadores, va optar per sacrificar-lo a fi d’assegurar la continuïtat dels altres tres guardons. “Va ser una llàstima -explica l’editor Eliseu Climent, un dels motors del valencianisme cultural de l’últim mig segle i un dels pocs homes que sempre ha pensat els territoris de parla catalana d’una manera integral i coherent-, però vam haver de fer-ho. El que importa és que ara hem recuperat el premi -emfatitza- i, a més, porta el nom d’un històric home de teatre mallorquí, Pere Capellà”.

En efecte, amb el patrocini de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern balear, l’any passat els Octubre varen convocar el premi de teatre Pere Capellà, amb una dotació de 3.000 euros. L’obra guanyadora va ser Poder i santedat (Els àngels de Sodoma), del dramaturg valencià Manuel Molins. El llibre va ser presentat el passat dijous a Can Oleo, a Palma, en un acte que va comptar amb la presència de l’autor, de l’editor Climent, de la consellera Fanny Tur i dels dos fills de Pere Capellà, el narrador i periodista Llorenç Capellà i la també periodista Margalida Capellà.

A més de presentar l’obra premiada, l’acte va servir per recordar i reivindicar la figura polifacètica de Pere Capellà. Nat a Algaida l’any 1907, Pere Capellà era fill del glosador Llorenç Capellà Garí. Mestre d’escola, va ser represaliat pel franquisme per les seves idees republicanes, catalanistes i obreristes. Autor de gloses satíriques, va col·laborar sovint en premsa, però són els seus sainets i les seves obres de teatre costumista les que li donaren la popularitat. Amb el temps, el seu teatre va adoptar un caire més simbòlic. Alguns dels seus títols més destacats són L’amo de Son Magraner, Es Marquès de sa Rabassa i El Rei Pepet.

Escàndols vaticans

Manuel Molins (l’Alfara del Patriarca, València, 1946) és un home de llarga i versàtil trajectòria dins el món del teatre valencià. A més de ser l’autor d’una trentena d’obres publicades, també ha estat el responsable de diversos muntatges escènics fets a partir de textos d’autors tan notables com Mercè Rodoreda, Joan Fuster i Arthur Rimbaud.

Amb Poder i santedat (Els àngels de Sodoma), Molins ha fet una obra que es mou pel terreny dels símbols, de les idees i de la crítica moral i sociopolítica. L’acció transcorre al Vaticà entre 2010 i 2013, els tres últims anys del pontificat de Joseph Ratzinger, el papa Benet XVI, un moment particularment delicat per a la cúria romana a causa dels nombrosos escàndols de pederàstia que afectaven l’Església catòlica arreu del planeta. “Jo no he escrit l’obra amb la intenció d’atacar l’Església -aclareix Molins-, sinó que he agafat el Vaticà per explicar, a través de les seves corrupcions econòmiques, ètiques i sexuals, les corrupcions que afecten Europa i que fan que estigui en crisi”.

Tot i que té un ampli ventall de personatges, el protagonista de l’obra és un jove italià, membre d’una família rica, conservadora i tradicionalista. Després d’anys de preparar-se per ordenar-se de sacerdot, el jove comença a tenir dubtes sobre la seva vocació quan pren consciència de totes les maldats que es cometen al si de l’Església. Aleshores, se li apareixen dos àngels, igual que a Lot a la història bíblica de la ciutat de Sodoma, per ajudar-lo a resoldre els seus dubtes acarant-lo a les diferents formes de corrupció que corquen el Vaticà.

La referència als àngels de Sodoma és crucial, segons Molins, perquè li permet desfer el que segons ell és un malentès que, interessadament, fa massa temps que dura. “S’ha dit i es diu que la sodomia, castigada per Déu, és un pecat sexual, i ha servit per anar contra l’homosexualitat -diu Molins-. Però no és així. A l’Antic Testament, els dos àngels que Déu envia a Sodoma, i que es presenten com dos forasters, són acollits per Lot a casa seva. Després, els habitants de Sodoma van a la casa de Lot i li demanen que els lliuri els dos forasters perquè volen abusar d’ells, però abusar no és el mateix, i aquí és on hi ha l’equívoc, que mantenir-hi relacions sexuals. Per tant, -continua Molins-, quan en diferents passatges de la Bíblia es diu que cal castigar aquells que actuen com els sodomites, no es refereix als que practiquen un amor diferent de l’heterosexual, sinó als que incompleixen les lleis de l’acolliment”.

Més enllà de la temàtica, Molins reivindica una tradició teatral que, segons ell, avui està cada cop més deixada de banda. “El teatre de pensament, el que serveix per tractar les qüestions importants que ens afecten, el que feien Sartre, Camus, Brecht o Bernhardt, avui està arraconat. El 1963, Erwin Piscator va dirigir El vicari, una obra del dramaturg alemany Rolf Hochhuth que tractava els silencis del papa Pius XII davant el nazisme. Era un tema polèmic que calia que fos abordat. Avui, l’Església catòlica també té temes polèmics -la pederàstia, la corrupció econòmica, l’homofòbia-, i amb aquesta obra jo m’he proposat abordar-los”, conclou Molins.