"Es pot dibuixar en prosa i en poesia"

Com va sorgir el projecte d'adaptar Nocilla Experience ?

Va ser una intuïció comuna! Mallo i jo ens ho vam demanar al mateix temps. Va coincidir l'oferta i la demanda. Després d'anys de conèixer-nos molt, ho vam intuir.

Fins a quin punt l'autor ha supervisat el resultat?

Curiosament, molt poc, ja des de la trobada inicial. Això em preocupava. Jo si agafo l'obra d'algú altre la vull fer meva però sense trair l'obra inicial. Sobretot si treballo amb una cosa tan pròxima.

Quina va ser la dificultat més important que es va trobar quan es va plantejar l'adaptació?

Molts capítols són fragmentats. Això m'agrada. Però és el puzle d'un altre. Cada capítol em plantejava un problema diferent, i abans de començar vaig fer un mapa de les relacions entre personatges i poètiques. Crec que es pot dibuixar en prosa i en poesia. Dels dibuixants sempre m'avorreix més la prosa.

Va ser molt complicat triar quines parts mantenir i quines retallar?

Havia d'eliminar fragments, perquè si no, hauria estat interminable. Aquesta tria sí que la vam decidir plegats. Mallo només ha intervingut per matisar el punt de vista tècnic respecte al que jo volia dir. De paraules seves no he canviat ni una coma. Bé, he suprimit algun punt i coma. Que estrany que algú encara posi punts i coma!

El còmic és més pròxim al cinema o a la literatura?

No ho sé. Però té una cosa que m'agrada: pots anar endavant i endarrere. El còmic s'hauria d'haver editat com cartes del tarot. Cada capítol és una carta, es tiren com vols i s'estableixen relacions.