Una porta d’entrada a la sala d’assaig de Pina Bausch

“Tots els ballarins de la Pina Bausch compartíem una mena d’hiperconsciència, la sensació permanent que teníem una càmera al davant”, explica la ballarina i coreògrafa Cristiana Morganti. Aquesta sensació, diu, era fruit de “la increïble memòria fotogràfica” de Bausch, que “recordava fins al més mínim detall perquè, per a ella, la precisió era decisiva”, subratlla Morganti, que recorda amb calidesa els més de vint anys que va passar com a ballarina solista del Tanztheater Wuppertal de Bausch. Nou anys després de la mort de la ballarina i coreògrafa alemanya, Morganti porta avui al festival Temporada Alta Moving with Pina, el seu particular homenatge a Bausch.

“La Pina era una ballarina com nosaltres, que expressava idees i opinions a través del moviment”, explica Morganti. Per recordar com treballava, l’espectacle pren la forma d’una conferència ballada que funciona com una porta d’entrada als assaigs de Pina Bausch. “M’agrada explicar com era l’atmosfera als assajos a través d’experiències i anècdotes personals que vam viure”, diu la ballarina. Moving with Pina recorre diferents aspectes de les obres de la coreògrafa a partir d’alguns muntatges. “El repàs no és cronològic, he buscat un fil argumental per parlar de la gestualitat, les emocions, la construcció dels solos i les coreografies”, assenyala Morganti, que cita peces com Contact, Aqua, La llegenda de la castedat i La consagració de la primavera.

“A l’hora de recordar la feina amb la Pina no m’agrada parlar d’un mètode sinó de costums”, destaca Morganti, que a Moving with Pina també s’encarrega d’aclarir alguns “malentesos” sobre la manera de crear de la coreògrafa. “Sovint es creu que tot era improvisació i no era així -subratlla Morganti-. Portava temps pensar cada cosa, hi havia un treball tancat”.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF