Cultura 16/10/2021

Tres autors que es mantenien en l'anonimat guanyen el premi Planeta

Els guionistes Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero s'amagaven rere el pseudònim de Carmen Mola i rebran un milió d'euros per 'La bestia'

5 min
Els guanyadors del premi Planeta amb els reis i, a la dreta, la finalista

BarcelonaEl 70è premi Planeta ha aconseguit un doble cop d'efecte: no només ha superat en dotació el Nobel de literatura, sinó que ha premiat per primera vegada en la seva història un autor que fins ara mai s'havia mostrat en públic, Carmen Mola, i durant la gala del guardó, l'escriptora ha revelat qui era. Fins aquest divendres, pràcticament ningú coneixia la identitat autèntica de Mola, autora de La núvia gitana, una trilogia de novel·les negres "no aptes per a lectors sensibles" -segons la publicitat d'Alfaguara, segell de Penguin Random House on van aparèixer- de la qual s'han venut més de 500.000 exemplars. Es deia que l'autora, que només concedia entrevistes per correu electrònic, havia nascut a Madrid el 1973, que es dedicava a la docència en un institut i que tenia tres fills. Res d'això era veritat.

El Planeta més ben dotat de la història ha obligat Mola a aparèixer dalt de l'escenari i revelar qui s'amagava rere la màscara del pseudònim. L'anunci del guanyador, amb la novel·la La bestia, ha fet que una petita onada sonora -formada per paraules, interjeccions i algun crit- trenqués el silenci del Museu Nacional d'Art de Catalunya, escenari de la gala. Només la petició de Josep Creuheras, president de Planeta, d'un aplaudiment pels reis després del sopar ha merescut una resposta comparable, amb gran part de l'auditori dempeus i picant de mans en honor a Felipe i Letizia.

El cos de Carmen Mola s'ha multiplicat per tres i ha canviat de sexe. Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero, guionistes de sèries de televisió com Hospital central i també novel·listes, han rebut el guardó amb l'eufòria de resoldre un enigma que molts lectors agrairan. "Som escriptors, guionistes i amics, i un dia vam tenir una idea molt boja. Ens hi vam posar, i amb aquest quart llibre hem aconseguit el somni de qualsevol autor: guanyar el Planeta", ha dit Díaz. Mercero ha donat algun detall de la novel·la, que està ambientada al Madrid de 1834, en plena epidèmia de còlera: "És un híbrid entre la novel·la històrica i el thriller, on la truculència que tan ens agrada també apareix". Martínez ha afegit, en últim lloc: "L'experiència d'escriure-la ha estat magnífica, esperem que els lectors s'ho passin tan bé llegint-la com nosaltres fent-la". Un cop dites aquestes paraules, els tres autors s'han tornat a posar la mascareta i han recuperat part de l'anonimat.

La brutalitat de l'èxit

Mola es va donar a conèixer de forma sigil·losa el 29 de setembre del 2017, posant-se en contacte amb l'editora d'Alfaguara, María Fasce. "T'envio una novel·la policíaca ambientada a Madrid que espero que t'agradi", deia l'agent literària Justyna Rzewska a Fasce per correu electrònic. L'editora va passar el llibre a una de les seves lectores de confiança, que va admetre que era una bona novel·la, però va expressar els seus dubtes sobre publicar una història "tan brutal". La novia gitana -traduïda al català poc després com La núvia gitana i publicada a La Campana- va arribar a les llibreries el maig del 2018, i en tres setmanes va esgotar tres edicions. Va triomfar no només pel misteri de no saber qui l'havia escrita, sinó per una barreja addictiva de misteri i violència extrema, pels assassinats rituals que hi apareixien i per la protagonista, una inspectora amb carisma, Elena Blanco, amant dels karaokes, dels cotxes de col·leccionista, de les relacions sexuals en totterrenys i de la grappa.

