Literatura
Cultura 12/01/2021

Dues veus madures que debuten parlant del que els toca més de prop

Pepa Aguar presenta 'El que em queda de tu' i Josep-Anton Fernàndez el poemari 'L'animal que parla'

Sílvia Marimon Molas
4 min
Pepa Aguar i Josep-Anton Fernàndez

BarcelonaEls dos guanyadors dels Premis Ciutat de Gandia, Pepa Aguar (València, 1964) i Josep-Anton Fernàndez (Barcelona, 1963) comparteixen generació i el fet que són debutants en plena maduresa. Una altra peculiaritat que tenen en comú és que tots dos aboquen a la seva obra experiències molt íntimes. Aguar es va emportar el dia 20 de novembre el premi Joan Martorell, dotat amb 20.000 euros, amb la novel·la El que em queda de tu, on parla d'una mare que encara és viva però que es va esvaint per culpa d'una demència. L'obra poètica de Fernàndez, L'animal que parla, Premi Ausiàs March de Poesia, dotat amb 8.000 euros, s'estructura en sis nuclis i narra, en paraules de l'autor, "una experiència de descentrament". Les dues obres dels Premis Ciutat de Gandia arriben demà a les llibreries de la mà d'Edicions 62.

00

No és que els dos autors no tinguin experiència amb l'escriptura però sí que per primera vegada la utilitzen per crear. Aguar va néixer a Benetússer (València) i, als 18 anys, va anar a viure a Barcelona per estudiar ciències de la informació i ciències polítiques. És professora d’habilitats comunicatives a la UAB. Créixer en un lloc i madurar en un altre és una experiència vital que també aboca a la novel·la, on utilitza el valencià i el català. "És la història d'una pèrdua, d'una mare que no és morta però ja no hi és, d'una dona que havia estat plena d'energia i alegria i que es menjava el món", explica Aguar, que ja ha començat a escriure una segona novel·la. La malaltia està present a l'obra però no és una història trista: "No volia que la meva mare fes pena, la volia il·luminar: explicar tot el que havia viscut i tot el que m'havia deixat –detalla l'autora–. És un cant a l'esperança de tot el que ens queda quan una persona que és el nostre referent se'n va".

No ha sigut fàcil explicar una història tan íntima i tan viscuda: "Havia d'agafar distància, poder-ho pair tot. Han sigut tres anys d'escriptura però no m'hi puc dedicar exclusivament perquè treballo com a docent". Per reconstruir la vida de la mare en el moment en què ella va perdent els records, Aguar ha hagut de menester la seva pròpia memòria, les històries que recorda de quan era petita, les fotografies que havien mirat i comentat amb la mare o allò que s'explicava en les trobades familiars: "He ficcionat una mica però és una novel·la que em toca molt de prop, hi ha molta realitat i molta vida".

La poesia, una necessitat vital

Josep-Anton Fernàndez és crític, professor de literatura catalana i estudis culturals a la Universitat Oberta de Catalunya i, com a assagista, havia publicat El malestar en la cultura catalana (Empúries, 2008). El poemari "no és comparable amb tot el que havia escrit fins ara", diu. "Necessitava vivencialment fer un altre tipus d'escriptura, llançar-me al món de la creació". "Quan ets jurat, és fàcil escollir quan hi ha un original que destaca molt sobre els altres. Va ser una sorpresa trobar-nos un llibre tan esplèndid, fins i tot, en alguns moments, trasbalsador –destaca l'editor i poeta Jordi Cornudella–. És d'una maduresa enorme però és una veu absolutament nova que no havíem llegit mai". L'animal que parla no té un centre i aquest és un fet rellevant. "És un llibre sobre el parlar i sobre el dir i els efectes de la paraula en el cos i l'ànima", explica el poeta. El llenguatge ens serveix per a moltes coses, per comunicar-nos, per expressar-nos però no ho abasta tot: "Té també uns efectes profundament traumàtics. Ens limita perquè no ho pot expressar tot", diu l'autor. Fernàndez convida a deixar-se posseir per la llengua, i els seus poemes dialoguen amb l'obra d'altres poetes catalans, com Maria Mercè Marçal, però també amb imatges, animals o figures mítiques com la Bella Dorment o el Jesús de la Passió. Per al poeta, la forma és molt important, necessària si es vol traslladar una experiència: "Em provoca angoixa el vers lliure, s'ha de ser o molt valent o molt inconscient per utilitzar-lo".

stats