EXPOSICIÓ
Cultura 17/06/2018

La posidònia torna art de la mà d’Antonio Villanueva

La mostra que ara s’exposa a Eivissa s’exhibirà a diversos indrets del Mediterrani

Magda Albis
4 min
La posidònia torna art de la mà d’Antonio Villanueva

PalmaLa protecció i conservació de la posidònia és una assignatura pendent per a totes les regions del Mediterrani que fa anys que hi dediquen esforços però que no acaben de donar els seus fruits. L’artista Antonio Villanueva (Toledo, 1940) resident a Eivissa des de finals dels anys seixanta, se suma a la visibilització d’aquest problema mediambiental amb una exposició que, amb títol Posidònia, pretén donar a conèixer la importància vital d’aquesta planta. “Dona vida i salut a la mar i a tot el món, produeix un munt d’oxigen, és la reserva on es creen i viuen molts animals. Quan veus aquella cosa que la gent es creu que és merda a les platges, és realment una mostra de la bona salut de la mar, que no seria transparent sense la posidònia”, afirma l’artista, que denuncia la desconeixença que hi ha sobre aquest fet. “La gent en desconeix la importància, no hi ha lleis que la protegeixin i l’estan destruint entre els amarratges dels iots, amb les àncores, la pesca d’arrossegament, els abocaments incontrolats, les plantes invasores que duen els vaixells des del Carib, etc.”.

Talamanca

L’exposició ha estat creada juntament amb el grup hoteler OD i es mostra per primera vegada a l’hotel que la cadena té a Talamanca a Eivissa. Després s’exhibirà als diferents establiments que el grup té al Mediterrani. “Quan me varen proposar fer una exposició, jo els vaig dir que no me feia ganes fer una exposició en un hotel però que podíem fer una cosa utilitzant la posidònia com a excusa i els va pareix fantàstic. És una instal·lació en la qual hi ha pintures, escultures, gravats, moltes plaques explicatives i ells ho mouran d’un lloc a un altre”. A més, s’han creat uns gravats per regalar a les escoles de les Illes Balears per conscienciar les generacions més joves d’aquesta problemàtica. Villanueva aposta per l’educació com a pilar fonamental per lluitar contra la destrucció ecològica de l’entorn. “S’ha de conscienciar sobre moltes coses, sobre el plàstic. No pot ser que vagis a un estanc a comprar un diari i et demanin si vols una bossa, me pareix una barbaritat. Perquè hi ha gent que agafa una bossa quan se’n duu el diari! O quan compra un paquet de tabac. Hi ha moltes coses que són ridícules i normalment és una qüestió d’ignorància. Fa falta formació i sentit de la realitat sobre les coses, és una qüestió d’educació i d’informació”.

Villanueva arribà a Eivissa el 1969 i ha viscut l’enorme transformació de l’illa, amb la qual és molt crític. “És un altre lloc. Es pot parlar de transformació però el més terrible és la pèrdua d’identitat. Pens que és culpa dels eivissencs de la generació dels que ara tenen entre trenta i quaranta anys, que són els que varen tenir l’oportunitat. Perquè els seus pares, mira, estaven un poc en la merda i el turisme i la gent els varen treure d’una espècie d’ostracisme econòmic i cultural, però els seus fills varen tenir l’oportunitat de sortir i estudiar, varen anar a la universitat, varen tornar i en lloc d’arreglar les coses el que han fet ha estat empitjorar-les”. I continua: “Jo vaig a Eivissa, pas per Vara de Rei i em cau l’ànima als peus, el Pereira està tancat, la llibreria està tancada. És un desastre. Hi ha una pèrdua d’identitat increïble, estàs aquí però podries estar en qualsevol altra banda. Te diuen ‘mira, com Miami’ i dius, ‘idò ves-te’n a Miami, gilipolles!’ I aquí estam”.

De galeries a naus industrials

Villanueva també comenta amb duresa la situació de l’art a l’illa, en la qual les galeries tradicionals han donat pas a naus industrials amb una programació basada en grans artistes internacionals. “Hi ha un munt d’artistes aquí que no es mengen un ‘rosco’. Tu te’n vas a la casa de subhastes de Santa Gertrudis i el que venen és normalment d’estrangers que vingueren els setanta o vuitanta i ja han mort i duen a subhastar les coses i trobes obres d’art fantàstiques, coses que no trobaràs en cap casa d’avui perquè els rics d’ara que venen a Eivissa ni han vist una galeria en la seva vida ni els ha preocupat l’art, les seves cases estan plenes de fotos de noies fent morrets. Ha canviat la historia i és increïble veure el que surt de les cases de la gent que hi havia abans i el que té la gent d’ara. És impressionant”. Parla també de les galeries que actualment tenen seu a Eivissa, com la madrilenya Parra y Romero, amb la qual també és molt crític: “obre dos dies a l’any per convidar gent molt rica, els dona un sopar i els mostra obres de sap Déu qui”. I assegura que els artistes residents a Eivissa no tenen oportunitat en aquests àmbits. Acabam parlant del tema principal d’aquest cap de setmana, de la llibertat d’expressió i, en concret, dels actes vandàlics contra a la instal·lació de Santiago Sierra a la plaça d’Espanya de Palma. “Me pareix una barbaritat tan gran i, a més, els que l’estan exercint són els majors ignorants del món, perquè donen importància a coses que serien normals. Hi ha una regressió en tota aquesta història, crec que tot això té els dies contats, pens que hem d’anar a millor no a pitjor. L’estupidesa té un límit”.

stats