Després de La xarxa porpra (2019) i de La nena (2020), Carmen Mola va emmudir. Durant aquest temps, ha pres la doble decisió de fer el salt a Planeta i de sortir de l'anonimat. Ho ha fet amb una història que promet seguir les mateixes coordenades de la trilogia anterior. La bestia arrenca en una ciutat trasbalsada per una sèrie d'assassinats de nenes de les classes més humils al Madrid de 1834. El tercet d'investigadors que provaran d'enxampar l'assassí són un policia, un periodista i una nena petita, la Lucía. Caldrà veure, ara que Mola té el premi Planeta, què passa amb el quart lliurament de la sèrie, Las madres, previst per Penguin Random House per a la primavera del 2022.

Els reis i Josep Creuheras als Premis Planeta 2021

Un drama històric, finalista

Amb una novel·la guanyadora que ha aixecat tanta expectació, l'obra finalista ha quedat més en segon pla que en anteriors edicions, tot i que Planeta ha augmentat també la dotació del premi, que passa dels 150.250 als 200.000 euros. Últimos días en Berlín, de Paloma Sánchez-Garnica, aprofundeix en la narrativa històrica de l'autora madrilenya, que ha publicat a Planeta bona part de les seves novel·les, entre les quals hi ha El gran Arcano (2006), El alma de las piedras (2010) i La sonata del silencio (2012), que va ser convertida en sèrie per TVE gràcies a les bones vendes del llibre.

Sánchez-Garnica va presentar Últimos días en Berlín amb el pseudònim de Yuri Zhivago, personatge de l'obra mestra de Borís Pasternak, perquè l'espurna que desencadena l'acció del llibre és un jove que ha hagut de fugir de l’URSS en ple règim soviètic i vol retrobar-se amb la seva mare i el seu germà petit. "Amb tot el que hem patit en una societat com la nostra, que hem vist enfonsar-se, una alegria com aquesta em sembla enorme -ha dit la novel·lista-. Els anys de la novel·la són anys de transformació: els de la Primera Guerra Mundial, l'horror estalinista i el nazisme, que desembocaria en la Segona Guerra Mundial. La meva és una novel·la d'amor i amistat en temps convulsos i totalitaris".

El triomf del mal

En la roda de premsa posterior a l'anunci del premi, els tres autors de La bestia han volgut recordar el paral·lelisme "entre el Madrid brut i pandèmic de 1843" i l'actualitat. "No volíem fer només una novel·la policíaca, sinó barrejar-la també amb el genère històric -ha dit Jorge Díaz-. És en aquest context apareix la bèstia, que mata nenes de classe baixa i no sabem si és una persona o un animal". La protagonista és una nena, la Lucía, que busca la seva germana desapareguda en plena onada d'assassinats. Tots tres autors han reconegut "haver après molt dels altres escrivint guions": "És molt interessant veure com una història creix i es transforma gràcies a les aportacions dels teus companys", ha admès Agustín Martínez.

"Estàvem tips de mentir, durant aquests últims quatre anys -ha assegurat Díaz-. Tinc amics que creien que m'havia quedat sense idees, i resulta que aquest temps ha estat el més productiu de la meva vida". Els tres autors han coincidit a remarcar que, a més de guionistes, han publicat novel·les en solitari abans de convertir-se en Carmen Mola. "Un dia que treballàvem els tres en una sèrie i vam anar a prendre unes canyes ens vam proposar d'escriure junts una novel·la -ha assegurat Antonio Mercero-. Quatre anys després som aquí, amb quatre llibres acabats i sense haver-nos barallat, cosa que és pràcticament impossible".

També Paloma Sánchez-Garnica mira cap al passat en la seva novel·la. "Recordar la història pot ser una bona forma de mantenir-nos alerta i d'evitar que fets similars als dels règims totalitaris puguin repetir-se en el futur -ha dit-. No ens hem de refiar. Les noves generacions ens creiem lliures dels mals d'abans i ens equivoquem. Perquè no torni a passar el mateix hem de saber protegir el que tenim. El mal triomfa quan els homes bons no fan res".

stats